Mirar amb compassió

Estimades germanes i estimats germans,

aquest evangeli sempre m’ha impressionat, per la reacció de Jesús. Si Josep no hagués acollit Maria a casa seva, l’hagués repudiada, probablement hauria estat apedregada. També van intentar d’apedregar Jesús per blasfèmia. Per tant el Senyor es devia sentir interiorment tocat. Un sacerdot mexicà, comentant aquest evangeli, ens diu que cal parar atenció davant la serenor i, fins i tot, el bon humor que veiem en Jesús, àdhuc en els moments que per als altres són de gran tensió. Una lliçó per nosaltres, per mi mateix, que tantes vegades ens sentim crispats. Sempre és un interrogant què va escriure Jesús a terra. És l’únic escrit que consta que el Senyor fes i se’l va emportar el vent. Quan avui cada dia escrivim tant i tant, sobretot per watsapp, penso en el valor que té la paraula donada.

El lema del Papa Francesc, és: “se’l va mirar amb compassió i el va elegir”. Jesús es compadeix d’aquesta dona -és a dir, pateix amb ella-  i es compadeix també dels seus frustrats botxins. Jesús es compadeix de cada un de nosaltres i ens elegeix.  

Avui tenim el goig de batejar la Kenya, la neboda de la Marta Jané que viu a Holanda. Ella també participarà per primera vegada de l’eucaristia. Com deia Joan Soler Amigó, vol combregar amb nosaltres, perquè vol estimar com nosaltres.  Kenya, Jesús t’ha mirat amorosament i t’ha elegit. Tu vas sentir aquesta crida a batejar-te i t’has preparat conscientment per donar resposta a aquesta crida des de fa exactament vuit mesos. Ja veuràs que experimentaràs una gran font de llibertat interior, la llibertat dels fills i les filles de Déu. Gràcies per fer-me el regal, en aquest aniversari de poder administrar-te aquests dos sagraments.

Avui també preguem per al Luísque avui empren el seu pelegrinatge a Terra Santa. Ell va estar discernint aquí en el repòs dues ocasions. I finalment es posa en camí. Que Déu et beneeixi i et guardi de tot mal, Luis. Ben cert que tornaràs transformat.

Avui que donem gràcies pel nostre trenta-novè aniversari d’ordenació,  percebo de manera molt fonda aquesta elecció. Hi ha hagut moments de desànim però mai no hem desertat. I  avui els quatre companys perseverem i divendres vàrem celebrar junts l’eucaristia i vam sopar plegats. Fou entranyable.. En el decurs d’aquesta gairebé quaranta anys, cada dia hem estem invitats a aquesta mirada compassiva, tendra, amorosa,  no condemnadora, perdonadora... de que parla Jesús a l’evangeli.  Recordo que aquell dia 6 d’abril de 1986, a Sant Vicenç de Sarrià, prop de la tomba del doctor Pere Tarrés, a l’homilia ens va dir: “he vist com els brillaven els ulls”. Germanes i germans pregueu que no perdem mai aquesta lluïssor en la nostra mirada.

Sonet amb estrambot d’embranzida en el 39è aniversari de la nostra ordenació. Sant Jeroni de Montbau, 4 d’abril d 2025

Va ser a Sant Vicenç de Sarrià

a prop de la tomba del doctor Tarrés

Jesús va tornar els últims, primers

res del viscut no havia estat va.

 

Tots creiem que hi ha un més enllà

que la debilitat és fortalesa

quan sabem caminar amb la ma estesa

i tot ésser creat esdevé germà.

 

Hem perseverat en el ministeri

i portats al llindar de misteri

coem pa de Déu cada diumenge.

Diem: "passa a taula beu i menja"

i perdona de tot cor les ofenses

que tothom és millor del que et penses.

 

Caminem a la quarantena

el pastor ferm ens empeny i ens hi emmena.