El secret de Gaudí

Presentació del llibre d’Adrian BIENIAS. Pepe CARRASCO, Francis MARIN i Xavier MURIEL, El Secret de Gaudí. Kirie. Llibres il·lustrats. Gràfic Novel. Ciudad Nueva, 2026. Sant Jeroni de la Murtra, 24 d'octubre de 2026.

Aquest és un còmic veritablement excepcional. El seu autor, Xavier Muriel, és focolarí, membre actiu d’un moviment d’Església que té com a carisma la unitat, seguint el desig fervent de Jesús de Natzaret repetit al final dels seus dies: “que siguin u, que siguin una sola cosa. “ Aquesta vocació es tradueix especialment en l’acolliment. Al costat dels focolars en sentim acollits. Un moviment que sempre, des de la seva fundació per Chiara Lubich, ha tingut al capdavant una dona. En Xavier Muriel és un bon amic, agradable i servicial. Inquiet i actiu. Un home d’Església. Actualment exerceix el seu ministeri a Puebla de los Ángeles, a Mèxic, en el que ells anomenen mariapolis, ciutadelles marianes, que son fogars de convivència.

El vam conèixer per mitjà del bon amic Cinto Busquet, també focolarí, capellà i poeta, durant vint-i-set anys actiu al Japó i ara rector de Calella. Durant un any i mig el Xavier aquí, a Sant Jeroni de la Murtra, va catalogar l’arxiu i la biblioteca del bisbe Joan Carrera. Ell es va entusiasmar per la figura d’Antoni Gaudí Cornet i aquest entusiasme s’ha traduït en aquest còmic, que és fruit d’un llarg treball d’equip, amb el polonès Adrian Bienias, autor dels dibuixos, amb Francis Marin que els ha adaptat i amb Pepe Carrasco que ha adaptat el guió. Un camí llarg, gens planer, però que com els mateixos autors confessen “ha estat una veritable experiència d’art en comunió”. La seva voluntat és “fer de tota la humanitat una sagrada família”.

En ell, en les seves pàgines, se’ns revela Gaudí com un místic. Un místic és un contemplatiu de realitats. Un místic no deixa de tocar de peus a terra. Un místic és un cristià madur. De la mateixa manera que el nunci Ragonesi va definir Gaudí com el Dante de l’arquitectura, aquest còmic traspua poesia. Una poesia gairebé cinematogràfica. I estimació per la persona i l’obra de Gaudí, com diu l’actual arquitecte de la Sagrada Família, en Jordi Faulí en el pròleg.

L’estructura narrativa d’aquest volum és veritablement innovadora i fascinant perquè combina el present dramàtic, els records del passat i una dimensió simbòlica i espiritual que ens submergeix en el misteri que va embolcallar l’existència de Gaudí i en el secret que ell va guardar fins al final.

Presentem aquest llibre aquí a la capella de Sant Sebastià de Sant Jeroni de la Murtra, als peus d’una bella talla de la Mare de Déu del Carme. També la tomba de Gaudí, a la cripta de la Sagrada Família, està als peus d’una imatge sota aquesta advocació. Ja d’infant, Anton,  als escolapis de Reus, recitava una pregària que es deia l’ofici petit de la Mare de Déu i amb els anys, va esdevenir profundament marià. Avui l’estrella de Maria, Stella Maris, estrella del mar, dalt de la torre a ella dedicada, il·lumina de nit Barcelona. A la clau de volta de la cripta, hi va posar l’escena de l’Anunciació, perquè tot el temple descansa en l’encarnació. I darrera de l’absis s’està construint la capella de l’Assumpció que tindrà la seva rèplica a Rancagua, a Xile. Altra vegada Catalunya-Amèrica ben present. Crec també que Gaudí al costat del seu mentor l’arquitecte Joan Martorell Montells havia visitat aquest Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, joia del gòtic, els anys que l’excursionisme va descobrir el nostre patrimoni.

Hi ha unes vinyetes que m’han impressionat. Representen una escena tràgica, amorosida per la bellesa del gest. Aquell moment en que un guàrdia civil, Ramon Pérez Vázquez, porta Gaudí als seus braços, ensangonat, després de ser atropellat pel tramvia, mentre commina a un taxista que porti aquell vellet a un dispensari, encara que li taqui la tapisseria. És la imatge del bon samarità. En Xavier es deia que es van inspirar en la Pietat de Miquel Àngel. Si no hagués estat per ell,  per aquell guàrdia civil, l’arquitecte hauria mort com un sensesostre. Aquí a la capella també hi podreu veure la reproducció del timpà de la porta de la Pietat de la Catedral de Barcelona, la pietat de l'escultor alemany Michael Lochner. Una porta per la qual Antoni Gaudí havia entrat moltes vegades a la seu barcelonina, per a ell font d'inspiració.

Aquest llibre pel seu gènere, per les il·lustracions i pels textos està destinat a grans i a petits. Els nens i nenes podran descobrir un personatge veritablement fascinant.

Moltes gràcies estimat Xavier, per atansar-nos a tots l’arquitecte de Déu des d’una perspectiva innovadora que ajuda a comprendre la seva obra.