Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge XX de durant l’any i Sant Roc (16/08/15) Acabem d’escoltar el discurs del pa de vida. Un discurs difícil d’entendre pels jueus. Un discurs sorprenent per a tots. Potser les coses són més senzilles del que pensem... El pa en el parenostre ocupa un lloc central. Després d’unes peticions molt teològiques: “sigui santificat el vostre nom”, “vingui a nosaltres el vostre Regne... va aterrant: “faci’s la vostra voluntat...” i “el nostre pa de cada dia, doneu-nos Senyor el dia d’avui...” Tothom ho pot entendre .El pa. L’aliment. Jesús es queda en el més quotidià. El és un aliment que es fa, que s’elabora... Quantes vegades, a ca seva, Jesús veia fer pa a la seva mare. És ella, probablement, la que inspira la paràbola de la dona que posa el llevat a la pasta fins que tot queda fermentat.   És un Pa que dóna la vida. Però el Pa va més enllà de l’aliment físic... Jesús es fa efímer: esdevé pa, que desapareix i es fa vida de la nostra vida. Quan mengem o bevem ens fem m...

Homilia en la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu 15/08/15 Introducció  Vull donar la benvinguda a l'Arquebisbe   Evariste Ngoyagoye de Bujumbura, capital de Burundi.   És ell qui va ordenar mossèn Richard, vicari d’aquesta parròquia. Bienvenue Mgr . Merci d'être venu. Dans cette Eucharistie nous prions pour leur pays et pour leur église locale. Saludo també als altres concelebrants, l'arxiprest, mossèn Andreu Oller,  el P. Mariano, mossèn Rafael Melo, de Veracruz (Mèxic) als ministres de l’altar, a l’alcaldessa i a les   autoritats de Badalona, a les altres comunitats cristianes de la ciutat i als representants d’altres tradicions i confessions religioses que avui ens honoren amb la seva presència. L’Eucaristia és l’acte més important dels cristians i el celebrem amb la joia al cor. Donem gràcies pel do de la vida i per tants beneficis amb els quals Déu ens obsequia cada dia. Homilia “La festa és un invent de Déu” aquesta expre...

Homilia diumenge 19 de durant l’any (9/08/15) La situació vital d’Elies ens parla al cor perquè moltes vegades hem dit “Déu meu ja n’hi ha prou!”. Tots ho hem dit alguna vegada. Molts ho diuen avui entre nosaltres i arreu del món. Persones que viuen un atur de llarga durada, o pateixen una malaltia crònica o viuen sota l’impacte de les bombes o de les bales...: “Déu meu ja n’hi ha prou!”. I a Elies, en aquesta situació límit, un enviat del cel el convida a alçar-se i a menjar.  I és un aliment que li dóna forces per caminar nogensmenys que quaranta dies i quaranta nits. Quan les dificultats ens encerclen no quedem del tot presoners. Tots hem fet l’experiència que en aquell moment que ho deixaríem córrer tot, algú ha fet el paper d’àngel i ens ha encoratjat a seguir endavant. Tots tenim també l’ocasió de fer aquest paper a prop d’una persona que pateix, potser ben a prop nostre... fer-lo amb delicadesa, amb discreció... Recordem que “àngel” és nom de ministeri, de servei... ...

Diumenge XVIII de durant l’any 2/08/15   El poble de Déu rondinava perquè enyorava les olles de carn i el pa d’Egipte. Preferien aquella situació d’esclavatge a aquella altra de la llibertat... S’estimaven més viure sota el flagell del faraó, que sota la volta immensa del cel, a la intempèrie. Déu escolta les seves murmuracions i els sacia amb el mannà, que és un aliment que els proporciona la mateixa naturalesa. Però ni aquell pa no saben reconèixer d’antuvi... Jesús a l’evangeli fa un salt qualitatiu. Els deixebles que el busquen, no pels senyals prodigiosos que han vist sinó perquè han menjat tant de pa com han volgut. S’han quedat en un nivell merament terrenal,no han estat cap capaços d’anar més enllà. S’han quedat en la pell, en la superfície, però no han aprofundit en el missatge. Amb tot també en els deixebles hi ha un progrés: Què hem de fer per obrar com Déu vol? La resposta de Jesús és clara: L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat. ...

Homilía diumenge XVI de durant l'any (29/07/15) A partir d’una situació ben humana, un breu descans després de la missió que resta truncat,   Jesús es compadeix de la gentada perquè “eren com ovelles sense pastor”. Un cor de pastor és un cor de carn, capaç de compadir. Tan de bo tots els pastors tinguéssim aquesta sensibilitat de Jesús envers les persones especialment davant les més desorientades... Ja procurem tenir-lo, però tots –també els seglars- podem caure en la temptació de l’enduriment en el tracte amb els altres.   El cor del bon pastor l’hem cantat   en el salm 22.Fa unes setmanes, un feligrès preparat ens feia una catequesi sobre aquest   salm. Ens deia que és talment un dístic amb dues escenes complementàries. Una taula del dístic ens presenta un pastor acompanyant el seu ramat. No són les ovelles grasses de les nostres contrades, més aviat eren les primes d’aquell temps, que passaven per llocs eixorcs i es guiaven pel so compassat de la vara...

    La Manolita va venir a fer repòs a la Murtra mentre va poder pujar escales     Sonet amb estrambot suau a Manolita Pedra Pitar en l’hora de la mort Barcelona, 11 de juliol de 2015     Per fi te’ns en vas, silent, Manolita ja no et costa gens pujar les escales car l’Esperit Sant et dóna les ales per anar a trobar la Bondat infinita.   Aquella que et cridà ja de petita és al port tranquil on ara recales acompanyant de prop a tants l’avales i amb lletres d’or ens l’has deixada escrita.   Rabunni !” al teu Mestre, hauràs dit quan Ell t’haurà cridat dolç pel teu nom; “sóc jo” hauràs respòs, sense saber com.   I t’haurà fet passar al sagrat convit: la mort és pau i et duu l’esclat del cel ara ja El veus somrient sense vel.   Dels mots de l’Eduardo oiràs les remors com als inicis dels vostres amors...    

Homilia diumenge XV de durant l’any (12/07/15) Jesús va organitzar una missió popular i va enviar els dotze de dos en dos, perquè tingués força el seu testimoni. Aquests dies hem vist el Papa en el seu viatge a Equador, Bolívia i Paraguai. Tenia al seu costat el bisbe de cada lloc, com una actualització d’aquell mandat de Jesús “aneu de dos en dos”. El bisbe de Roma i el bisbe del lloc, units en comunió universal. Dos per un lloc. Marc subratlla l’autoritat sobre els esperits immunds. En la rel de tots els mals que rebaixen l’ésser humà hi ha la realitat d’un Mal transcendent superior a les forces humanes.   El metge sap que si vol combatre la malaltia no s’ha   de quedar amb els símptomes: ha d’anar d’anar a fons. Jesús va enviar els seus pobres: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit... Aquesta pobresa exterior era una invitació a confiar en la providència. Quan més pobres som externament, més rics interiorment. Els pelegrins que aquest estiu fan el camí...