Sonet a Conxita Munsó Prats

 

Sonet amb estrambot agraït a Conxita Munsó Prats (1934-2025). Parròquia de Sant Llorenç de Maçanet de la Selva, 18 de febrer de 2025, festa de Sant Jordi monjo.

 

T’has adormit, florits els ametllers:

són preludi d’eterna primavera

bell signe de pau i blanca bandera

anuncien matins nous riallers.

 

Estimada fins als moments darrers,

avui clous per fi una llarga carrera

mestressa de casa i hostatgera

d’afamats pelegrins i forasters.

 

L’amor més semblant a l’Amor de Déu

és el que transmet una bona mare

que vetlla sempre i, dolça, ens empara

 

El Pare t’abraça i tu ens dius adeu

ens mires ja a tots amb els teus dos ulls,

vencedora en el temps de tants esculls.

 

Gemma n’ets una bona aprenent

tractes els ancians maternalment.

 

Tota la família de Roca i Pi

està agraïda del teu noble SÍ.

Comentarios

Entradas populares de este blog

10 claves para comprender la Sagrada Familia de Barcelona

El calze i l'arpa

Carta abierta al profesor Lorente sobre los restos de Colón