Retornar l'amor

Homilia diumenge 29 de durant l’any

Estimats,

en una ocasió, quan arribaren a Cafarnaüm, allà on Jesús vivia, a casa de Pere i d’Andreu, els recaptadors del tribut del temple van preguntar a Pere si el seu mestre pagava el tribut, i Pere els va dir que sí. En entrar a casa, Jesús qüestionà Pere sobre si els reis cobren tributs dels fills o dels estranys, i en respondre Pere que dels estranys, Jesús conclogué que els fills n’estan exempts.  Tanmateix, per evitar escàndols, Jesús digué a Pere que anés a pescar i que en la boca del primer peix hi trobaria una moneda per pagar per tots dos.

Fills d’una terra, d’una pàtria (la casa del Pare) formem part d’una gran família que ha d’organitzar sàviament la bona convivència.

En aquest context cal entendre aquest passatge i la sàvia resposta de Jesús “doneu al Cèsar allò que és del Cèsar i a Déu allò que és de Déu”, segons els entesos, la traducció exacta fora: retorneu, torneu, al Cèsar allò que és del Cèsar i retorneu a Déu el que és de Déu. Si paguem un tribut és perquè d’alguna manera estem retornant allò que l’autoritat ens està prestant com a servei. De la mateixa manera, Déu ha sembrat en els nostres cors l’amor i quan nosaltres estimem no estem fent altra cosa que retornar a Déu l’amor que ha sembrat en els nostres cors.

Comentant el manament de l’amor, Benet XVI es preguntava si estimar es pot manar i concloïa que no, que quan estimem no estem fent altra cosa que retornar d'alguna manera aquella estimació que Déu ha sembrat en els nostres cors. I hem rebut en el decurs de la nostra vida tant d’amor! Dels avis, dels pares, d’alguns mestres, dels amics! Ells han invertit en nosaltres. És clar que hi ha excepcions i persones que no s’han sentit mai prou estimades, però fórem injustos si no reconeguéssim també tot l’amor que se’ns ha donat. Aquest matí hem acomiadat l’Ignasi Banús. Ell ho ha donat tot, a l’esposa, als fills, als nets i, finalment, també ha donat el seu cos a la ciència.

Estem en un context polític crispat. La política ha passat de ser l’art més sublim, la que regula la convivència, creativament, a la més blasmada. “Tot això és política” diem sovint. I confonem la política amb els polítics, o amb alguns polítics. Cal una veritable regeneració de la cosa pública. Cal que les noves generacions de polítics estiguin ben formats en ciències polítiques.  I nosaltres no podem dimitir de les nostres obligacions com a ciutadans. Que aquesta eucaristia ens doni coratge per complir bé la nostra missió.

Avui celebrem el centenari del Domund el diumenge de les Missions.  El Papa Lleó - a qui desitgem una plena recuperació- escriu que la primera responsabilitat missionera de l'Església és renovar i mantenir viva la unitat espiritual i fraterna entre els seus membres. Sovint assistim a conflictes, polaritzacions, incomprensions, desconfiança mutua. Quan això passa en les nostres comunitats també es debilita el testimoni. La missió evangelitzadora requereix cors reconciliats i desitjosos de comunió".

Avui encomanem mossèn Aureli Ortín Mainou, diaca, en el 45è aniversari de la seva ordenació diaconal. Demanem el Senyor que sorgeixin noves vocacions a aquest bell ministeri.