Sonet a Conxita Munsó Prats
Sonet amb
estrambot agraït a Conxita Munsó Prats (1934-2025). Parròquia de Sant Llorenç
de Maçanet de la Selva, 18 de febrer de 2025, festa de Sant Jordi monjo.
T’has adormit, florits els ametllers:
són preludi d’eterna primavera
bell signe de pau i blanca bandera
anuncien matins nous riallers.
Estimada fins als moments darrers,
avui clous per fi una llarga carrera
mestressa de casa i hostatgera
d’afamats pelegrins i forasters.
L’amor més semblant a l’Amor de Déu
és el que transmet una bona mare
que vetlla sempre i, dolça, ens empara
El Pare t’abraça i tu ens dius adeu
ens mires ja a tots amb els teus dos ulls,
vencedora en el temps de tants esculls.
Gemma n’ets una bona aprenent
tractes els ancians maternalment.
Tota la família de Roca i Pi
està agraïda del teu noble SÍ.
Comentarios
Publicar un comentario