La confiança allunya la por

 Homilia diumenge XXXIII de durant l’any

Hi ha una paraula que es repeteix en les lectures d’avui: “confiança El cor del marit confia en una bona esposa perquè creu en ella. Per tres vegades aquell amo de la paràbola lloa el qui ha fet rendir els talents dient-li que és un administrador bo i de tota confiança. ”. Confiar en algú es tenir-hi plena fe. En el decurs de la vida tenim dubtes, és natural dubtar, però els dubtes persistents ens porten a la por i a la malfiança. La confiança allunya la por. La por d’aquell que ha amaga el talent perquè té una imatge distorsionada del seu amo. El Papa Francesc deia que aquesta és la disjuntiva que tenim davant de Déu: por i confiança. Tots nosaltres hem rebut uns talents més valuosos que el diner però la manera com els invertim depèn de la confiança en el Senyor que ens allibera el cor, ens fa ser actius i creatius en la pràctica del bé. La confiança allibera, la por paralitza.

Estem en plena campanya electoral. Els candidats s’afanyen a cercar la confiança dels seus electors. Espontàniament confiem en alguns i malfiem d’uns altres. Tots tenim una intuïció, un sisè sentit que ens porta a confiar o a malfiar. No és menyspreable aquest olfacte. Però evidentment no ho podem deixar tot a la mera espontaneïtat. Examinant el recorregut de cada un dels candidats, la seva trajectòria, és quan podem veure si la nostra confiança o la nostra malfiança està ben fonamentada o no ho està. En anys difícils de persecució per motius polítics, quan enxampaven a un company els altres aquella nit miraven de no dormir a casa perquè sabien que obligarien a declarar el detingut i corrien el risc de ser empresonats ells també. Però d’altres romanien a les seves llars. Un que havia estat molts anys presoner quan en va sortir va preguntar als seus companys: “on vàreu dormir la nit que em van detenir i empresonar?”. I tots els seus companys li van dir: “a casa”. Ell els ho va agrair amb llàgrimes als ulls. Ho sabia: l’actitud valenta i refiada dels seus companys és el que el va mantenir tots aquells anys serè en el captiveri.

Ahir vam acomiadar la Maria Soldevila Boy, gran amiga de la Murtra. Ella i la seva germana Rosa foren una dones que confiant en la Providència van fer rendir els seus talents. I amb el seu treball abnegat i quotidià van aconseguir fer créixer una gran empresa.

La confiança ens fa viure feliços i en pau.