Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge XXX de durant l’any Avui tot es polititza: el temps, la sanitat, l’ensenyament, la immigració... Els polítics més que detectar problemes, haurien d’explorar solucions. Però l’opinió pública té també un gran pes en la trajectòria política. I nosaltres som opinió pública. Quantes vegades ens ha de venir a la ment aquest avís que hem escoltat: “també vosaltres vau ser immigrants al país d’Egipte”. Molts emigrants d’anteriors generacions recorden el seu procés com un camí de sacrifici extrem, adaptació i silenci. I ben segur que fou així.   En comparar-se amb els nouvinguts, sovint es genera una narrativa segons la qual “nosaltres ho vam fer de la manera correcta i sense ajudes”, mentre que es percep que els immigrants actuals reben més facilitats o no s’esforcen de la mateixa manera. Certament pot ser una percepció esbiaixada que no facilita les coses. També tu vas ser emigrant...Quants que han deixat plens d’esperances, el seu poble,   els seus parents, de v...

Sonet alexandrí amb estrambot de gratitud al Josep i la Conxita en les seves noces d’or. Monestir de Valldonzella 11 de juliol de 2026, Sant Benet patró d’Europa. Porteu mig segle de diaconia compartida on l’altar és també la taula parada de la llar el sigil sagrat és aprendre savis a callar proclamant la Paraula dant, l’un per l’altre, la vida. Cinquanta anys encomanant una esperança farcida de roses i punxes -la història no es pot retallar-   ungint-vos amb l'oli de la tendresa sense fallar heu vist caure els enemics, estimant--los sense mida.  N'Alba i en Josep tot fent fruitar les seves branques han omplert el vostre cor familiar de veus blanques i us han ensenyat a perdonar tot demanant perdó.   Que joanenc , quan hi ha un do sobre un altre do  una gràcia al bell cim d’una altra gràcia  un sagrament que torna eficient l’eficàcia.   Amics que ja us atenseu al cim, amunt, amunt quan us hem trucat a la porta, sempre heu estat a punt

Sonet amb estrambot deprecatiu al 260è Sopar Hora Europea, mirant de sintetitzar les aportacions de l’Hèctor Corominas Macias, en Josep Gallifa Roca i la Pilar Mariné Jové (moderats per la Montserrat Puigbarraca Arroyos). Restaurant la Lluna de Barcelona, dijous 21 de maig de 2026, vigílies de Santa Rita de Càssia, advocada de les causes impossibles.   Com humanitzar la societat? És que està del tot deshumanitzada o hi ha força humanitat amagada i aquí molts cerquem la Bona Veritat?   Cal recuperar l’hospitalitat embolcallant l’altre amb la mirada -digitals i analògics a la vegada- reconegut, conegut i estimat.   Afavorim la conciliació sabent que la missió compartida és el que fa més virtuosa la vida.   Davant tanta ruptura tremolosa presència, escoltant, respectuosa que esdevé, pel dedins, nutrició.   Restaurem la fractura amb la ma estesa i amb el kintsugi d’or de la tendresa.

Sonet de comiat a Fina Pié Ninot, amb doble estrambot. A Santa Maria del Mar el 2 de novembre de 2025, commemoració de tots els fidels difunts.   Te’n vas silenciosa, Fina, estimada, sents de la Basílica les campanes? et reben els pares i les germanes dona'ls, si us plau, una gran abraçada.   Mare valenta,   alegra   i esforçada te'n dus el Jordi al cor i les nanes; com es fonen avui les coses vanes, amb el caliu intens d’una mirada!   T’acomiadem el dia de difunts amb llum de crisantems i tots junts, la resurrecció es torna presència   per als qui avui ploren la teva absència. Vetlla per aquells que t'han confiat i als qui tan bellament has estimat   Enamorada de la teva Barcelona que també té una Eulàlia per patrona. Sabem que ara, des del teu mirador, ajudaràs molt més el Salvador. Seguiràs ajudant el Salvador que també té   

Sonet de comiat a mossèn Richard Twagirimana, vicari, rector, amic. Amb estrambot festiu. En vol de Bujumbura (Burundi) a Addis Abeba, Etiòpia, dimecres 13 d'agost de 2025. Llegit al final de les exèquies a la parròquia de Sant Francesc de Bufalà, Badalona, el 15 d'agost de 2025, la Mare de Déu Assumpta, patrona principal de la Ciutat. A reveure, Richard Twagirimana sota el cel nebulós de Bujumbura marxem, jo amb avió cap a l'altura i tu cap a l'Ignasi que et demana. Digues-li que és l'Esperit el que mana que hem de junyir culte i cultura i ell et dirà que un cristià no es detura i riurem, perquè l'amistat dimana. Adéu, supervivent de la gran matança que vas prometre amb fe ser sacerdot rep ara de Jesús la millor dot. Ens tornarem a veure tu ja sa i jo una mica més ancià amb tanta gent de confiança.  Toqueu campanes de Canyet, Morera i Bufalà que el nostre estimat Míster Bean no se'n va.

Sonet amb doble estrambot esperançat a Joe Socías Bruguera en el seu vuitantè aniversari. Àrea cultural Oriol diumenge 12 de febrer de 2025.   Ets Joe com un jorn de mar encalmada a la teva badia gaditana calles molt i la teva parla galana brolla quan toca, amb una mirada.   L’Esperit Sant aleteja en cada onada. No t’entretens en cap cosa vana instrument del Paràclit quan se’t demana servint des de l’alba a la matinada   En el jorn del patró de l’amistat ens convoques a l’Àrea Oriol: ajuda’ns a emprendre de nou el vol.   Que siguem testimonis de la Veritat com tu humils, fidels, alegres i sants intrèpids apòstols, ferms i constants.   Avui a la masia sentim un calfred des del Cel somriuen la Tante i l’Alfred.   [Versión castellana] Soneto con doble estrambote esperanzado a Joe Socías Bruguera en su octagésimo aniversario. Área cultural Oriol domingo 12 de febrero de 2025, San Alfredo, patrono de la amista...

Sonet, amb estrambot esperançat, en la darrera epifania de bellesa de la germana Maria Regina Governa Julià. Monestir de Sant Benet de Montserrat, vigília de Reis de 2025.   Has governat la teva vida, Regina amb seny, creativitat i parresia i ara t’adorms en braços de Maria sotjant ja la resplendor divina.   Clous una llarga vida benedictina: t’has donat a tots amb fe i amb valentia i en la nit transparent de l’Epifania. ets un estel rutilant que tragina.   El teu art és el d’una nena gran que mai no ha perdut el seu cor d’infant i que ha sembrat arreu belles llavors.   Ja li has obert a Jesús els teus tresors? Un calze, una patena, l’amistat i una vida pastada en la santedat.   No ploren les cloques de Montserrat canten, perquè a la meta ja has arribat.  

  Sonet alexandrí, amb comiat deprecatiu, en el comiat d’Assumpció Valls Pujol. Parròquia de Santa Clara de Morera, 21 de juny de 2024, festivitat de Sant Lluís Gonzaga.   A reveure, benvolguda Assumpció Valls i Pujol, la teva comunitat de Santa Clara de Morera et diu adeu entrellucant l’eterna primavera sabent que, després de la lluita, has trobat consol.   Tot i que ara el teu espòs, fills i nets, estan de dol somriuen perquè senten que morir també allibera i que tu que has estat dona ferma i pionera ja pressenties aquesta rogent posta de sol.   Amb l’Antonio Macías heu fet llarg romiatge i te’n vas mudada, com si emprenguessis un viatge, a preparar-li a ell i també a tots bona estada.   Ja has rebut del Pare Etern la immensa abraçada, i la mare, a qui al llit de mort invocaves tant, dolça et bressarà, com quan eres nina, tot cantant:   «què li daré a la meva filleta Assumpció?» què us darà, als tres germans, que ...

  Sonet alexandrí de comiat trinitari amb doble estrambot dolorós i festiu a Lluís Molinas Falgueras. Cementiri de Montràs,15 de juny de 2024.   Adeu, amic empordanès Lluís Molinas Falgueras després d’aquest llarg silenci i mutilada sofrença te’n vas com la tramuntana cap a la gran prometença viure, per fi, prop del Pare, les eternes primaveres.   Has lluitat ardit en tantes batalles i nobles guerres cloent una vida tan aventurera com intensa, ara tindràs per un reporter la millor recompensa: entrevistar de Natzaret, Jesús, amb ell mai no erres.   Seduït pel cinèfil encís atractiu del glamur, si per a tu en aquest món no hi hagut cap frontera ni mur que no hagis traspassat amb astúcia divertida i constant,   avui, fent costat al Ferran, el teu estimat company i al Gerard i a l’equip de l’Empordanet de cada any et regraciem el ruaix , l’oreig de l’Esperit Sant.   Les campanades a morts del teu volgut Palafrugell ens ...

Seminari Menor de la Conreria, 23 de novembre de 2019,   festa   de Sant Climent Com a professor de filosofia em veig gairebé obligat a remuntar-me als filòsofs grecs i en particular d’Aristòtil van tractar de l’amistat, com la relació més noble i més lliure que es poden establir entre dos éssers humans. La veritable amistat treu el millor de nosaltres i reforça les nostres afinitats i virtuts, afegint alegria a la vida. Però no sempre el que anomenem amistat és veritable amistat.   Segons Aristòtil hi ha tres tipus d'amistats. Els dos primers tipus són accidentals i un terç és més intencional. El primer tipus és l’amistat d’utilitat. Les persones s’hi involucren (s’enrollen) no per afecte sinó perquè reben algun benefici. Aquesta amistat no és permanent, es desfà quan els beneficis s’esgoten. Son els típics coleguis o amics de classe, o coneguts dels quals creiem que en podem treure suc. És allò que diem: “ por interés te quiero Andrés ”. El segon tipus d’ami...

Sonet amb estrambot de descoberta a Jordi Lligonya Asensio en la seva mort, tenint la Imma i els seus al costat Parròquia del Sant Crist de Canyet, 23 de novembre de 2019 Has marxat de pressa, Jordi benvolgut, pels camins de Canyet a la pau infinita deu ser que ja abastaves la fita del teu viure bell que ens ha commogut. Has viscut lliure, com has volgut: pare, avi i l’amic que sempre invita el qui afronta el conflicte, no l’evita; junts hem pregat, hem plorat i hem rigut. Al diaconat sentires la crida: missatger de la santa Paraula servent dels servents a l’única taula. I quasi al final de la teva vida ens vas dir amb ironia suau: “Germans, aneu-vos-en en pau!” Però eres tu qui anava ràpidament a retrobar la Paquita eternament.

Sonet a mossèn Esteve Espín i a mossèn Richard Twagirimana en el relleu pastoral Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, 21 de setembre de 2019     Com s’alegra la Verge Bruna, és festa gran en aquesta vesprada un rector novell rebrà l’abraçada; per Déu cada hora és oportuna.   Oh gent del Sant Crist, teniu la fortuna de llançar una mirada esperançada sobre el teixit d’aquesta barriada veureu entre núvols somriure la lluna.   A reveure, benvolgut mossèn Esteve del martiri tens nom del pioner i vas a seguir el confessor primer.   Ara Richard amic, l’hora és teva hauràs de vessar la sang africana per aquesta comunitat germana.

Diumenge XXIII de durant l'any 10/11/2017     Conten que a una abadessa una periodista li va preguntar encuriosida: “i vostès fan vot de pobresa?” “Sí”- li va respondre aquesta, però sap quina és la pobresa més gran? La vida comunitària.  Sovint, quan en una comunitat hi ha problemes penso la resposta sàvia d’aquesta monja. Perquè conviure, de vegades anys, amb unes persones que un no ha escollit, amb les seves limitacions, és una pobresa. En tota comunitat tard o d’hora sorgeixen problemes. Els problemes s’han de saber afrontar, perquè poden esdevenir també oportunitats... Jean Vanier, filòsof i fundador de les Comunitats de l’Arca, té un llibre que porta per títol La comunidad, lugar de perdón y de fiesta , on presenta la vida comunitària com una aventura quotidiana, on errors i fracassos s’alternen amb moments de profunda unitat. L’experiència, la vida mateixa, fa de la comunitat un lloc de perdó i de festa, aquell àmbit on es confronta tot ideal, tota il·lusió a...

Homilia en la festivitat de Sant Jeroni Sant Jeroni de la Murtra, 30 de setembre de 2016 Dels quatre pares de l’Església llatina: Agustí, Ambrosi, Gregori i Jeroni, aquest darrer fou l’únic que no va ser bisbe. Nascut cap al 340 a Stridó, una ciutat desapareguda en un lloc proper a l’actual Croàcia o Eslovènia, va estudiar a Roma i es va apassionar amb els clàssics pagans que aprenia de memòria i que copiava. Als 19 anys se’n va anar a Trèveris, una gran ciutat (a l’actual Alemanya) amb l’afany d’aconseguir un lloc en l’administració, però allà se li va revifar la fe cristiana fins al punt que va decidir fer-se monjo. Se’n va anar a Antioquia hi allí va tenir la visió del tribunal del cel que li deia que ell no era cristià sinó ciceronià. A partir d’aquell moment Jeroni es va endinsar en el desert de Síria i va dedicar la seva vida a l’estudi de la Bíblia a partir dels textos hebreus.  Va ser ordenat de prevere als quaranta anys, per tant era ja una vocació madura. Quan va ...

Sonet monorim  a Anna Aymar  Urizio el dia del seu bateig Sant Jeroni de la Murtra, 25 de juny de 2016 Jaume Aymar i Ragolta Tinc una nebodeta que es diu Anna filla del Josep i la Cristiana per part de mare és italiana i la nostra nissaga és catalana. Té soneta i també bona gana somrient allunya la tristesa vana: als pares la vida els fa jovençana de lluny els avis canten una nana. Què és el que el teu silenci ens demana? Que t’acompanyem bé sense galvana i et donem ben fort la mà per l’andana. Déu vol que creixis robusta i sana ens ho diu net el so de la campana: nena des d’avui ja ets cristiana!

Sonet a Nicodem, deixeble nocturn En el 30è aniversari de la nostra ordenació sacerdotal (Barcelona,  6 d'abril, 1986-2016)   O Nicodem, mestre en Llei famós que sol al captard veies a Jesús. Tement prudent dels teus el gran refús n’esdevenies deixeble virtuós!   Et parlava del Vent impetuós que desfà la boira i tot embús renovellant el cor ferit i adust per, nats de nou, alçar el front joiós.   En arribar aquell divendres temut que el sol s’enfosquí i el cel quedà mut el Mestre seguia ensenyant des de la creu.   Et ressonava al cor la seva veu. Amorosint el seu cos amb perfum tu obraves, essent fosc, a plena llum.

Sonet amb estrambot pasqual a mossèn Miquel Huguet Ametller en el seu traspàs 22/24 de març de 2016 Gràcies Micau, per aquests sis anys de vida que has viscut jubilat al nostre costat conviure amb pau i joia no ens ha costat perquè has sabut estimar sense mida. Te’n vas prest i encara ens sembla mentida: ja enrere la Secretaria d’Estat... tot el que ens has deixat embastat ho completaràs, segur, en l’Altra vida. Afligit  per aquesta vella Europa ferida de mort també el dimarts sant a Crist sofrent el teu patir ens apropa. Els nens xilens cremats juguen cantant la seva veu travessa l’Oceà i el teu sacerdoci els duu de la mà. Ameller et deies per part de la mare: un esclat de flor blanca per a tu, ara