Sonet a Cinto Busquet en els seus 25 anys de capellà
Sonet alexandrí amb
estrambot deprecatiu a mossèn Cinto Busquet
Paredes
en els vint-i-cinc
anys de la seva ordenació sacerdotal
Calella, 17 de
novembre de 2026.
Caminant endins[1]
ens atanses Cinto al misteri,
poeta i amb besllums
de profeta cultives l’amistat;
tendre i ferm, i un ardit
defensor de la Veritat
ungeixes amb el Pa i
el Vi del teu ministeri.
El teu verb fluid ens
allibera del captiveri,
ens sentim estimats i
acollits al teu costat,
la teva dilatada
estada al teu Japó enyorat,
t’ha omplert de delicadesa
en el tracte i el criteri.
Has anat teixit un fil
d’or d’orient a occident[2],
oh diàleg interreligiós
fet de comunió
que et va fer estremir
davant el Sopar del Senyor![3]
Fill exemplar dels
teus pares, i abnegat germà,
avui agomboles a redós
teu la bona gent
que troben en tu el
pastor i el mestre pacient.
Que d’altres, veient
el teu madur testimoniatge,
gosin emprendre,
amatents com tu, aquest bell viatge.[4]
Jaume Aymar Ragolta
[1] Títol d’un dels teus
poemaris (2006). Amb un pròleg de Miquel Desclot.
[2] Una altra obra teva.
[3] Te’n recordes? Aquell del Dalí (1955) exposat a la National Gallery of
Art de Washington DC, als Estats Units. Tu postrat i la gent et mirava més a tu
que al quadre.
[4] Vull dir alguna vocació al
sacerdoci. Creus que el X.M. hi estaria obert?
Comentarios
Publicar un comentario