Sóc ric?

 Soc ric?

Homilia diumenge 28 (B) de durant l’any

Estimades germanes i estimats germans,

“Mestre bo”. No sé si aquesta expressió sortia d’un cor sincer, o bé era una típica adulació oriental. Hi ha persones i cultures senceres que són aduladores, per definició. Ens diuen exactament allò que es pensen que voldríem escoltar. Adulo els altres per aconseguir els meus objectius?

(Silenci)

Aquell que corria cap a Jesús amb el propòsit d’adular-lo, es pensava que la vida eterna s’aconseguia fent coses o complint els manaments de la llei. No havia entès que la vida eterna és un do. I jo, que ho he entès?

(Silenci)

Els apòstols, pescadors, guerrillers, recaptadors d’impostos, probablement eren pobres, en el sentit que es pensaven que no tenien gaire recursos. I probablement era veritat. Però eren rics en idees, rics en ambicions, segurament rics en posseir persones o coses. Per això no entenien a Jesús quan els deia que els qui estan tan satisfets de si mateixos difícilment entren en la vivència del Regne. Soc ric?

(Silenci)

Anem a celebrar l’eucaristia, demanem perdó el Senyor per les nostres adulacions, per als nostres compliments (els castellans ho tenen molt clar: cumplo y miento), perquè encara som massa rics, perquè probablement no hem entès que ens hem de despullar de persones, d’idees o de coses per viure les benaurances del Regne.