Entradas

Mostrando entradas de mayo, 2019

Recorda

Diumenge VI de Pasqua Qui perd els orígens perd la identitat. És una frase atribuïda a diversos autors, però és ben certa. De vegades sembla que visquem una mena d’amnèsia col·lectiva que ens faci oblidar la nostra història i especialment el testimoni dels qui ens han precedit. No hem aparegut del no res, venim d’un llarg camí, tenim molts deutes amb les generacions passades, el nostre món és com és gràcies a elles...Amb errors i marrades som fruit d’una història que és la que és. Diuen que la història es pot descriure, però no es pot tornar a escriure. El llibre dels fets dels Apòstols ens mostra la   desavinença i les discussions serioses amb els judaïtzants i els intents de resoldre-les. La vida de les primitives comunitats no era idíl·lica: hi havia problemes però es posaven els camins de solució per mitjà de la correspondència i del diàleg. Avui parlem molt de la fraternitat, però no sé si realment la vivim quan volem passar per sobre dels altres i actuar en clau de poder.

Divines paradoxes

Vè diumenge de Pasqua 19 de maig de 2019 Les paraules de Jesús a l’evangeli d’avui, se situen en el Sant Sopar, en el   moment que Judes ha abandonat el cenacle per anar a consumar la traïció. Cada any per Dijous Sant a la nit aquí a Badalona, es representa aquesta escena del sopar i la traïció a la porta mateixa de l’Església. És un moment tràgic. Però alhora és un moment que possibilita una estona d’intimitat amb els apòstols, un moment que Jesús diu quelcom que segurament no diria davant del traïdor: “Ara el fill de l’Home és glorificat.” Aquest “glorificar” és una paraula tècnica que pràcticament no solem emprar. Quins sinònims hi ha més usats de glorificar? Dignificar, celebrar, exalçar, exaltar, lloar, cantar, elogiar, alabar, ponderar i molts d’altres... En canvi els contraris són blasmar, ofendre, agreujar, avergonyir, degradar... La meva àvia solia usar una expressió: “glorificat, tocat el bòlit”. Una expressió que volia dir segurament que una persona després de ser e

Persecucions i veu que conforta

Diumenge 4rt de Quaresma 12 de maig de 2019 Estimats germans i germanes, Els apòstols no ho tingueren fàcil. Jesús ja havia predit que de la mateixa manera que el perseguirien a ell, també en el món sofririen persecució. Fou així i continua essent així. Hi   ha una persecució activa, directa i n’hi ha una altra d’indirecta, més subtil. Avui en el món hi ha comunitats cristianes directament perseguides. Segons Antonio Socci, periodista expert en temes d’Església, en el segle XX haurien estat assassinats uns 45,5 milions de cristians per les seves creences religioses, aproximadament el 65%   del total de cristians assassinats per la seva fe en dos mil·lennis. Encara avui els cristians són perseguits arreu, sobre tot a l’Àsia i a l’Àfrica, a l’Àsia en concret 1 de cada 3 cristians pateixen persecució a nivell alt, molt alt o extrem.. Encara estem esfereïts pels atemptats de Siri Lanka de la Setmana Santa passada... I hi ha altres persecucions més silencioses, incruentes. La in

Solemnitat de Sant Anastasi 2019

Benvolgut Mn. Andreu Oller, vicari episcopal P. Jesús Sans, arxiprest de Badalona-Nord benvolguts preveres concelebrants, diaca, seminarista, acòlits. Sr. Alcalde i regidors, gràcies per ser aquí, Confrares i confraresses de Sant Anastasi Representants d'altres comunitats Feligresos de Santa Maria Estimats germans i germanes, Em deia mossèn Andreu que el nostre presbiteri és internacional. Efectivament podeu veure que aquí, entre d'altres, hi ha un capellà d'Ucraïna, un de Cameroun, un altre de Burundi i un de l'Índia: Un reflex de la nostra societat... La festivitat de sant Anastasi d’enguany té un to especial. És en la ment de tots que aquest ha estat i és un curs difícil, tant per l’Església com per la resta de la societat, com pel país. Molts hem patit i patim en silenci perquè no acabem de veure sortides justes ni equitatives a la nostra convivència ni al model de societat que desitjaríem. A molts ens dol la manca de testimonis cristians i encara més

Els quatre perfils de l'empresa

Els quatre perfils de l’empresa diuen que perquè una empresa funcioni bé, calen quatre perfils: d’una banda el visionari, aquell que sap veure per endavant , el que proposa fites. D’altra banda l’executiu, el que es llança a l’acció, el que posa tots els mitjans per aconseguir els objectius proposats.En tercer lloc, el detallista, el que té cura de les petites coses de cada dia. I finalment, el sinèrgic, el que crea un bon “rotllo” com diuen els joves. Aquests perfils que són vàlids a l’empresa, també ho poden ser en els partits polítics que, al cap i a la fi són empreses de gestió. Crec que en l’evangeli d’avui hi apareixen els correlats transcendents de tots aquests perfils. D’una banda, Sant Joan, el místic, que és capaç de reconèixer el Senyor. A continuació Sant Pere, que és el llançat, el que es tira a l’aigua després d’haver-se posat la roba que s’havia tret. Però la barca arribar a bon terme, gràcies els altres cinc apòstols que van remant i arrossegant els peixos. Dei