Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge de la Sagrada Família Estimats germans i germanes. demà comença un nou any civil. Any nou vida nova, solem dir. Però la nostra vida no canvia tant, d’un any a l’altre. Pot ser, i cal esperar, que en el 2024 se’ns obrin noves oportunitats de creixement personal i comunitari... tindrem noves pèrdues, se’ns plantejaran nous problemes i trobarem noves solucions. El que passa és que en cristià «nou» no vol dir necessàriament diferent. Nou vol dir portat a plenitud. Per això parlem d’antic testament i de nou testament, el nou porta l’antic a plenitud... Per tant el que sí que hem de deixar enrere és l’home o la dona vells que fórem i hem de néixer de nou, com Jesús li va aconsellar a Nicodem.   I això vol dir que cada dia, d’alguna manera, en llevar-nos, hem de néixer i que cada dia, en allitar-nos hem de morir. Demanem-li al Senyor de la història en aquesta eucaristia que ens ensenyi què vol dir per cada un de nosaltres ser una dona o un home nous. Avui, capvuitada de Nad...

Diumenge II després de Nadal Diumenge 2 de gener Estimats germans i germanes: Aquest evangeli que hem proclama i que ja vam proclamar el dia de Nadal, antigament es proclamava a totes les misses. El trobem escrit en antigues credences que es trobaven en els altars com a recordatoris per als celebrants…Sempre que el proclamem ens sembla que parlem d’alta teologia. I ho és. No debades Sant Joan Evangelista té com a símbol l’àliga, un ocell d’alta volada que apareix al Cant dels Ocells entre tantes d’altres espècies, algunes desaparegudes: “i l’áliga imperial se’n vola cel en dalt, dient amb alegria, el bon Jesús és nat, per treure’ns de pecat i dar-nos alegria.” No podem racionalitzar el misteri: el misteri és per ser contemplat. En aquest evangeli hi batega el misteri de la paternitat i del seu rebuig: “era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit” i també de la seva acceptació: “però a tots el...

Dicen los expertos para que una empresa prospere deben haber cuatro tipos de personas: el visionario, el ejecutivo, el detallista y el sinérgico. Algunas personas, privilegiadas, poseen estas cuatro dimensiones, otras son hábiles en tres o en dos. Algunas, en una,  y otras tal vez carecen de todas ellas. El éxito del jefe de la empresa es saber detectar los talentos de sus colaboradores para saber si son visionarios, ejecutivos, detallistas o sinérgicos o si pueden desarrollar algunas de estas aptitudes. Existe un texto en la Biblia Juan 21, 1-14, que puede iluminar la aplicación de estas cuatro dimensiones a la Iglesia. “ 1 Después de esto, Jesús se manifestó otra vez a sus discípulos junto al mar de Tiberias; y se manifestó de esta manera: 2  Estaban juntos Simón Pedro, Tomás llamado el Dídimo, Natanael el de Caná de Galilea, los hijos de Zebedeo, y otros dos de sus discípulos. 3  Simón Pedro les dijo: Voy a pescar. Ellos le dijeron: Vamos nosotros también ...

Les Set Paraules foren les set últimes frases que Jesús de Natzaret pronuncià durant la seva crucifixió, abans de morir, tal com recullen els Evangelis. Paraules que han impressionat a artistes de totes les èpoques, músics, artistes plàstics, paraules que han donat un gènere, el sermó de les set paraules: 1.      Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan. (Lluc, 23:34), és com dir, si ho sabessin no ho farien. És una pregària de Jesús: perdó per a qui eren culpables de donar-li mort. Perdó als jueus, als soldats romans (que al final d'aquest versicle apareixen jugant-se la seva túnica als daus), a Judes que el va trair, a Pere que el va negar, als apòstols que van desertar a tots o, genèricament, a tota la humanitat. Diuen que la malaltia de l’ignorant, és ignorar la seva pròpia ignorància. Quanta ignorància hi ha al darrera de la ignomínia. Quant de mal que fa la ignorància! I d’altra banda, que atrevida que és! Jesús ha vingut a anunciar la saviesa. I el mé...

Divendres Sant 2013 Acabem d’escoltar l’impressionant relat de la Passió segons sant Joan que es proclama en Divendres Sant i que és bo que meditem en silenci en el nostre cor. A tots ens impressiona la mort de l’innocent posat enmig dels malfactor. Però també ens esfereeix pensar que encara avui hi ha molts justos condemnats i molts malfactors que s’han escapolit de la justícia. Jesús es presenta com a rei, però explica com és aquesta reialesa: és la de ser un testimoni de la veritat. “Per això ha nascut i per això ha vingut al món”. Pilat no l’entén i deixa aquesta pregunta: i la veritat què és?   De quina veritat parla Jesús? No és la veritat aristotèlica: A és diferent a B. O la mera veritat matemàtica... La veritat dins la Bíblia és molt àmplia. Veritat que és fidelitat. És autenticitat. És coherència entre el que pensem, diem i fem. Dins d’aquesta veritat hi pot haver aparent contradicció. Veritat que va unida a la bondat i a la bellesa. Tots som buscadors de la ver...

Diumenge III d'Advent. 16/12/2012 Així doncs, què hem de fer? Era la pregunta que la gent feia a Joan Baptista. És la pregunta que cadascú de nosaltres avui s’hauria de plantejar:   Així doncs què he de fer? Què he de fer per complir millor la meva missió de prevere, de religiós, de monjo, d’espòs, de pare, de mare, de fill, d’avi, de germà, d’amic?   Què he de fer per educar bé els meus fills, els meus néts? Com ho he de fer per estar-hi a prop sense estar-hi a sobre? Què he de fer per acompanyar les persones de les quals sóc responsable? Què he de fer per ser un bon ciutadà, un professional competent, un patriota solidari o un jubilat sanament actiu? Què he de fer per ser un bon cristià, coherent, fidel, compromès amb els qui més pateixen? Joan Baptista planteja una resposta de mínims, compartir el vestit i el menjar, no exigir més del que està establert, no forçar, no amenaçar, acontentar-se amb el que un té... Jesús donarà una resposta de màxims: si algú et ...

Homilia diumenge 29 de gener de 2012 L’activitat de Jesús a Galilea és ensenyar. És comunicar els homes i dones en llenguatge humà el pensament de Déu. Aquest era i és l’ofici de profeta. Ensenyar. En els pantocràtors romànics veiem Jesús en actitud de beneir i també d’ensenyar. I és també una de les obres de misericòrdia, ensenyar el qui no sap. Cada dissabte Jesús anava amb tot el poble a la sinagoga. La paraula sinagoga vol dir reunió, assemblea. Allí escoltava dues o tres lectures de la Bíblia, amb el seu comentari. Allí cantaven els himnes tradicionals. Se sentien germans en amor, pàtria i fe. Nosaltres avui hem vingut a l’església a escoltar, a respondre, a cantar... Però volem que les paraules que escoltem no ens rellisquin sinó que esdevinguin vida. Però no ho volem fer de manera rutinària. Volem que les paraules que escoltem esdevinguin vida, que allò que és objecte de la nostra paraula es realitzi. Jesús, a diferència de certs mestres religiosos parlava amb autoritat. Hi hav...

A l’església primitiva alguns volien tenir privilegis perquè es deien que eren dels “parents de Jesús”. Però Jesús no va fundar el Regne en relacions de parentiu pel fet de ser de la mateixa sang. Això no donava cap dret. Jesús va enaltir per sobre de tot les relacions d’amistat: “a vosaltres us he anomenat amics!” dirà als apòstols. I en l’amistat no hi ha jerarquies. Ja a la mateixa Bíblia es diu que "qui ha trobat un amic ha trobat un tresor". I encara després de la resurrecció Jesús dirà a la Magdalena, ves i digues als meus germans. No parla dels seus germans o cosins de sang, sinó dels apòstols. És per tant una fraternitat nova, que neix d’una filiació nova. Els qui parlen d'una descendència física de Jesús, d'uns pressumptes "hereus", s'obliden d'aquest refús del Mestre envers la consanguinitat. Aquest text no és un retret a la Mare de Déu, tot el contrari, ella va ser la primera en escoltar la paraula i en posar-la en pràctica i en recomanar...

Diumenge XVI de durant l’any 17 de juliol de 2011 De petits ens agradaven les pel•lícules de bons i de dolents. Era molt fàcil de distingir-los. Se’ls veia d’una hora lluny. Se’ls veia venir. La realitat, però, és més complexa. Sí que hi ha mal, és evident, i persones que fins i tot arriben a estimar el mal. Però el bé i el mal en la vida sempre apareixen barrejats. En el món, en els altres i també en el nostre cor. Tots podem parlar del millor i del pitjor de nosaltres mateixos. I de vegades ens sorprenem quan emergeixen, quan surten a la llum. Diuen que ara en les pel•lícules i en els serials els personatges solen presentar una part bona i una part dolenta. I que per això ens hi identifiquem més. No tinguem pressa a separar bé i mal. El mal decreix quan el bé creix. A l’oració col•lecta d’avui, la que introdueix, recull i resumeix totes les nostres pregàries d’aquesta eucaristia hem demanat dues coses: ser fervents en la fe, en l’esperança i en la caritat i de perseverar fidel en la...