En el comiat de Teresa Negre Vilaveccia

 Capella del col·legi de Jesús i Maria, 15 d’octubre de 2024, Santa Teresa de Jesús

 

Introducció. La Teresa Negre Villaveccia, ho havia deixat tot preparat. Bàsicament per no destorbar. Avui que és la seva Santa, hem vingut a felicitar-la en aquests capella de solitud sonora i de silenci ple de ressonàncies. Aquí on havia cantat i on ha fet cantar tantes vegades.

 

Homilia

Teresa. He pensat que en aquesta homilia podríem anar adreçada a tu, que sembla que ens estiguis contemplant dalt del cor d’aquesta capella, que és com un símbol de l’alta balconada del Cel, que és la Cerdanya eterna.

Crec, Teresa, que avui, en lloc de parlar, el que caldria es fer un silenci més llarg que mai. Un silenci respectuós, adolorit i joiós a la vegada.

Però potser el que fora més prudent seria anar alternat la paraula i el silenci perquè en els nostres silencis emergissin al cor tantes paraules.

(Silenci)

Sí, avui Teresa ens convoca el teu gran silenci. Silenciosament vas plegar de viure. Ens havíem acostumat a la teva valentia profètica. Ens havíem acostumat als teus missatges de watsapp i al teu comentari invariable: “quan l’hagis llegit, esborra’l." Però no ens havíem acostumat a entendre com amb més de vuitanta anys encara conduïes com una Fitipaldi.

(Silenci)

Dona resistent, segurament t’esfereïa perdre els trucs i vas decidir plegar de viure. Ens l’has fet molt grossa, Teresa!

T’ho diem des de la simpatia i des del desconcert que ens deixa la teva partença. Des de la pobresa d’haver hagut de callar davant la teva decisió lúcida i irrevocable. Segurament des de l’egoisme de voler retenir-te. D’altres, com el teu estimat Antoni Bentué s’han estimat més parlar i després de llarga discussió heu arribat al consens de la eudoquia, és a dir, el bon judici, el bon seny (Silenci)

Teresa enyorada, entre la paraula i el silenci hi ha la música. Aquella que tu cultivaves obstinadament. Aquella que tu ensenyaves apassionadament. Aquella que avui ens parla de Jesús i de Maria, els teus referents, els teus grans amics. (Silenci).

Només des del silenci es poden escoltar les paraules de  Karl Rahner quanr, escrivia inspiradament: «Aleshores, quan tot calli a la mort i jo hagi après i patit tot, aleshores començarà el gran silenci, dins del qual només Tu ressones, Tu, paraula pels segles dels segles. Aleshores totes les paraules humanes s’hauran embotat i l'ésser i la saviesa, el coneixement i l'experiència seran una mateixa cosa: «coneixeré com soc conegut», entendré el que sempre m'has dit: a tu mateix. Cap paraula humana, cap imatge ni concepte no es tornaran a interposar entre Tu i jo. Tu mateix seràs la paraula de l'alegria, de l'amor i de la vida que omple tots els espais de la meva ànima».

(Silenci)

Sonet de comiat amb estrambot sonor a Teresa Negre Vilaveccia. Rocafort de Bages, 3 d’agost de 2024.

Adéu siau Teresa estimada/

ardida has decidit plegar de viure/

t’has acomiadat de tots amb un somriure/

deixant-nos amb dol i goig a la vegada. //

La música t’ha fet apassionada/

i has sabut enfilar l’art de conviure/

amb la teva fortalesa tan lliure/

essent aspra i tendra a la vegada.//

Dins i fora,amb Jesús i Maria/

Xile al cor, guiada per l’eudoquia,/

ens has donat la darrera lliçó://

Que deixem embastat un món millor./

Sabem que seguiràs vetllant amb el teu art/

pels teus, per la Mimí i pel Ricard.//

 

Ploreu campanes de Boí! /Que nosaltres sentim que ets aquí.