Jaume Aymar i Ragolta

Testimonis de perdó Homilia Diumenge XXIV de durant l’any 17/09/17 “És odiós irritar-se i guardar rancúnia” hem escoltat en la primera lectura. No obstant nosaltres sovint ens irritem i som rancuniosos. I ens costa perdonar. Quan en el nostre context trobem posicions que semblen inamovibles, ens fa ràbia. Quan ens han fet o ens fan mal, sentim rancúnia... Sembla molt humà irritar-se i sentir rancúnia, però aquestes emocions bàsiques, primàries, també es poden treballar i s’han de treballar, pel bé de nosaltres mateixos, perquè si no és com si anéssim carregats amb una motxilla plena de pedres a l’esquena. Arribaria un moment que no podríem caminar.  Per això és molt útil verbalitzar allò que ens ha fet mal o que ens fa mal, amb la intenció de sanar-ho. Antoine Leiris de 35 anys va perdre la seva dona a la sala de concerts Bataclan de París. Aleshores va escriure un missatge en el facebook on despullava el seu dolor i la seva reacció a la pèrdua. Sense proposar-s’ho les seve...

Les Set Paraules foren les set últimes frases que Jesús de Natzaret pronuncià durant la seva crucifixió, abans de morir, tal com recullen els Evangelis. Paraules que han impressionat a artistes de totes les èpoques, músics, artistes plàstics, paraules que han donat un gènere, el sermó de les set paraules: 1.      Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan. (Lluc, 23:34), és com dir, si ho sabessin no ho farien. És una pregària de Jesús: perdó per a qui eren culpables de donar-li mort. Perdó als jueus, als soldats romans (que al final d'aquest versicle apareixen jugant-se la seva túnica als daus), a Judes que el va trair, a Pere que el va negar, als apòstols que van desertar a tots o, genèricament, a tota la humanitat. Diuen que la malaltia de l’ignorant, és ignorar la seva pròpia ignorància. Quanta ignorància hi ha al darrera de la ignomínia. Quant de mal que fa la ignorància! I d’altra banda, que atrevida que és! Jesús ha vingut a anunciar la saviesa. I el mé...

Homilia Diumenge XIII de durant l’any Diumenge passat veiem com Jesús camí de Jerusalem anava cridant persones... El Senyor preparava aquesta designació dels 72 que són un grup d’ascendència samaritana. Ja no són només els 12 d’ascendència jueva. Si els 12 representaven les dotze tribus d’Israel, els 72 (12 x6) representaven una obertura a la universalitat. I els envia en missió. Jesús mateix els va donar exemple perquè és itinerant. A aquells missioners no els amaga el risc: els envia com a ovelles enmig de llops, amb l’estímul del bon samarità de la paràbola. Els envia pobres: sense bossa, ni sarró ni calçat... El seu millor recurs: la Paraula que els ha confiat. Els envia a lluitar contra el mal. Els envia com a missatgers de pau. I el seu retorn serà un esclat d’alegria... Per a mi és l’Església samaritana, l’Església d’avui, l’Església cridada a servir i a alleugerir els sofriments de tants que són al marge del camí, l’Església que ha de guarir tantes persones ferides pel m...

Homilia diumenge II de Quaresma Quina meravella la de contemplar el cel estelat! Quina font de reflexió! Que petits que ens sentim davant la immensitat! Moltes vegades enyorem la contemplació d’aquest cel nítid i estelat. Saber llegir el cel i els seus signes. Saviesa antiquíssima de la humanitat. “Si plores perquè no veus el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”. Abraham, pare dels creients, ja era just davant de Déu i posseïa la seva gràcia.   Però en la primera lectura que hem escoltat Déu li demana que faci un acte de fe contra tota esperança natural de tenir fills, i Abraham, l’amic de Déu, rendeix les seves evidències personals i creu en la seva promesa i aquesta fe li portarà una nova gràcia. Recordem el pròleg de Sant Joan, “de l’abundància de la seva plenitud tots n’hem rebut gràcia sobre gràcia”. Em pregunto nosaltres, també cridats a ser amics de Déu, som capaços de creure més enllà de les evidències? Quan Abraham li pregunta a Déu, el seu a...