Jesús escolta

 

16/08/2026 - Diumenge XX de durant l’any (A)

Intencions

Difunts:

Mossèn Richard Twagirimana. En el primer aniversari de la seva mort.

M. Antònia Montesinos (1955-2026). Trinitària i de l’orde de les verges consagrades.

Vius:

Malalts: Ousmann Hammeh, murtrà.

Yoan i Josep Maria Mas Garcia, residents a Singapur i pelegrins al Monestir.

Homilia

Aquest passatge de l’evangeli de Mateu que hem proclamat em commou perquè representa talment un punt d’inflexió en la trajectòria del Senyor. De vegades podem pensar que Jesús com a fill de Déu que era ho tenia tot tan clar, que anava seguint un pla preconcebut i tothom s’havia de doblegar als seus manaments. I no és així. Jesús parla, però també escolta i escolta atentament. És empàtic, mai no ignora qui demana auxili, fins i tot quan la multitud intenta fer-lo callar. Escoltar vol dir deixar-se transformar. Jesús escolta el cec Bartimeu, escolta els deu leprosos, escolta la dona cananea.  En aquest passatge afirma: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel.» però al final de l’evangeli dirà : «aneu per tot el món i prediqueu el missatge joiós a tota criatura». Aquest eixamplament de la missió es deu a les paraules fermes i plenes de tendresa d’aquella dona cananea. «també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos». I si  al principi Jesús "no li tornà la paraula", al final admira la dona.  Sí, Jesús no solament escolta, sinó que s’admira d’allò que escolta.

Ens cal escoltar! Ens cal escoltar els altres, naturalment, però també ens cal escoltar els desigs del nostre cor. L’escolta demana sinceritat

Ens cal escoltar-nos a nosaltres mateixos, allò que el cor ens diu, aquelles intuïcions pregones que no podem fer callar- ens cal escoltar el missatge de la terra que quan s’enrabia, provoca terratrèmols.

Ens cal escoltar i recuperar la capacitat d’admiració.

els deixaré entrar a la muntanya sagrada i celebrar les seves festes en la meva casa d’oració

 En aquesta mateixa línia l'apòstol Pau es dirigeix directament als cristians d'origen pagà (els no jueus) de Roma. La missió: Pau destaca el seu paper com a apòstol dels pagans, però insisteix que no oblida el seu propi poble (els jueus). L'estratègia: Pretén que, en veure la salvació dels no jueus, el poble d'Israel senti "gelosia" o emulació espiritual i així també vulgui acceptar el missatge de Jesús. El significat final: Pau argumenta que si el rebuig inicial dels jueus va obrir la porta a la reconciliació de la resta del món, la seva futura acceptació serà un esdeveniment extraordinari, comparable a una resurrecció ("un pas de la mort a la vida").