El dedins del Misteri

Santíssima Trinitat 2021

Celebrem la Solemnitat de la Santíssima Trinitat. Tres persones distintes i un sol Déu veritable. El misteri central de la nostra fe. Nosaltres creiem en un Déu Trinitari, al que hem invocat des del principi d’aquesta eucaristia quan ens hem senyat. Com escriu el nostre arquebisbe a la seva carta dominical d’avui: “l’Església ens recorda que Déu en la seva intimitat més profunda, és una comunitat de vida i d’amor, una família que s’estima.”

Cal distingir entre enigma i misteri. El P. Pedro Arrupe, jesuïta, que passà llargs anys al Japó i que fou General de la Companyia de Jesús, escriu que en una ocasió intentava explicar-li a un japonès el Misteri de la Santíssima Trinitat. Una feina àrdua, especialment per a un poble que no té el concepte de persona com el tenim a l’Occident, perquè allí prima el país, l’empresa, la família... Per dues vegades quan Pedro Arrupe, després d’explicar-li, li preguntava si  l’entenia el japonès li responia:  “Ho sento P. Arrupe, no l’entenc.” I a la tercera va respondre: “No l’entenc, però en tinc prou amb què vostè ho cregui...” I el jesuïta satisfet, constatava: “Aquesta és l’ànima del poble japonès! I és que un enigma, com el problema, és susceptible de ser entès i per tant resolt algun dia. El Misteri, en canvi, en majúscules, no és per entendre’l, és per comprendre’l i, per tant és per creure’l. Però no és merament una adhesió intel·lectual si no cordial, perquè en el Misteri vivim, ens movem i som. Com diu el nostre arquebisbe: “Deixem que la Santíssima Trinitat entri en la nostra vida. Si ho fem així veurem com el Pare ens acull als seus braços i ens ensenya a viure com a persones noves. Ens adonarem que el Fill vol salvar-nos i obrir-nos el cor per abraçar els crucificats del nostre món. Veurem com l’Esperit fa possible la fraternitat i desperta en nosaltres la creativitat per trobar solucions, avançar i sortir de la cris. Tres persones distintes vol dir tres maneres distintes de relacionar-nos. I de la mateixa manera que en aquest món cada persona demana una relació peculiar, cada persona de la Santíssima Trinitat demana una relació pròpia. En tenim un exemple en Maria. Maria és filla del Pare, és mare del Fill, és Esposa de l’Esperit Sant. Maria lloa el Pare, suplica al Fill, invoca l’Esperit Sant. Al Magníficat lloa el Déu que salva, que mira, que obra, que santifica, que estima, que dispersa els altius, que exalta els  humils, que protegeix i que en el en el decurs de la història, és fidel a les seves promeses...

Al Fill, li suplica, amb aquella manera de demanar que tenim les persones quan ens estimem i estem en sintonia, quan no calen gaire paraules perquè gairebé amb una mirada n’hi ha prou. I a Canà Maria li diu, senzillament a Jesús: “no tenen vi”. I Maria és el primer testimoni de la Resurrecció del seu Fill. D’aquesta primera aparició en parlaven místics com Teresa de Jesús. Ara ja en parlen els biblistes i els teòlegs. Per això ella prega per nosaltres, per això s’ha estès un lema “per Maria a Jesús”.

Maria invoca l’Esperit Sant, que en paraules de l’àngel en l’Anunciació, ve sobre ella. L’invoca en el cenacle amb els apòstols en aquella primera Pentecosta. I el continua invocant enmig nostre cada Pentecosta.

I aquestes foren les lliçons que Jesús ens deixa quan ens diu que preguem el Pare en el silenci de la nostra cambra, que el seguim a Ell i que ens obrim a l’Esperit Sant que ens guia a la Veritat completa.

Ignasi de Loiola en la seva autobiografia explica que cada dia dedicava unes hores a conversar amb cada una de les persones de la Santíssima Trinitat i que de vegades ho feia amb totes tres alhora.

Quan diem “jo ja prego a Déu i en tinc prou”, es perdem la riquesa matisos d’aquesta relació trinitària.

I per això avui celebrem la Jornada d’aquells que són mestres d’oració perquè cada dia lloen el Pare per les meravelles que ha obrat, que supliquen el Fill quotidianament viuen en fraternitat al voltant de la taula i de l’altar, que invoquen l’Esperit Sant per tal que  els impulsi a viure la plenitud de l’Amor i els ajudi a discernir. Són les monges i els monjos contemplatius.

Aquests dies que hem estat de romiatge a Montserrat hem percebut l’estil de vida d’una comunitat que prega i que treballa, ora et labora. Que els monjos preguen és una evidència, però la seva feina quotidiana, moltes vegades  humil i discreta, a penes si es veu. En canvi alguns feligresos em vau dir: “com treballen aquests monjos!” I és cert! Ho havíeu percebut. Perquè la seva manera d’actuar és un reflex de la seva manera de donar glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant.