Diumenge de Rams 2026

 Al  pati d’honor benedicció de rams, processó i missa de la Passió del Senyor.

Bon dia. Avui és un dia en què els nens i nenes sou protagonistes, amb les vostres palmes i palmons. També els pares, els avis, els padrins que us acompanyen i que recorden que quan ells eren petits també anaven a beneir.

Jesús va donar molta importància als nens. En un temps en què els nens no comptaven (els nens i nenes eren com homes i dones reduïts) ell Jesús va dir: “si no us feu com a nens no entrareu en el Regne dels Cels.” I els abraçava i els beneïa. Es va anticipar molts anys al protagonisme que tenen els nens d’avui. Mireu quantes pel·lícules hi ha que les nenes o els nens sou protagonistes. I una de les característiques dels nens i nenes d’avui, és que sou molt desperts, que teniu molta informació, que us fixeu molt en els detalls, que no us fa por dir el que penseu en els grans.  

Tots, adults i infants, hem de ser molt sensibles a les formes de pobresa que tenim al davant. Mireu, quan van cremar aquest Monestir, amb motiu d’un incendi provocat que hi va haver (1835) diu que es van cremar 140 quarteres de blat destinades a almoines. Aquesta és una quantitat molt alta, perquè parlem de més de vuit tones de blat destinat a fer pa.. Els pobres venien cada dia en aquesta porta i feien unes cues molt llargues, els monjos els repartien un bon tros de pa, la sopa, les sobres del menjar. Avui el monestir també acull d’altres formes de pobresa.

Quan Jesús entrava dalt d’un burret, hi havia com dos cors contraposats: uns cantaven; “hosanna al fill de David” d’altres ”beneït el qui ve en nom del Senyoe”. Uns volien una reialesa poderosa com  la d’aquest món, d’altres estaven contents que Jesús entrés damunt d’un burret, perquè veien un rei humil i proper. A quina ens apuntem? Que aquesta Setmana Santa que avui comença sigui una bona ocasió per a rumiar-hi... I que ara en entrar en el claustre interioritzem com vivim la nostra fe.

Homilia en la missa

La Passió de Jesús està explicada amb molt detall als evangelis. I tot va passar en vint-i-quatre hores. Si tota la vida de Jesús estigués explicada amb el mateix detall que la Passió, tindríem una enciclopèdia. I és que cada detall és important. I en canvi, els historiadors civils parlen molt poc de Jesús de Natzaret. Com pot ser que no s’hagi trobat mai el procés civil de Jesús, per exemple? Doncs, senzillament, perquè la història ha esta manipulada i molts documents en el decurs dels segles han desaparegut.

Només alguns subratllats: el silenci de Jesús davant de les acusacions. És un silenci que desarma. És un silenci eloqüent, és un silenci que parla. Demanem-li al Senyor d’aprendre a parlar el llenguatge del silenci. Aquesta parla es ve a aprendre aquí a Sant Jeroni de la Murtra, lloc de repòs religiós i cultural.

Un personatge que passa pràcticament desapercebut i que és important en aquest relat és l’esposa de Pilat, que la tradició ha anomenat Claudia Pròcula o senzillament Clàudia i que l’església ortodoxa considera com a Santa.  Ella, de família imperial, va ser l'única defensora en el judici humà de Jesús. El seu paper sembla petit, però és un indici del valor de la consciència humana recta, així com una possible intervenció divina en els seus somnis. Afirma amb certesa que Jesús és just, el mateix que diuen els evangelis de Sant Josep, que era just.  Després al·lega que ha sofert en somnis. És que Déu Pare se li comunicava en somnis com a Josep? Potser, algunes de les dones que eren deixebles de Jesús van acudir a ella per demanar-li ajuda quan s'assabenten del arrest de Jesús, o fins i tot abans quan les intrigues dels jueus es feien més perilloses per al Mestre. El fet és que Claudia actua amb consciència recta i en canvi s'adona que el seu marit juga amb la justícia fent estratagemes polítics, i amb això està a punt d’actuar contra la veritat al complot contra Jesús. La seva consciència el fa veure la bondat de Jesús i la injustícia que és a punt de cometre el seu marit. Per això fa el que està al seu abast, i parla amb ell. Claudia és una ajuda important per a la consciència de Pilat. Algunes esposes avui de polítics, potser en l’ombra, fan el seu paper. De vegades fins i tot un paper nefast, d’altres important. Hi ha polítics que, o tenen la consciència deformada, o els deu pesar molt.

La tercera reflexió va en l’ordre de l’Ecce Homo Ecce Domina de l’exposició que tenim a l’antiga cuina monàstica. L’Ecce Homo és una imatge singular de la Devotio Moderna, un moviment espiritual i religiós que va sorgir als Països Baixos en el segle XIV com una resposta a la crisi de l’Església Catòlica a l’Edat Mitjana. El seu objectiu, força actual, era promoure una espiritualitat més personal, interior i autèntica, allunyada de rituals buits. Un dels exponents més famosos fou el de Tomàs de Kempis, autor d’un llibre titulat La imitació de Crist estudiat per mossèn Gaietà Soler, badaloní.  . Es complementa amb el que hem anomenat Ecce Domina, heus aquí la senyora. Les imatges de la Pietat (és a dir, de Maria amb el Crist mort als braços) tenen una tradició que arrenca també d’aquest corrent influenciat per artistes flamencs i italians. En aquesta mostra hem privilegiat, però, la Soledat de Maria. És a dir la imatge de Maria amb rostre sofrent, sense el seu fill en braços. Tal com devia estar al peu de la creu quan va sentir del seu Fill, les paraules “Dona, aquí tens el teu fill, fill aquí tens la teva mare”. En aquesta mostra presentem també imatges de persones contemporànies, homes i dones, condemnades per la societat degut al seu aspecte, a la seva condició, per la seva procedència... el percentatge de dones que dormen al carrer, respecte del total de persones sense llar, se situa generalment entre el 9% i el 18% en diferents contextos urbans. Tot i que el sensellarisme és majoritàriament masculí (al voltant del 82-84%), les dones enfronten una major invisibilitat i situacions de risc extrem. Estimats germans i germanes, la Passió del món continua i la tenim davant dels ulls.

Que l’alegria d’aquesta festa no ens faci oblidar el patiment de tants.          Que tingueu una bona Setmana Santa, és a dir una Setmana per viure la plenitud de l’amor, que és la santedat.