Homilia en la missa del Gall 2024
Sant Jeroni de la Murtra, 24 de desembre de 2024
El poble
que vivia en les tenebres ha vist una gran llum ens ha dit Isaïes. Vivia en les
tenebres... la foscor.
M’agrada
la foscor. No la foscor de l’ànima. No la foscor obligada. No la foscor de la
depressió. La foscor escollida, triada, pensada buscada.
Els monjos
de la Murtra, seguien Sant Joan de la Creu.
En una
noche oscura 1
con
ansias, en amores inflamada,
¡oh
dichosa ventura!
salí
sin ser notada,
estando
ya mi casa sosegada.
A
oscuras, y segura,
por la
secreta escala disfrazada,
¡Oh
dichosa ventura!
a
oscuras, y en celada,
estando
ya mi casa sosegada. 1
En la
noche dichosa
en
secreto, que nadie me veía,
ni yo
miraba cosa,
sin
otra luz y guía,
sino la
que en el corazón ardía.
Aquesta
me guiaba
más
cierto que la luz del mediodía,
adonde
me esperaba
quien
yo bien me sabía,
en
parte donde nadie parecía.
¡Oh noche que guiaste!
¡Oh
noche amable más que la alborada:
oh
noche que juntaste
Amado
con Amada.
Amada
en el Amado transformada!
En mi
pecho florido,
que
entero para él solo se guardaba
allí
quedó dormido,
y yo le
regalaba,
y el
ventalle de cedros aire daba.
El aire
de la almena,
cuando
yo sus cabellos esparcía,
con su
mano serena
en mi
cuello hería,
y todos
mis sentidos suspendía.
Quedeme,
y olvideme,
el
rostro recliné sobre el Amado,
cesó
todo, y dejeme,
dejando
mi cuidado
entre
las azucenas olvidado.
San Juan
de la Cruz: “Noche oscura del alma” (h. 1578)
El
naixement de Jesús, segons la tradició, s’esdevingué a la mitjanit.
El Sant
Sopar, fou al capvespre.
Quan Jesús
morí el sol s’enfosquí.
El llibre
de l’Apocalipsi diu que el sol s’enfosquirà, que la lluna no farà claror...
Sovint
parlem de solitud i silenci. Aquest Monestir és un lloc de solitud i silenci.
Falta una pota en el trípode. Solitud, silenci i foscor. Els ermitans de la
Murtra passaven bona part del dia a les fosques. Pregaven de nit, com fan
encara els ermitans de la Cartoixa.
Jaume
Balmes, capellà i filòsof meditava amb el cap tapat. També l’Alfred Rubio,
capellà i fundador de l’àmbit Francesca Güell. Un deixeble seu, que treballa a
l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, quan diu una cosa important tanca
els ulls, fins al punt que molts es pensen que no hi veu.
En aquest
Monestir no hi hagué llum elèctrica fins ben entrat el segle XX. A la Catedral
de Barcelona fins al 1909. Alguns eclesiàstics es resistien a posar llum elèctrica
als temples. Perquè molts temples vivien de la cera. Encara la parròquia de la
Mare de Déu de la Salut de Badalona, viu de la cera.
Quan el
nostre Grup va arribar aquí l’any 1971 no hi havia llum elèctrica en bona part
de les estances.
A molts
els agrada d’anar a missa del Gall, encara que creguin que no creuen: és la
tradició. Ens faltaria alguna cosa. Fixeu-vos que, juntament amb la Vetlla
Pasqual, és la única missa que se celebra de nit, a les fosques. Per això té un
encís especial.
Les
pregàries de Taizé són nocturnes.
Hi ha un himne
de Vespres que m’agrada molt. Diu així. “El sol baixa, ve la nit: lloem el
Crist que sempre és dia, que Ell infongui al nostre pit la claror de
l’alegria”.
Avui vivim
una contaminació lumínica, ens agrada passejar pels carres il·luminats del Nadal.
Tot això
és simbòlic: és la nit dels sentits.
Quan mor
una persona estimada, callen els sentits.
El poble
que vivia en les tenebres ha vist una gran llum ens ha dit Isaïes.
Jesús va
ressuscitar a l’albada...
Recuperem
la nit. No la convertim en un cau de malifetes.
Escrivia
el P. Joan Baptista Bertran: O fosca d’una nit, la de Nadal, tu ens has portat
la Llum!
Sant Nadal!
Memento de
difunts: Antonio López Gómez, Ramon Schilt Marimon, Maria Prat Prats, Mercè Bueso, Teresa Negre, Marta Ferrusola, Maria
Teresa Clara, Rosita Ibáñez, Xavier Casals, Jordi Badia, Teresina Vera, Ita
Mañero, Joan Matencio, Montserrat Cabús, Rosa Serra Famadas, Núria Vivancos
Vera... que fins l’any passat celebraren aquestes festes amb nosaltres i ja
dormen el son dels justos. Amics, aquí s’ha fet de nit, però a vosaltres ja us
il·lumina l’alba.
Comentarios
Publicar un comentario