Apòstols de la gratuïtat

Estimats germans. L’evangeli d’avui diumenge diu els noms dels dotze apòstols amb una petita indicació de cada un d’ells. Quan Antoni Gaudí va transformar, gràcies a aquell donatiu generós d’una dama parcialment anònima, Isabel,  el temple que hi havia projectat, per l’actual, va passar d’una torre a 18 torres. La Torre de Jesucrist (del Salvador): és la més alta del temple amb 172.5 metres, coronada per la gran creu lluminosa dels quatre braços que dimecres passat va beneir el papa Lleó. Els mitjans de comunicació han subratllat que seria la torre més alta de la cristiandat, però s’han descuidat de dir la veritable intenció de Gaudí.  Aquesta alçada no és casualitat. Antoni Gaudí la va dissenyar deliberadament per ser lleument inferior a la cima de Montjuïc (177,7 metres), perquè deia que l’obra de l’home no ha de ser superior a l’obra de Déu. Quan anys després va dissenyar l’Hotel Atraction de NY el va dissenyar amb 300 metres d’alçada, perquè a la zona cero no tindria problemes. La Torre de la Mare de Déu situada sobre l'absis, destaca per la seva estrella brillant a la cúspide.

Gaudí no va tenir cap problema en adaptar i combinar els evangelistes i els apòstols. I si en va tenir, se’n va sortir. D’evangelistes n’hi ha quatre: Mateu, Marc, Lluc i Joan. Però dels quatre evangelistes dos són també apòstols Mateu i Joan.  I hi ha dotze Apòstols (12): Quatre per cadascuna de les tres façanes. Com és possible?  La façana del Naixement o del Goig té el nom de quatre apòstols peculiars:. San Bernabé, Sant Simón, Sant Judes Tadeu y Sant Matías. Fixem-nos en la torre de Sant Bernabé. Aquesta és la primera i la única torre que va veure acabada Gaudí. I Sant Bernabé, no apareix en la relació dels dotze apòstols que avui hem proclamat a l’evangeli. Però al costat de Sant Pau,  Bernabé fou un veritable apòstol. Quan Gaudí li va preguntar al constructor què li semblava aquesta torre, l’home li va dir “que fa goig”. Una resposta que va plaure molt a Gaudí. Aquesta fou la única torre construïda per Gaudí, que va ser enterrat la vigília de Sant Bernabé.  Gaudí va ser enterrat el 10 de juny i Sant Bernabé és l’11 de juny. “A la Sagrada Família, tot és providencial”.

A  la façana de la Passió: Santiago (o Jaume) el Menor, Bartomeu, Tomàs i Felip.  I a la façana de la Glòria, que encara s’ha de construir: Sant Andreu, Sant Pere, Sant Pau i Sant Jaume el Major. Judes Iscariot naturalment s’ha esborrat i en el seu lloc, Matías i en els llocs dels evangelistes Mateu i Joan, Gaudí hi posa Bernabé i Pau.

Dit això, si el Temple es diu de la Sagrada Família, com és possible que tingui una torre dedicada a Jesús i una torre dedicada a Maria i no tingui cap torre dedicada a Sant Josep? Perquè Gaudí es fixa en el fet que subratlla Sant Mateu, que Josep era just. I al peu de la torre de Sant Bernabé hi ha Josep, el just, hi ha Josep portant la barca de l’església, i hi ha el casament de Josep i Maria. Bernabé fou tant just com Josep, per tant la torre de Bernabé, podria ser també la torre de Josep. Però més enllà de conjectures, el que és evident que la Sagrada Família acabada representa en pedra Jesús i Maria voltats d’evangelistes i apòstols, és a dir “la nova família de Jesús”.

Fins al segle XIX morien aproximadament la meitat dels nens que naixien. Per això el desideràtum de moltes famílies catalanes era tenir deu fills. N’hi ha moltíssims exemples. Hi havia matrimonis que en tenien més, 14 i d’altres que en tenien menys, cinc, sis, tres... depenia. De vegades no en tenien cap. Però aquí venia una frase típica: “un matrimoni sense fills és com un niu sense ocells”.  El Concili Vaticà II va aportar un terme preciós: “paternitat responsable”. Ja no eren els fills que et donava la naturalesa sinó els que podies acompanyar. Per tant després del Concili, el nombre de fills va disminuir dràsticament.  Però han passat seixanta anys. L’influencer Manolo Milian, diu: “a Catalunya anem cap a una república islàmica amb capital a Vic”. Li vaig preguntar a l’Ahmed du Bamba, si creia que era veritat això i em va respondre: “Veig una dona paquistanesa amb tres nens; l’un a la motxilla, l’altra a la panxa i l’altra al cotxet. I veig una dona catalana, amb tres gossos.  Es va quedar curt. Ahir al matí vaig veure un home que en portava quatre.

Germans, la nova família de Jesús només està basada parcialment en la biologia: Maria i els apòstols que a més eren germans. La resta està basada en llaços d’amistat. I aquesta amistat és la que queda simbòlicament plasmada en pedra, que ha canviat l’sky line de Barcelona.  

Apóstols, que significa enviats, enviats en missió, enviats a la revolució de la tendresa.