Diumenge de la Sagrada Família 2024

Estimades germanes i estimats germans.

Quan preguntem a algú com està, li solem preguntar també de seguida per la seva família, per la seva casa... Ahir parlava amb un grup de xicots africans d’un pis d’acollida de Badalona, al barri de la Salut Alta. La majoria tenia famílies, però n’hi havia un que em va dir que no tenia ningú... Preguem perquè pugui fundar o trobar una família.

Déu n’hi do dels avatars de la família de Jesús! L’evangeli ens parla d’un pelegrinatge, d’una pèrdua, d’un retrobament. També l’evangeli ens narra el que anomenem la fugida a Egipte (que per a l’església copta és l’arribada a Egipte). Es veu que el llibreter Josep Maria Bocabella en veure un quadre de la fugida a Egipte molt gran que hi ha a Montserrat es va inspirar i va decidir-se s promoure el temple de la Sagrada Família de Barcelona. Quan Gaudí va dissenyar la porta de l’Esperança de la façana del Naixement i va posar dues escenes contraposades: la fugida a Egipte a l’esquerra i la matança dels innocents a la dreta i enmig la noble figura de Sant Josep com a mestre de Jesús.

Avui hi ha molts emigrants i asilats que viuen treballen i estudien entre nosaltres. Alguns han vingut amb les seves famílies, d’altres han pogut fer el reagrupament familiar, però molts d’altres han hagut de deixar allí les seves famílies d’origen. Quin dol! També molts innocents moren al món en mans de botxins. Però enmig, com una palmera creixen els fills educats pels seus pares. A casa hem rebut la vida la tendresa, l’educació.  Educar és introduir a la realitat, i només pot fer-ho aquell que la viu amb sentit Els pares i mares cristians han d'educar des del Crist, font de sentit i saviesa (Joan A. Mateo).

El diàleg en el si de la família és important, però també podem dialogar i ens podem entendre des del silenci: «Com desitjaríem que es renovés i s’enfortís en nosaltres l’amor al silenci, aquest admirable i indispensable hàbit de l’esperit: —Silenci de Natzaret ensenya’ns el recolliment i la interioritat» (Sant Pau VI). Un gest de tendresa, un bes, una carícia, una abraçada en família, valen més que mil paraules.