La gran resposta

 Estimats germans i germanes

La relectura de la Passió cada any, al començament de la Setmana Santa, és un motiu de reflexió. Per vegades que l’hàgim escoltat sempre ens impressiona. Perquè el relat és el mateix, però les nostres circumstàncies varien cada any. I enguany molts ens sentim més vulnerables que mai per les derivades de la pandèmia i estem molt amoïnats per la guerra, la mare de totes les pobreses, per les matances de la població civil i per les seves conseqüències a Europa i el món.

Recordem que tot l’evangeli segons Sant Lluc que anem proclamant aquest any litúrgic és la resposta de l’evangelista a la pregunta o a les preguntes esporuguides del qui fou summe sacerdot Teòfil,: aquest Jesús que nosaltres vam fer clavar a la creu, era realment el Fill de Déu? Era realment innocent? Va ser legítima la violència envers ell? Els seus seguidors es revenjaran contra nosaltres?

Tot l’evangeli és la resposta de Lluc a aquestes importants qüestions, però es despleguen amb tot detall i de manera especialment intensa en aquestes pàgines memorables, aquestes planes que han inspirat tants artistes en el decurs de la història. La resposta de l’evangelista és un gran sí: sí Jesús era el Fill de Déu, però aquesta filiació divina, il·lustre Teòfil, no es tradueix en un abús d’autoritat, sinó que es concreta en la clarividència davant l’adversitat, en el refús de la violència i la revenja, en la generositat envers els qui ens agredeixen; en la mirada amorosa i sofrent sobre Pere i sobre tots els qui reneguen, en la coneixença dels cors i en el silenci davant la tafaneria davant de tots els frívols de la història. Sí, Jesús era i és el Fill de Déu, però aquesta filiació, aquesta manera de ser Fill, només l’entendràs si vius com un autèntic deixeble.

Per tant tu Teòfil i tu que m’escoltes: no temis, els seguidors de Jesús si ho són de debò no es revengen. Tu prega per vèncer la temptació, porta la teva creu darrera de Jesús com feu el Cirineu, medita en els sofriments de Crist com les santes dones, imita el penediment confiat del bon lladre i dona glòria a Déu com el centurió. Només així aniràs enjardinant la creació i sentiràs que tu també participes d’aquesta filiació divina que el teu amor esdevé un reflex de l’amor provident del Pare.

Estimats, per difícils i complexos que siguin els moments que travessem ajudem-nos, sinodalment, a no caure en la temptació del desesper, no ens deixem robar l’esperança i afirmem amb la nostra vida que ens sentim interiorment empesos per la llibertat dels Fills de Déu.

I que la Setmana Santa que comencem sigui realment Santa, és a dir que la visquem meditant en silenci i donant testimoni d’estimar-nos amb maduresa i plenitud.