Jaume Aymar i Ragolta

Ahir celebràvem la festa d’un sant poc conegut, Alonso Rodríguez Goméz. Era vidu. Se li va morir un fill. Jesuïta, fou porter del convent de Monti-si on de Palma de Mallorca . Va ser ell el qui va animar Pere Claver a anar a les Índies. Allí, Pere i el seus companys es calcula que van evangelitzar més de tres-cents mil esclaus negres, la qual cosa representava també alliberar-los de l’esclavatge. Alonso no va brillar, però va il · luminar. I és un sant que fa un altre sant. El beat Manuel Domingo Sol deia: «no sabem si estem destinats a ser riu cabalós o si ens hem d’assemblar a la gota de rosada que envia Déu al desert a la planta desconeguda. Però més brillant o més humil, la nostra vocació és certa: no estem destinats a salvar-nos sols». A Sant Alonso el representen amb les claus del convent a les mans. És un model de porter. En un col · legi, en un hospital, en un centre públic, és molt important el porter, el conserge, el qui rep, el qui atén el telèfon, el qui orienta, el qui sov...

Bona tarda, buenas tardes, good evening. Benvinguts a la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra que regeix aquest espai del monestir dedicat a presentar les relacions entre Catalunya i el Nou Món des de 1493 fins als nostres dies.   És a dir, a partir de la rebuda que els Reis Catòlics tributaren a Colom i la marxa de Fra Ramon Pané a Amèrica, en el seu segon viatge. Pané fou el primer etnòleg i missioner de les Índies. Quan l’any 1989 buscàvem una persona que pogués liderar aquest projecte no vam tenir cap dubte que María Teresa Rosés Magnoni era l’adequada: era filla de pare català i de mare xilena d’ascendència italiana; havia viscut a Xile, als Estats Units i els darrers anys a Badalona. La vaig conèixer en una festa d’acció de gràcies que tant li plaïa celebrar: era una dona molt culta a la que tot interessava: la geografia, la història, l’art, la cultura, la política... Res d’humà no li era aliè. Amb tants anys com la vaig conèixer, mai no va repetir u...

Diumenge I d'Advent B Jesús explica avui la paràbola del porter i el posa com a exemple per als seus deixebles tot dient-los que la principal recomanació és que vetlli. Quants sants i santes porters hi ha hagut en el decurs de la història! De molts no en conservem ni en el nom, tal fou la seva humilitat. D’altres sí. Penso en el cas de sant Alonso Rodríguez, un home senzill, vidu i pare de família que va ser admès com a porter al convent dels jesuïtes de Montsió. Quan li preguntaven perquè atenia tothom tan bé responia: “és que a Jesús, quan es disfressa de proïsme, mai no el podem tractar asprament o amb mala educació”. Amb raó la gent de totes les classes socials anaven al col•legi a demanar-li els seus consells, a consultar-li els seus dubtes i a rebre consols per a les seves penes. Va ser ell, aquell home senzill qui va animar el seu company Pere Claver a anar a Amèrica on va fer una tasca tan important al servei dels esclaus negres, catequitzant-lo i batejant-ne uns 300.000! S...