En el comiat de Maria Soldevila Boy

 

Homilia en el comiat de Maria Soldevila Boy

Parròquia de Sant Josep de Badalona, 14 de novembre de 2026

Festivitat de Sant Josep Pignatelli, jesuïta

Estimades nebodes i familiars de la Maria, cuidadores, treballadors d'Optica Hispano, feligresos d'aquesta parròquia, mossèn Andreu Oller, germanes benetes de Montserrat, Clarisses de la Divina Providència,  molt honorable Jordi Pujol,  Cristina Agüera, primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Badalona, Rosa Bertran, regidora, germanes i germans, amics de la Maria.

El 21 de desembre de 2022, prop d’aquest mateix altar, acomiadàvem la Rosa Soldevila i, gairebé quatre anys després, diem adeu a la Maria. Per ella ha estat un dol molt llarg. Feia disset anys que havia començat amb la manca de salut de la Rosa, i la Maria mai no es va acabar de refer de la pèrdua de la seva germana gran, amiga i confident, que per a ella ho era tot. Ja em podreu dir que la Rosa era més que centenària, que ja li tocava, però el cor i el dol tenen raons que la raó no entén. Ara la Maria se n'ha anat dolçament, dormint, com qui tanca els ulls en pau a trobar-se amb la seva germaneta.

Però aquests anys de dol no han impedit que amb les seves cuidadores hi hagués molts bons moments: estones de conversa, de riure plegades, de compartir i de jugar. Així m’ho explicàveu les que heu estat al seu costat fins al darrer moment, omplint de vida i escalf els seus dies.

La Maria va ser una gran emprenedora. Badalona ha d’agrair tot el treball en equip d’Òptica Hispano i el gran servei que va fer a la comunitat, tant els qui sou avui aquí presents com els qui ara són lluny i en van formar part. En l'Evangeli que acabem d'escoltar, Jesús ens parla del propietari que surt a llogar treballadors per a la seva vinya i que recompensa amb generositat tothom qui s'hi posa a treballar sigui l’hora que sigui. Perquè en el treball com en l’amistat valen tant els primers com els de darrera  hora.. La Maria va ser una treballadora incansable a la vinya de la vida, amb competència i exigència, fidel a la tradició. però sempre oberta a la novetat.

Era també una entusiasta de la casa i del jardí, on dedicava molt de temps. Sabia perfectament que les cases, com les persones, cal cuidar-les i alimentar-les. Pregava llargues estones al petit oratori de casa seva, li encantava la decoració i cada any feia el pessebre amb devoció. Una altra gran passió seva era la música; molts recordem com n'era de feliç tocant el piano i l’orgue, acompanyant fins que va poder les nostres celebracions. M'alegra que el Miquel Àlvarez, bon amic de la Maria, ens acompanyi avui a l'orgue.

La Rosa i la Maria van aprendre molt de la seva mare, l’Esperança, una dona profundament creient que apostava per una Església més propera a l’Evangeli. A la primera lectura, Sant Joan lloa la fidelitat i l'hospitalitat dels creients envers els germans i els missioners que van de pas anunciant la Bona Nova, i anima la comunitat a acollir-los per esdevenir col·laboradors de la veritat. La Rosa i la Maria van fer moltes obres bones i van practicar aquesta acollida amb aquella discreció evangèlica en què la mà dreta no sap el que fa l’esquerra.

No voldria acabar sense remarcar el gran paper que tu, Llorenç Caballeria, has tingut a prop de les germanes Soldevila, amb tants anys d’abnegació de dedicació i d’ajuda competent. Les trobaràs molt a faltar...

 

Acomiadem la Maria amb aquests versos que recullen el seu pas entre nosaltres:

 

Sonet amb doble estrambot en el comiat de Maria Soldevila Boy.

Parròquia de Sant Josep de Badalona, 14 de novembre de 2026.

 

Dolçament has tancat els ulls, Maria,

tu que et mirares els de tanta gent;

amb l’Òptica heu fet una feina ingent.

Ara que reposes, si us plau, fes-ne via

 

que la Rosa: t’espera des del dia

aquell que quan res ja no era urgent

en la mort va trobar el millor moment,

per humil anar a abraçar Santa Maria.

 

Ara que el sols de la vila s’han post ,

i rutilants van apareixent els estels.

per fi veus el bon Jesús sense vels.

 

T’ha dit “vine” i tu li has respost,

la seva força mai no et va faltar

la pressenties prop del teu altar.

 

Anant i venint d’Alp a Badalona

en tu hem vist un cor que estima i perdona.

 

Feliç a l'orgue, com t’has fet mimar!

Ja no et cal creure: sols pots estimar.