Homilia sense nom

Epifania 2024

Estimats germans i germanes,

fa mes de quaranta anys. Era a la basílica parroquial de Sant Josep Oriol de Barcelona. Nit de Reis. Plena de gom a gom. Potser 700 persones, sense exagerar. Els meus pares i els meus germans hi érem tots presents. El que presidia l’eucaristia, no recordo si era mossèn Josep Boix Puig o mossèn Francesc Llopart Romeu (tots dos, de lluny, físicament s’assemblaven) que ens va dir des de l’ambó: “en atenció a que tots teniu pressa d’anar a casa a estar amb la mainada, avui no farem homilia”. Entre els assistents hi hagué un respir. I no perquè els mossens de Sant Josep Oriol no prediquessin bé. Tot al contrari: ho feien molt i molt bé. Estic segur que s’ho preparaven llargament. Però aquella Nit de Reis van saber posar-se en la pell dels fidels. M’agradaria saber avui, passats 40 anys, quants rectors ometen l’homilia per una raó semblant. Potser algun ho faci, però permeteu que ho dubti.

I, com deia el rector del Sant Crist de Canyet, mossèn Joan Baranera, “quantes consideracions es podrien fer sobre aquesta festa...!”, encara que cada any repetia més o menys les mateixes.

El Dr. Isidre Gomà, insigne biblista, ens demanava als alumnes de la Facultat, que no convertíssim el Nadal en uns pastorets, però que només veient els pastorets podríem entendre el misteri de Nadal. Igualment diria jo en aquesta Epifania: No convertim l’Epifania en la festa dels reis mags d’Orient, però només entendrem l’Epifania si veiem celebrar els mags i si hi participem plenament. És a dir si entenem que és una festa religiosa però alhora civil, si llegim els ulls il·lusionats dels vailets, si entenem que cada vegada costa menys trobar patges africans o xinesos o llatins, si comprenem que hi ha reis Herodes que continuen mentint i manipulant per als seus interessos.

Algú em pot dir: “mossèn és que jo no practico, és que jo no crec, és que jo vaig anar a tantes misses de petit que ja he omplert el cupo”. I jo li diré que Joan Paul Sartre, l’existencialista ateu, va escriure i va representar amb els seus companys presoners amb una representació d’Epifania que es titula “Barionà, el fill del tro” i ho va fer senzillament per alegrar-los els Reis més tristos de la seva vida.

Ahir un amic em deia: molta gent canta la cançó que va popularitzar Frank Sinatra, “my way”, però no s’adona que és un cant a l’individualisme. I jo li afegia és que d’una vegada hem de passar del “my way” a l’”our way”, serà això el que vol dir Francesc quan parla de sinodalitat.

Intelligenti pauca. Santa Epifania.