Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XIII de durant l’any C Estimats germans i germanes, Sant Lluc prové del paganisme, d’altres creences i ja no coneix Jesús directament sinó per mitjà del testimoni de la comunitat creient que parteix el pa, del que anomenem “Església”. Però és una església itinerant, en marxa, avui diríem “ en sortida...”   L’experiència de Lluc es forja en els viatges, els viatges de Pau, per això Lluc entén la fe cristiana com una missió, una gran missió: la d’obrir camins cap un més enllà. I desenvolupa el darrer viatge de Jesús en una secció de l’evangeli que comença avui i que va desganant en   deu capítols. Avui n’hem llegit el primer, quan Jesús pren la decisió d’anar a Jerusalem.   Sabia que li quedava poc temps i tenia pressa per evangelitzar. Avui hi ha ganes de viatjar, i després de les restriccions, encara més. Un viatge comporta somniar, projectar, sortir de nosaltres mateixos, preparar l’equipatge, decidir triar. Quan viatgem cap a un indret desconegut, ho vi...

  Estimats germans i germanes La relectura de la Passió cada any, al començament de la Setmana Santa, és un motiu de reflexió. Per vegades que l’hàgim escoltat sempre ens impressiona. Perquè el relat és el mateix, però les nostres circumstàncies varien cada any. I enguany molts ens sentim més vulnerables que mai per les derivades de la pandèmia i estem molt amoïnats per la guerra, la mare de totes les pobreses, per les matances de la població civil i per les seves conseqüències a Europa i el món. Recordem que tot l’evangeli segons Sant Lluc que anem proclamant aquest any litúrgic és la resposta de l’evangelista a la pregunta o a les preguntes esporuguides del qui fou summe sacerdot Teòfil,: aquest Jesús que nosaltres vam fer clavar a la creu, era realment el Fill de Déu? Era realment innocent? Va ser legítima la violència envers ell? Els seus seguidors es revenjaran contra nosaltres? Tot l’evangeli és la resposta de Lluc a aquestes importants qüestions, però es despleguen amb...

  Diumenge XI del temps ordinari Aquesta pàgina de l’evangeli segon Sant Lluc es especialment tendra i il·lustra molt bé l’Any de la Misericòrdia que estem celebrant. Jesús no refusa la invitació del fariseu Simeó i menja a casa seva. En el món jueu anar compartir àpat era establir una relació molt ferma, de comunió, entre els comensals. Si Jesús fos un zelota, un guerriller, un fanàtic, probablement no hauria acceptat...  Però també en la primitiva comunitat hi havia fariseus que van acabar fent-se cristians. El mateix Sant Pau era fariseu i també perseguidor i va esdevenir apòstol dels gentils... Jesús no tem d’acceptar alhora la invitació d’un fariseu ric i pel que sembla una mica mal educat i tampoc no tem d’acceptar la proximitat d’una dona que era assenyalada pel dit per la seva vida, una dona que el toca, li renta els peus i l’ungeix. Aquesta escena és paral·lela a la de la pregària del fariseu i el publicà, l’un, orgullós dona gràcies perquè no és com els altre...

Segon diumenge d’Advent C La Paraula de Déu continua alimentant la nostra esperança. Que n’és de bella la primera lectura! Bella i prometedora. Hi ressona la pregària i l’auguri amb què   les sinagogues de la diàspora jueva, els darrers temps abans de Crist,   amb aquest text i d’altres desvetllaven, l’esperança d’un proper dia de glòria per la seva llunyana Jerusalem, model de societat perfecte. La flama de l’ideal futur cremava en la llar del seu amor a la humil realitat present. En la Carta als cristians de Filip la nota dominant és l’amistat entre l’Apòstol i els seus deixebles col·laboradors. Les línies de l’autèntica amistat, no es limitaven a l’ara i aquí, sinó que segons Sant   Pau estaven destinades a confluir en allò que anomena “el Dia de Jesucrist”. És a dir més enllà de la història,   l’amistat autèntica té vocació d’eternitat. Lluc, és l’únic evangelista que descriu el context històric precís on Joan Baptista comença la seva missió. No era ...

Homilia en la Solemnitat de l’Ascensió del Senyor Tota la nostra vida és un teixit de presències i absències. De pèrdues i de noves troballes. De goigs i de dols. De punxes i de roses.   De diàries morts i resurreccions. La Paraula de Déu llegida personalment o en comunitat il·lumina la nostra vida i el nostre moment present. L’evangeli segons Sant Lluc té dos volums: un és el propi evangeli, la bona notícia descrita per un bon escriptor que sap descriure amb vivesa, talment com un pintor i que sap guarir les ferides de l’ànima talment com un bon metge. L’altre volum és el que coneixem com a Fets dels Apòstols adreçat a un personatge misteriós, l’il·lustre Teòfil, en el qual tots ens hi podem veure reflectits perquè Teòfil vol dir “l’estimat de Déu”. Tots dos llibres ens ensenyen la fe Pasqual. També els apòstols van patir l’absència del Mestre. També es van sentir sols i desconcertats. Però després va venir el retrobament. El temps de Pasqua ha estat el temps dels enco...