Casament Ariadna Lladó&Pablo Vallés
Benvinguts a tots els que heu vingut d’EUA (Nova York), Abu Dhabi, un dels set emirats àrabs, Riad, la capital de l’Àrabia Saudita, Galícia, Madrid, Mallorca, Andorra, Tiana, Badalona, Barcelona... Teniu una gran capacitat de convocatòria. Vull fer present a Sor Pilar Laporta, parenta i amiga, abadessa del Monestir de la Divina Providència de la nostra ciutat. Ella us ha escrit: “estaré molt unida a la celebració i més no podent ser-hi el meu cosí Ignasi, difunt, ni la seva esposa, Ramona, malalta” En unió de pregàries.
Us caseu aquí en aquesta antiga església de Sant Julià i Santa
Bassilissa de Corçà, el poble on us vàreu conèixer. Un temple en el qual hi ha una
part romànica... quants segles aquests murs han sentit que uns nuvis es deien
que sí...
Homilia
Benvolguts Ariadna i Pablo, estimats pares, familiars, amigues
i amics.
Avui som aquí per celebrar el vostre amor, un amor que s’ha
anat construint a poc a poc i que avui fa un pas decisiu. Les lectures que heu
triat ens parlen exactament d'això, de la bellesa, de la força i de la realitat
del compromís que un dia us vàreu prometre prop del mar, a Llafranc on us vàreu
prometre.
El Càntic dels Càntics ens ha recordat la poesia de
l'enamorament, la dolçor dels primers moments, la il·lusió compartida que us va atraure l'un
cap a l'altre. Sí,
l’enamorament
pot ser com el motor d’arrencament
d’un amor
cridat a ser d’abnegació. Primer dieu t’estimo perquè et
necessito, un dia direu, et necessito perquè t’estimo. A còpia d’anys, l’enamorament
se’n va. Però ella es queda i ell també.
Per això
sant Pau, en el seu Himne de la Caritat, ens fa aterrar i ens diu que l'amor és molt més que un sentiment bonic: l'amor és
pacient, és bondadós, ho suporta tot i no passa mai. I finalment, a l'Evangeli,
Jesús ens dona la clau de volta. Quan nosaltres estimem no fem altra cosa que
retornar allò que ell ha sembrat en els nostres cors: «Jo us estimo tal com el
Pare m’estima. Manteniu-vos en el meu amor». És un amor que es dona, que es
comparteix i que es converteix en un servei mutu. Que s’ha de fundar i s’ha de
mantenir.
Vosaltres dos heu triat un lema preciós per al vostre
matrimoni, tres paraules, en realitat tres i mitja, que són com els pilars
d'una estructura ben ferma: RESPECTE, IL·LUSIÓ i UNIÓ o FER EQUIP.
El respecte, com ben bé sabeu, és la mirada atenta. Ho recorda
el Josep Maria Esquirol. No és simplement no molestar l'altre, sinó mirar-lo de
veritat, contemplar-lo, valorar-lo tal com és, acceptar la seva identitat i
tenir cura dels seus detalls. Tu, Pablo, saps bé què és això, perquè ets un
home just, lleial, amable, afable i afectuós, tens el do de saber tractar
tothom amb una dignitat natural. I tu, Ari, amb la teva personalitat familiar,
riallera i sensible —i sí, també amb aquest puntet tossut que et fa única—,
necessites i ofereixes aquesta mirada atenta que edifica la llar. Tu, Ari, ets
arquitecta; saps molt bé que per aixecar un edifici calen plànols, fonaments
sòlids i bons materials. Tu, Pablo, treballes en el màrqueting de Gran Consum,
un món dinàmic on cal saber comunicar, connectar amb les persones i avançar-se
a les necessitats. Aquestes dues professions es complementen molt bé a la vida
real: l'estructura i la creativitat, el disseny d'un futur i el dinamisme del
dia a dia.
Aquí és on entra la il·lusió, el vostre segon pilar, que és el motor imprescindible per posar
en marxa qualsevol projecte. La il·lusió,
entesa com a motivació,
és la que
us fa somriure a l'inici del dia i la que manté viva la flama en els moments de
rutina. Però com diu
el vostre lema, la unió i el fer equip s’han de treballar dia a dia. Cap
edifici no es manté dret sense manteniment, i cap campanya arriba a bon port
sense un treball col·laboratiu
constant. Ser un equip no vol dir pensar exactament igual en tot, sinó remar en la mateixa direcció,
donar suport a l'altre quan està cansat i celebrar junts els èxits.
En aquest dia tan assenyalat, és impossible no mirar al vostre
voltant i sentir una profunda gratitud. Gràcies, de tot cor, als vostres pares
que avui us acompanyen: Salvador i Sílvia, Toni i Chus. Aquest moment és també
el fruit de la seva entrega. Perquè gràcies al fet que els vostres pares un dia
es van dir que sí, amb valentia i amor, avui esteu aquí vosaltres, precisament
vosaltres, l'Ari i en Pablo. El salm que hem cantat deia: «Que el Senyor us
beneeixi tota la vida. Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus
camins». La felicitat de la llar que avui comenceu és l'herència d'aquell
primer sí de les vostres famílies.
I en aquest arbre familiar que avui s'entrellaça, volem fer un
lloc molt especial en el nostre cor per a aquells que us estimen i que avui us
acompanyen des de dalt, de manera invisible però molt real. Els vostres avis. Aquesta
mateixa presència invisible del cel, recordem també avui l'enyorat avi Ignasi
Batlle. Ell ens va deixar el testimoni inesborrable del valor de l'esforç, de
la visió de futur i del compromís sòlid, uns valors que van donar vida a la
gran empresa familiar de Badalona, Oliver-Batlle. D'ell, Ari, n'has rebut
aquesta capacitat d'aixecar, dissenyar i construir projectes amb solidesa.
L'avi Ignasi us acompanya avui des de la pau de Déu, amb l'orgull de veure que
el seu llegat de treball, unió familiar i tenacitat continua ben viu en
vosaltres. Ell des dalt beneeix aquest projecte de futur que avui comenceu.
Pensem també especialment en l'àvia Rosa Ventura, aquí
present, sempre elegant. Ella és part d'aquest camí que us ha portat fins aquí, dels valors que
heu rebut i de l'amor que avui celebrem. La seva serenor i la seva tendresa us
acompanyen.
I disculpeu que parli només d'aquests avis, que són els que conec. Vosaltres els porteu a tots vuit, al cor.
Perquè aquest sí que us donareu d'aquí a uns minuts no es
queda només en el present. És un sí obert a la vida. Els vostres fills, els que
naixeran del vostre amor i de la vostra paternitat i maternitat responsables,
s’alegraran profundament d'aquest pas que esteu fent avui. El dia de demà, quan
siguin grans i mirin les fotografies o el vídeo d'aquest casament, entendran
amb emoció que ells existeixen, que riuen i que viuen, gràcies a aquest sí sincer
i valent que avui us dieu Ariadna i Pablo.
Que el Senyor beneeixi el vostre camí, que el respecte sigui
la vostra brúixola, la il·lusió el vostre motor, i que la unió de fer equip us mantingui sempre
ferms i feliços. Que
per molts anys us continueu estimant com el primer dia. I que la vostra llar
sigui: “Un niu d’ocells amb primavera eterna i un trocet de cel aquí a la terra”.
Que així sia.
Sonet alexandrí amb estrambot per al casament d’Arianda Lladó
i Pablo Vayés
Parròquia de Sant Julià i Santa Bassilissa de Corçà, 31 d’octubre
de 2026.
Avui culmina un temps de joia preparada,
amb un sí per a sempre, sincer, sense condicions,
el sí de qui es lliura més enllà de les raons;
un en l'altre voleu fer eterna estada.
Amb respecte i unió, fent equip a la vora,
l'amor és il·lusió que guiarà les accions
i us farà vèncer els vents de les adversitats,
si el diàleg és far de les vostres voluntats.
A Llafranc nasqué el pacte d'aquesta gran promesa,
i a Corçà les campanes branden amb ganes.
Família i amics palpen del vostre amor la fermesa.
Heu tingut el mirall en pares i germanes,
que us han ensenyat com la vida cal renéixer;
sense una estima així, totes les coses són vanes.
Jesús Ressuscitat al centre dels vostres cors
farà que a la glòria recomenceu vostres amors.
Comentarios
Publicar un comentario