A Josep i Conxita

Sonet alexandrí amb estrambot de gratitud al Josep i la Conxita en les seves noces d’or. Monestir de Valldonzella 11 de juliol de 2026, Sant Benet patró d’Europa.

Porteu mig segle de diaconia compartida

on l’altar és també la taula parada de la llar

el sigil sagrat és aprendre savis a callar

proclamant la Paraula dant, l’un per l’altre, la vida.

Cinquanta anys encomanant una esperança farcida

de roses i punxes -la història no es pot retallar-  

ungint-vos amb l'oli de la tendresa sense fallar

heu vist caure els enemics, estimant--los sense mida. 

N'Alba i en Josep tot fent fruitar les seves branques

han omplert el vostre cor familiar de veus blanques

i us han ensenyat a perdonar tot demanant perdó.

 Que joanenc , quan hi ha un do sobre un altre do

 una gràcia al bell cim d’una altra gràcia

 un sagrament que torna eficient l’eficàcia.

 

Amics que ja us atenseu al cim, amunt, amunt

quan us hem trucat a la porta, sempre heu estat a punt