Sant Jaume 2025

La nostra vida és un pelegrinatge. El Magallanes i la Beatriz, amb gran generositat, fa uns mesos ho han deixat tot, casa i família, i han pelegrinat des de Santiago de Xile, per venir a donar suport a l’equip de la Murtra. És una bella aventura. Jo mateix avui surto de pelegrinatge cap a l’Àfrica. De primer Senegal i Gàmbia, a l’Àfrica Occidental, la costa més propera a Amèrica, per conèixer les famílies d’alguns residents aquí a la Murtra i després Burundi i Tanzània, a l’Africa Oriental. Allí estic convidat a assistir als 25 anys de professió de la Germana Jacquelinne Nduwimana. Ella i les altres religioses, Maria Rosa, Paulinne, Maria Modestus, fa un any i mig van pelegrinar generosament des dels seus països per tal de donar suport als residents de Roca i Pi.  La seva presència, la pau i l’alegria que traspuen són un bàlsam per als ancians. També uns homes africans,  que avui viuen, estudien i treballen entre nosaltres van emprendre una aventura, amb pastera -històries de vida molt dures- fins a arribar aquí. La seva presència és una benedicció i un enriquiment.

Som itinerants. Pelegrinar ens treu de la nostra zona de confort. Ens sentim a la intempèrie, però tothora experimentem la protecció del Senyor. Pelegrinar ens fa humils, ens ajudar a interpretar els signes dels temps, a confiar en la Providència que s’encarna en tantes persones concretes. Els que avui celebrem el nostre onomàstic, ens sentim estimats pels qui ens feliciten de cor.

A Jaume, Jesús el va cridar quan repassava les xarxes, al costat del llac de Tiberíades. Ell i el seu germà tenien la vida resolta, però ho va deixar tot i immediatament el va seguir. Fou un dels tres que va distingir Crist; testimoni de la resurrecció de la filla de Jaire, de la transfiguració i de l’Oració a l’Hort de les Oliveres. Què tenen en comú els tres passatges, que aquells fets li van descobrir un univers desconegut, impressionant: la vida nova i la filiació divina tant a la glòria com en el patiment més gran. Un amic, César Nebot, em deia que a Getsemaní és allà on Jesús es manifesta més com a fill de Déu. Jaume fou decapitat a Jerusalem l’any 42; va tenir una vida relativament curta, però la seva empremta ha estat extraordinària. Avui els camins són font d’espiritualitat, de cultura, de diàleg, de trobada i de solidaritat. Els transeünts del camí iniciàtic visitaven les innombrables ermites que trobem al llarg del Camí de Sant Jaume: eren les cases de companys, de mestres. Al serrat, es conserven tres ermites: Sant Onofre, Sant Climent i Sant Jeroni coneguda com La Miranda. Una de les missions dels ermitans era acollir i orientar els pelegrins.

Ramon Llull, com havia fet sant Francesc d’Assís, va vendre el seu patrimoni, deixant-ne una part per a la seva dona i els seus fills, als qui va abandonar, per iniciar el seu primer viatge el 1265, pelegrinant al santuari de Rocamador, a l’est de Bordeus, al Llenguadoc, i a Sant Jaume de Galícia. Quan va emprendre el pelegrinatge tenia trenta-tres anys. A Rocamador, un importantíssim centre del pelegrinatge medieval. demanà ajuda a Déu per emprendre els propòsits que s’havia marcat després de la seva conversió. En aquest mateix viatge, peregrinà també a Santiago de Compostel·la, probablement a través del ramal francès de l’històric Camí. El seu pelegrinatge va finalitzar a Barcelona, va tornar pel ramal català del Camí..

Sant Jaume gloriós pregueu per nosaltres, protegiu els pelegrins, que tots puguem arribar feliçment a la meta dels nostre pelegrinatge.