Viure el dol

Diumenge II de Quaresma

Intencions

Salvador Llibre Angulo, feligrès de la Murtra, en la seva Pasqua.

Per les nenes mortes a l’escola de Teheran

Pel Francesco Clemente Santamaria, fill tan esperat de la Marlene i el Juan Cruz, que ja és entre nosaltres

Estimats germans i germanes,

Avui per a molts, el dolor és quelcom que cal combatre i pal·liar de totes, totes. Després de segles de pràctiques ascètiques, després de segles on gairebé semblava que calia patir per patir, avui esmercem molts esforços, lloables esforços, per mitigar el dolor i evitar allò que coneixem com a acarnissament terapèutic.

Sí, és evident, cal evitar tot sofriment innecessari. Però cal evitar també viure en una societat anestesiada, insensible al sofriment.  Un metge humanista, el doctor Jordi Gol Gurina, havia dit que el dolor té també la seva funció. Deia que el dolor és com un despertador que ens avisa que hi ha alguna cosa que no va bé en el nostre organisme.

Tinc un amic que diu que els dols els passa molt ràpids. Perquè és un home de molta fe. I el crec. Cadascú té els seus ritmes... però alerta! Aquest amic que ha viscut tan ràpidament els dols, ha acabat al psiquiatre. Els dols s’han de viure, s’han d’interioritzar, s’han d’assumir, s’han d’acompanyar. Negar el dolor és insà. Perquè un dol mal viscut, passa factura. Una societat com la nostra que està negant la mort, que l’està maquillant i disfressant, una societat on els morts passen ràpid de puntetes, una societat on no som capaços de vetllar el difunt.... és una societat malalta.

Recordem que hi ha si més no, tres tipus de dolor. El dolor físic que és inevitable i que tard o d’hora ens visita, el sofriment moral, interior, també inevitable que ens acompanya tota la vida. I el dolor estúpid, absurd, que és el que ens provoquem els uns als altres, de vegades quotidianament i és el que critiquem als poderosos que no fan més que reproduir a gran escala -amb drons, míssils i tota mena d’armes sofisticades- als que dolors que ens provoquem  quotidianament.

Jesús recorda als apòstols que el sofriment és necessari per arribar a la Glòria. Que per poder dir: “que n’estem de bé aquí a dalt!” primer caldrà passar per la Passió amb tot el que va comportar de desolació per a Jesús, per a Maria i per als apòstols dispersos...

Abram va haver de deixar-ho tot, el seu país, el seu clan, la casa del seu pare... Quants avui ho han hagut de deixar tot, país, amics, família, per motius ben diversos. Si no ens fem càrrec del dol del migrant, no entendrem res.

Un amic sacerdot, Àngel Moros, de Saragossa, va patir una greu malaltia degenerativa que el va portar a la mort. Un dia els amics el van portar amb cadira de rodes davant d’una imatge de Crist contemporània i ell es va quedar una llarga estona meditant. Quan el van venir a buscar, els va dir senzillament: “Ara ho entenc tot”.

Acabem d’inaugurar la mostra Ecce Homo, ecce Domina. Imatges de Jesús i Maria, sofrents, que esdevindran imatges de Jesús i Maria, radiants, ressuscitats. El Dr. Jorge Rojas Zegers, explica que unes religioses li van regalar una imatge de Crist flagel·lat i lligat en una columna. Les monges no sabien on posar-lo. Ell de moment el va posar en un box. I va adonar-se que un nen cremat li parlava, perquè es va adonar que Jesús, amb el cos ple de nafres, podia