Feres, àngels i discerniment

Diumenge primer de Quaresma 18 de febrer de 2024

Estimats germans i germanes,

veure l’arc de Sant Martí, és una visió que sempre té un punt d’emoció. El llibre del Gènesi explica que és el signe de l’aliança de Déu amb el seu poble, el final del diluvi i el pacte amb tota la Creació.  La bella aliança de Déu amb Noé és una aliança en primer lloc amb els éssers humans i els seus descendents, però és també una aliança amb tota la creació: els altres éssers animats, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Cal que tinguem una justa relació amb els animals, també són creatures de Déu, els hem de respectar i podem aprendre d’ells moltes coses, la fidelitat, la tenacitat, la tendresa... sense caure ni en la ideologia animalista ni en la supèrbia de creure’ns el reis de la Creació.

El Papa Francesc a la Laudato si denuncia que cada any desapareixen milers d’espècies vegetals i animals que ja no podrem conèixer, que els nostres fills ja no podran veure, perdudes per sempre (n. 33) I cita el catecisme quan recorda amb fermesa que el poder humà té límits i que és contrari a la dignitat humana fer sofrir inútilment els animals i sacrificar sense necessitat les seves vides. És un tema actual en el qual cal aprofundir-hi...

Aquí al claustre tenim en pedra dues representacions de la carta de Sant Pere que hem proclamat: en una clau de volta, sobre la porta del De profundis es veu l’anàstasi, el moment en que Jesús dona la mà a aquells esperits encadenats des del principi que esperaven la resurrecció, representats com Adam, Eva i els patriarques. I al centre del claustre hi ha el brollador dels vuit costats -com tenien tantes piques baptismals- que ens recorda que vuit foren els qui se salvaren de les aigües diluvials: Noé, la seva esposa, Naamah, els seus tres fills, Sem, Cam i Jàfet i les seves tres nores. Tradicionalment es considera que Sem fou el pare de jueus i àrabs, que Cam i els seus descendents poblaren l'actual Àfrica i que Jàfet i els seus descendents van poblar l'actual Europa. Sigui com sigui, la Quaresma és un temps propici per refermar la nostra identitat baptismal amb vocació universal.

Marc no descriu les tres temptacions com faran Mateu i Lluc, les temptacions de la màgia, del poder o de l’espectacularitat. Diu, senzillament, que Jesús “vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels” (Mc 1, 12). Amb article “les” feres i “els àngels”.  En la mentalitat simbòlica de la bíblia, tant els animals feréstecs com els àngels són persones, persones conegudes pels seus oients o lectors. Les feres poden ser els qui devoren els béns de les vídues i els orfes. Les feres poden ser també els poderosos d’aquest món que volen instrumentalitzar Jesús pretenent imposar-li com s’ha de presentar davant d’Israel. Però Jesús no es veu afectat davant dels poderosos, com ho veiem en el decurs de tota la seva vida pública, sap torejar els fariseus, els mestres de la llei, Ponç Pilat o Herodes, a qui, recordem-ho, Jesús el compara a una guineu. En surt airós. I àngels, són per exemple, les dones que el sostenen amb els seus béns i tots aquells en qui el Mestre pot reposar.

Tota la vida pública de Jesús quedarà emmarcada dins d’aquesta escena. Trobarà feres i trobarà àngels. Però Jesús farà que uns i altres convisquin. Així en ell es complirà l’ideal messiànic anunciat per Isaïes 11, 6-9 quan diu: “El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà. La vaca i l’ossa pasturaran juntes, jauran plegades les seves cries. El lleó menjarà palla com el bou,  l’infant de llet jugarà vora el cau de l’escurçó, el nen ficarà la mà a l’amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor...”

De la mateixa manera que l’Esperit Sant empenyé Jesús cap al desert, aquesta empenta la podrem experimentar cada vegada que ens abandonem, que deixem que flueixi la vida, sense presses, cada vegada que ens embadalim i contemplem la creació sense passar-ho tot pel filtre de la raó. I per això encara que en el decurs de la vida ens trobem amb persones que no ens volen bé, que ens volen fer caure en algun parany, que ens renyen, que ens increpen, que ens amenacen, fins i tot que ens esgarrapen, no fora cristià conspirar per respondre’ls de la mateixa manera.  I també en trobem d’altres que ens acompanyen com els àngels, en qui podem reposar confiadament. Demanem en aquesta eucaristia en aquest inici de la Quaresma, lucidesa per guardar-nos de les feres, docilitat per posar-nos en mans dels àngels i capacitat per deixar-nos embadalir per cada arc de Sant Martí que el cel ens regali.