Jaume Aymar i Ragolta

Estimats germans i germanes, el fil d’or que uneix la primera lectura, el salm i l’evangeli d’aquest diumenge. L’hospitalitat és un principi sagrat a l’orient. Recordo que en una ocasió, pelegrinant amb un grup a Egipte i al Sinaí, vam entrar en una casa molt humil, molt pobra, el sòl era de terra i hi havia molt pocs elements. Una dona del país, amb una mirada clara, ens parlava entusiasmada. Ens van traduir el que deia: “des que vostès han vingut, la llum ha entrat en aquesta casa”. L’hospitalitat és també un principi clau de la vida monàstica. Els monjos veien en cada hoste la presència del mateix Crist. Però és un do ut des , un donar per rebre. A la primera lectura, Abraham no solament acull els qui li demanen hospitalitat sinó que suplica aquells tres homes que es quedin a casa seva i que mengin a la seva taula. I aquella acollida tan generosa, descrita amb tan detall, serà recompensada, misteriosament, amb la maternitat de Sara, el nom de la qual significa “Déu em fa da...

Homilia del diumenge II de Quaresma 21/02/16 Tots necessitem fer una aturada, la vida ens surt a l’encontre i sovint ens sentim desbordats. Jesús i els seus apòstols de vegades no podien ni reposar una mica perquè la gent els perseguia arreu. Però aquell dia Jesús va voler fer una aturada diferent i va anar a una muntanya alta. I se’n va emportar uns deixebles, ni tots els apòstols, sinó solament aquells tres predilectes, Pere, Jaume i Joan.  I se’ls va emportar a pregar. És diferent pregar en el cor de la ciutat que fer-ho en una muntanya alta, és a dir en un lloc on pobles, carreteres i camins es veuen en unes altres dimensions, es relativitzen. I mentre pregava va canviar l’aspecte de la seva cara, del seu esguard. Quan la pregària surt del cor, quan la pregària és tractar amb aquell que sabem que ens estima, tot canvia, fins el rostre es transfigura.  Quan les persones preguem sincerament ens fem humils, perquè reconeixem que no tot depèn de nosaltres. La Quaresma és...