Per un sí i per un no

Diumenge XXVI de durant l’any A

Sant Vicenç de Paül.

Estimats germans i germanes,

La crida de Déu demana una disponibilitat immediata. Es el pare i no l’amo al qui demana al seu fill: “Ves a treballar a la vinya, avui”. Avui. No demà, ni la setmana vinent, ni quan tinguis una estoneta. Avui. No s’hi valen excuses de mal pagador. I un dels fills li diu que no, però hi acaba anant. No és congruent.

Hi ha pobles i cultures senceres que no tenen mai un no. Per exemple al Japó. En japonès quan una cosa és que no, per no dir-te que no es rasquen el cap i diuen més o menys, «Sou desu ne» per demostrar a l’altra persona que l’escoltant, que comparteixes la seva opinió «És veritat», «Tens raó» o «Així és». Exemple: «Avui fa molta calor.» «Sou desu ne.» (És veritat, tens raó). Però si s'allarga una mica la pronunciació de la «o» («Sooo desu ne...») ja estan començant a dir-te que no.

Ben mirat nosaltres fem el mateix. Deia Alexandre Cirici que parlem amb notes musicals. Perquè si diem “Sí, sí” volem dir que “sí” però si diem “sí, sí” (amb nota més alta) volem dir que no.

Jesús en canvi és ben clar en l’evangeli: “Sigui la vostra paraula “sí” quan és “sí” i “no” quan és “no. Bon coneixedor de la condició humana, el mestre sabia  que els seus seguidors també es feien enrere.

Deia Alfred Rubio que el més important eren les dues coses dir que sí i anar a la vinya. A la vida donem algun “sí” que són bàsics, estel·lars. El “sí” dels matrimonis. El “sí” que representa engendrar una criatura, el “sí” d’acceptar-la quan ja és enmig del món.  El 20 de setembre va néixer la Neus amb una deformitat en el cap. En el TAC es veu que el seu cap es va tancar abans d’hora i que l’hauran d’operar perquè creixi amb normalitat. Els avis, els pares, han dit que “sí” a aquesta criatura i estan fent una xarxa de pregària perquè l’operació vagi bé.  “Dins de la preocupació hem rebut aquesta notícia amb esperança: té tractament! Em diuen per watsapp.

El sí de l’ordenació diaconal o sacerdotal, el sí de la vida consagrada... Es tracta que aquest sí el renovem cada dia, tota la vida.

En canvi, hi ha persones que tenen sempre el “no” per endavant. Normalment són persones insegures, fràgils, insegures... sempre troben excuses elegants per dir-te que no.

Qui hi havia al peu de la creu? Un centurió que es va convertir, una dona tinguda per prostituta que plorava. Qui hi havia al costat de Jesús? Un lladre penedit. Sí, els publicans i les prostitutes ens precediran perquè ja ens han precedit. 

Que avui quan elevem el pa i el vi de l’eucaristia renovem el nostre “sí” a Déu.  Diguem-li: “jo ja crec, ajuda la meva poca fe”. És el fiat de Maria, és el fiat de Vicenç de Paül.

 

 Regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d'ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l'heu cregut, mentre que els publicans i les prostitutes sí que l'han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure'l».