Avis amics

Diumenge XVII de durant l’any. Sant Joaquim i Santa Anna, dia dels avis.

Estimats germans,

avui diumenge és la festa de Sant Joaquim i Santa Anna, els pares de Maria, els avis de Jesús. I per això avui se celebra el dia dels avis. L’ancianitat, durant segles, ha estat sinònim de saviesa. Diem del vell, el consell. Al costat de persones ancianes tenim l’ocasió d’escoltar grans lliçons de vida. A l’antiga Grècia els ancians tenien un paper fonamental en el govern de les ciutats. Al llibre de l’Apocalipsi els vint-i-quatre ancians simbolitzen tot el Poble de Déu.

Els avis requereixen temps i paciència, però tenen tot el dret a que els escoltem i val la pena que els escoltem.  Des de fa molts anys aquí a Calonge i Sant Antoni i a moltes d’altres poblacions es feien homenatges a la vellesa. Encara avui una vegada a l’any se celebrar de germanor amb ancians. Els ancians s’han d’honorar. D’estudiants vaig tenir l’ocasió d’entrevistar persones grans del poble que em van explicar històries, contalles, que em van cantar cançons antigues que recordàvem... màximes de saviesa popular, dites, quant que vaig aprendre!

Salomó es considera encara jove, no és encara un ancià, no és un savi i demana a Déu dues coses: la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia i destriar el bé del mal. Saber escoltar, és un aprenentatge important. Quan escoltem ens obrim a canviar a millorar. Quan la persona se sent escoltada, se sent també confortada. Calen bons escoltadors, que escoltin de veritat. La persona que vol ser escoltada ha de sentir que el seu missatge ha arribat i això la fa reposar.

La paràbola del tresor amagat en el camp ens ha de fer pensar que el tresor més gran és l’amistat. Diu el llibre de Siràcida: “Un amic fidel és un refugi segur: qui el troba, ha trobat un tresor.” Les amistats s’han de cultivar i s’han de cuidar. I en l’amistat se supera la barrera de les edats. Tots hem tingut un avi una àvia, amics de qui hem après i podem aprendre molt. La família és el marc del diàleg entre generacions,  també hi ha residències i associacions que afavoreixen el diàleg entre vells i joves, diàlegs que sovint són una delícia. Per exemple, “Grans Històries” és un projecte realitzat des de fa més de quinze anys on participen persones que viuen a la Residència Roca i Pi de Badalona i alumnes del Col·legi Mare de Déu de la Salut. Va ser portat a Ràdio Estel. Tan de bo que floreixin iniciatives semblants.

Trobar una perla és trobar un ensenyament de gran valor. Per això no es poden donar perles als porcs. Hi ha d’haver una correspondència entre el que diem i a qui ho diem, que sigui capaç d’entendre-ho  i de comprendre-ho. I això sempre requereix un esforç supletori, sense donar res per pressuposat. “La vostra paraula, explicada, dona llum i l’entenen els senzills,” hem escoltat en els salm.

D’altra banda, ens pot sorprendre aquesta comparança del Senyor del Regne dels cels amb les xarxes que arrepleguen de tot, peixos bons i dolents. Ens podem preguntar: en el Regne del cel, tothom no és bo? Mn. Pere Farnés, liturgista de fama internacional, explicava que el Regne del cel és l’església, no és encara el Regne de Déu. I per tant a l’església, com en tota comunitat humana hi ha bons i dolents. L’església té les portes obertes a tothom. I ni tothom és perfectament bo, ni tothom és completament dolent. Els pobres i marginats no són “de disseny”, tenen totes les ferides i les nafres que podem imaginar i els hem d’acollir i acceptar amb totes aquestes limitacions.

Cada eucaristia és una trobada amb Jesús Ressuscitat. Escoltem-lo. Ell ens parla a través dels esdeveniments de la vida. Ell és present en l’ancià i en l’infant. En el captaire i en el rodamon. A tots cal dedicar-los temps. I quan els dediquem temps, quants tresors de saviesa escoltem dels seus llavis! Diuen que nosaltres tenim rellotges, però que els africans tenen temps. Aprenguem d’ells dels africans que viuen entre nosaltres, a dedicar temps als altres, sense pressa, disposats a escoltar-los de debò.