Males pècores

Males pècores

Tot i que en cert sentit aquesta expressió és un insult, no la vull usar així. Una pècora és una ovella. I hi ha ovelles esgarriades. Parlo de les persones que per un complex d’inferioritat estan en contra de tot i de tothom. De vegades el complex ve que tenen germans biològics que els semblen superiors a ells i han de fer el possible per emular-los i imitar-los. D’altres es comparen amb els seus company de feina o de lleure. Sovint aquesta comparació és inconscient, no culpable, però fa patir als qui tenen al voltant.

Tot ho saben. Quan tu vas, ells ja tornen. I com deia amb humor, seny i saviesa el Dr. Jubany “qui no ho sap tot, no sap res”.  No diuen clarament, insinuen. Si tenen un trauma infantil, te’l repeteixen, tal com si en fossis culpable. Si cal “matar el pare” com deia Freud ho fan. I el pare pot ser el president de l’associació on treballen o el batlle de la vila, poble o ciutat. Una mala relació amb els seus progenitors biològics la projecten a les persones grans que tenen al seu voltant.  Davant de qualsevol iniciativa que elles no hagin pensat prèviament, es dediquen a posar pals a les rodes. Segons Vicens Vives una característica del nostre poble.

Són persones neurastèniques que, a poc a poc es van tornant tòxiques i insuportables. No són felices i amarguen l’existència dels altres. No arriben mai a l’insult, són políticament correctes. Demanes per parlar-hi i sempre troben excuses més o menys elegants per evitar la conversa i no afrontar els problemes directament. Saben que no tenen raó i que sortiran perdedores.

No solen entendre res que no hagin pensat elles abans. Els agrada la confrontació, però sovint no ho demostren. Són aparentment pacífiques, però per dins tot bull. Estan plenes de pus i de llàgrimes. Si poden ocupar un càrrec de responsabilitat l’ocupen, amb l’excusa que no hi ha ningú més disponible. Són com el gos de l’hortolà, que ni fa ni deixa fer.

La solució és senzilla de dir, difícil de seguir: cal acceptar-nos tal com som. El principi de tota psicoteràpia. No som millors ni pitjors, som els que som (vegeu les 22 històries clíniques de realisme existencial del Dr.Alfred Rubio)

Jesús va sortir a l’encontre de l’ovella esgarriada i se la va carregar a les espatlles. En una església del sud de França el bon pastor s’està carregant a Judes el traïdor. Nogensmenys.

Jaume Aymar Ragolta