Sonet a mossèn Pere Surribas Garrober

Sonet alexandrí, amb doble estrambot, en el vint-i-cinquè aniversari del naixement a la vida perdurable de mossèn Pere Surribas Garrober, rector de Calonge de 1959 a 1999 i en l’inici dels cent anys de la seva vinguda al món que s’esdevindrà el Nadal de l’any vinent.

A la parròquia de Sant Martí de Calonge que ell va servir durant quaranta anys el 21 de desembre de 2024. La seva tasca en favor dels emigrants va fer que alguns andalusos el coneguessin com Sant Pere.

Als bisbes fra Octavi Vilà Mayo, monjo cistercenc i fra Josep Parra Novo, dominic, tots dos religiosos i bisbes com el nostre patró; al rector de Calonge i Sant Antoni, mossèn Josep Lafont, a l'arxipreste, mossèn Rafael Felipe i a totes les feligreses i feligresos de Sant Martí de Colonge que fóreu, alhora, la seva joia i la seva creu.

Un record especial envers els traspassats més propers a ell: la Ramona Gispert, la Montserrat Darnaculleta i l’Antonio Riart.

 

Estimat mossèn Pere Surribas i Garrober

parlaves amb unció, encenent amb foc cada paraula,

i cada dia aquí, al Santíssim, ens paraves la taula

per prendre a l’ombra, pa de Déu,  prop del rober.

 

Andalusos i aragonesos i, després, l’onada bereber,

amb el teu estol d’escolans, l’altar esdevenia una aula

feres recomanacions i apagares focs, com un bomber;

el teu despatx era lloc de confidències i sobretaula.

 

També tu, com Martí de Tours, partires la teva capa

amb els qui vivien orfes de tot, de casa despullats

i és que la misericòrdia de Déu tot ho tapa.

 

I ara amb els pares, Maria i Joan, ho veus ja tot sense vel

(No tenies -com tants avui- els papers mullats)

amb ells frueixes ja de la glòria del Cel.

 

També, com el nostre sant patró, l’oració et feia invicte

i com a pastor sabies discernir la culpa del delicte.

 

Colongines campanes: Martina, Adelina i Joana,

la Remei –últim present de Sant Pere- us agermana.