Preparar la festa

Diumenge I d'Advent

Estimades germanes i estimats germans,

que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués els vostres cors.  En Joan Capri, humorista, deia amb raó que els catalans tenim el menjar al cap. Que els caps de setmana no ens preguntem com t’ho has passat, si no on has anat a menjar...No es pot generalitzar, però sí que és veritat que més d’una vegada ens passem. Comencen ja els dinars de Nadal -per cert ahir en vam tenir un d’entranyable amb ASPANIN- i després vindran les menges abundants de totes les festes... Com deia també amb humor i un punt d’exageració mossèn Pere Surribas, hi ha dues maneres de celebrar el Nadal, “com Josep i Maria, contemplant a Jesús, o com el bou i la mula, menjant.”  

En d’altres traduccions de l’evangeli d’avui, es parla de l’embriaguesa. M’explicaven a Colòmbia, aquest estiu, que hi ha pobles sencers on l’alcoholisme es generalitzat en tots, homes i dones. Mengen poc i beuen molt. I l’alcohol, amb totes les seves conseqüències, continua essent una droga socialment acceptada arreu del món. Dramàtic. No així en el món musulmà. Per això aquí ens privem del vi, en gairebé tots els àpats. Diuen que l’insensat és aquell que quan assenyales la lluna se’t queda mirant el dit. Davant d’una addicció cal anar a fons. Cal preguntar-se per la causa que motiva aquella ansietat, aquell desfici. I sovint la causa és una solitud pregona, no buscada.  

L’Advent és com una petita quaresma. Un temps de sobrietat i alhora de preparació de la festa. Té regust de molsa i de suro. D’intimitat, d’espera atenta. De la vivor de les branques de l’abet.  Per això cal que els sentits corporals i espirituals no s’embotin. Precisament per estar ben atents a la presència de Jesús en els nostres cors i en el centre de la nostra assemblea.

A l’eucaristia, Jesús se’ns fa present en un tros de pa i en un glop de vi. Un gest ben sobri, però ben significatiu del lliurament i de l’abnegació. Cim de la nostra vida cristiana.

El bisbe Vilanova ahir a Santa Maria en una celebració on es van conferir els ministeris de lector i d’acòlit, ens explicava que Antoni Tort (que va ser beatificat el dia de Sant Climent) que el 1936. quan se l’emportaven de casa per matar-lo, va arrabassar les hòsties consagrades de les mans del milicià que les volia profanar i les va repartir entre els presents, fins i tot al seu fill de 5 anys, dient-li, “creus? ells et treuen al teu pare de la terra i jo et dono al teu Pare del cel”.

Oh si vivíssim l’eucaristia amb aquest fervor, per durs que siguin els moments que ens toqui viure!