Estimades germanes, estimats germans:

estem fent un tram del Camí de Sant Jaume, des de Sant Jeroni de la Murtra a Sant Jeroni de Montserrat. Som cinc amics de cinc països diferents: Mauritània, Gàmbia, Senegal, Itàlia i Espanya. El pelegrinatge és talment un resum de la pròpia vida. Sota el sol xardorós, hi ha moments de queixa interior, com es queixaven els israelites perquè enyoraven les olles de carn d’Egipte oblidant-se que en el país del Nil estaven privats de llibertat. El record seductor del benestar material els havia fet oblidar el preuat tresor de la llibertat! Ho hem escoltat a la primera lectura. Ho escrivia Jorge Manrique: “como a nuestro parecer/ cualquier tiempo pasado fue mejor”o Alexandre Dumas quan deia amb humor: “aquells temps feliços en que fórem tant desgraciats”. La memòria és selectiva i sovint oblidem allò que ens va fer madurar. El pelegrinatge et fa més atents al present i més contemplatius de realitats, si estàs atent,captes molts signes de la Providència, moltes guatlles i molt mannà! Germans, no ens deixem emportar per l’enyorança de fer marxa enrera, seguim endavant amb entusiasme. Fem cas del consell de Jesús i treballem, no per l’aliment que es perd, si no pel que dura per la vida eterna. Cada eucaristia ben viscuda ens fa més amics dels nostres amics i ens dóna més forces per guanyar-nos aquells que han deixat d’estimar-nos.

Ahir em van donar la notícia que una gran amiga havia plegat de viure. I avui li he dedicat aquest

que nosaltres sentim que ets aquí!