Jaume Aymar i Ragolta

Estimats germans. L’evangeli d’avui diumenge diu els noms dels dotze apòstols amb una petita indicació de cada un d’ells. Quan Antoni Gaudí va transformar, gràcies a aquell donatiu generós d’una dama parcialment anònima, Isabel,   el temple que hi havia projectat, per l’actual, va passar d’una torre a 18 torres. La Torre de Jesucrist (del Salvador): és la més alta del temple amb 172.5 metres, coronada per la gran creu lluminosa dels quatre braços que dimecres passat va beneir el papa Lleó. Els mitjans de comunicació han subratllat que seria la torre més alta de la cristiandat, però s’han descuidat de dir la veritable intenció de Gaudí.   Aquesta alçada no és casualitat. Antoni Gaudí la va dissenyar deliberadament per ser lleument inferior a la cima de Montjuïc (177,7 metres), perquè deia que l’obra de l’home no ha de ser superior a l’obra de Déu. Quan anys després va dissenyar l’Hotel Atraction de NY el va dissenyar amb 300 metres d’alçada, perquè a la zona cero no tindria pr...

Diumenge de la Sagrada Família 2025 A tota família hi ha ancians, hi ha adults i hi ha infants. Jesús diu que si no ens fem com infants no entrarem en el Regne del cel (Mateu 18,3). Des d’una lectura racionalista, aquesta és una afirmació paradoxal, perquè tots pensem que som o voldríem ser adults madurs i responsables i sembla que fer-se infant sigui fer una regressió.   Però evidentment aquest no és el sentit de les paraules de Jesús. A Catalunya ja diem que “infants naixem i infants tornem”. I és ben bé així i potser no està tan allunyat del que diu el Senyor, que fou mediterrani com nosaltres. Les persones quan ens fem grans ens anem tornant més necessitades d’afecte, com els nens i nenes, estem més en el nostre mon, sovint fantasiós, ens entotsolem com els nens quan juguen sols, fins i tot, físicament, ens anem reduint. Aquesta és una manera natural de fer-se infant. I, en cert sentit, pot ser també sobrenatural. Durant la missa del dia de Nadal, una anciana de la residè...

Santíssima Trinitat 2024 Avui és la festa de l’amor de Déu. I l’amor de Déu és un misteri. I el misteri no és per resoldre’l, com es resol un problema de matemàtiques, en el misteri ens hi hem d’endinsar i ens hi hem de submergir cada dia. Perquè quan més ens endinsem en el misteri no l’entenem més sinó però ens posem en condicions de comprendre’l millor. I un mètode és el destrenat. Perquè l’amor de Déu ens apareix com un tot i ho és, però   l’amor de Déu ens apareix trenat. És possible destrenar-lo sense perdre la seva essència? La nostra mestra per destrenar aquest amor trinitari és Maria. Ella és en efecte, la filla del Pare, la Mare del Fill i l’Esposa de l’Esperit Sant. Com es relacionava Ella amb les tres divines persones? En el cas de la seva relació amb Déu Pare convé meditar el magnificat: en el magnificat apareix i es qualifica l’amor de Déu: “per l’amor entranyable del nostre Déu”. El magnificat és un cant de lloança marià que ben recitat, ben cantat, ben resat i ...

Diumenge de la Sagrada Família Estimats germans i germanes. demà comença un nou any civil. Any nou vida nova, solem dir. Però la nostra vida no canvia tant, d’un any a l’altre. Pot ser, i cal esperar, que en el 2024 se’ns obrin noves oportunitats de creixement personal i comunitari... tindrem noves pèrdues, se’ns plantejaran nous problemes i trobarem noves solucions. El que passa és que en cristià «nou» no vol dir necessàriament diferent. Nou vol dir portat a plenitud. Per això parlem d’antic testament i de nou testament, el nou porta l’antic a plenitud... Per tant el que sí que hem de deixar enrere és l’home o la dona vells que fórem i hem de néixer de nou, com Jesús li va aconsellar a Nicodem.   I això vol dir que cada dia, d’alguna manera, en llevar-nos, hem de néixer i que cada dia, en allitar-nos hem de morir. Demanem-li al Senyor de la història en aquesta eucaristia que ens ensenyi què vol dir per cada un de nosaltres ser una dona o un home nous. Avui, capvuitada de Nad...

Diumenge IV d’advent Estimats germans i germanes, aquesta setmana a Badalona, ha començat l’operació fred, per acollir les persones que viuen a la intempèrie. S’han posat en marxa alguns dispositius, no del tot suficients, però que ajuden a pal · liar aquesta situació tan dolorosa com és la manca d’un habitatge digne...  Que n’és d’important la casa! En un univers de dimensions inimaginables, la casa és el raconet que fa de centre del món. La casa és sempre el símbol de la intimitat descansada, escriu Josep Maria Esquirol. Una casa...un lloc de recer,  per tal que una casa esdevingui la llar, cal que sigui habitada per una presència humana que hi infon l’ànima. Hi ha alguns jocs infantils, com el de tocar i parar, en què després del perill, si el vailet aconsegueix arribar a una zona segura crida: “Casa!”, que vol dir “salvat”. De què salva la casa? De la immensitat, del brogit... a Girona solem dir: “records a ca teu”, records als de casa teva... Mossèn Manuel Tort, poeta...

Joan Baptista es la veu que crida en el desert, però el seu missatge és molt breu, és lacònic, les paraules que ens han arribat del precursor són mínimes, caben perfectament en una pàgina...   a més és una veu que calla aviat, és una veu que fan callar aviat. Joan   calla perquè parli Jesús. És just, però suficient. A la resta d’Israel no es parla gaire. Josep a l’evangeli resta en silenci. Només tenim constància que digués una paraula: «Jesús», quan el va anar a inscriure. Es pot dir més en menys paraules? Això va fer que quan la seva figura fou redescoberta als segles XVI-XVII entusiasmés els religiosos, perquè veien en Sant Josep un consagrat. Maria parla més, però també parla poc, el Fiat, el Magnificat i el feu tot el que ell us digui... tot plegat una pàginaTothom calla perquè parli el Verb. A Ell és a qui hem d’escoltar, ens ho diu la teofania del Jordà. ...   Fins i tot és lacònic el que diu el Pare «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut»...

Diumenge XVI de durant l’any Exercir l’hospitalitat no és solament donar llit i sostre sinó sobretot rebre l’hoste tal com és, amb la seva cultura i amb tot el que aporta la seva vinguda. Les civilitzacions orientals i africanes ho han comprès particularment, nosaltres encara n’estem aprenent... El santuari de Mambré és el monument de l’amistat entre Abraham i Déu. Déu hi passa amb els seus àngels i es cansa com a pelegrí. Rublev ho plasma en una icona inoblidable on els tres àngels representen nogensmenys que les tres persones de la Santíssima Trinitat. La tradició monàstica identifica l’hoste amb el mateix Crist. El P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, ens explicava que un dia era a la seva cambra, traduint un article molt interessant i, de sobte, el truquen de porteria i l’avisen que hi ha un pelegrí que vol confessar-se. Una mica contrariat per haver d’interrompre la seva feina, baixa de seguida a porteria. I mentre baixa va pensant:   “Quan Íñigo de Loiola arribà a M...

  Homilia Claraesperança 2021 Sant Jeroni de la Murtra 13 de juny de 2021 Avui festa de l’Immaculat Cor de Maria sentim que el cor de tantes mares bateguen a l’ensems amb el cor puríssim de la Claraesperança. Aquell cor que s’obrí a l’anunci de l’àngel. Aquell cor que bategava amb la visita de cada pastor i cada mag.   Aquell cor que tenia i té raons que la raó no entén, aquell cor de Maria que rumiava perquè el seu Fill s’havia portat així amb Ella i amb Josep. Aquell cor de deixebla que aprèn del seu propi Fill. Aquell cor traspassat al peu de la creu. Aquell cor que no es cansava d’esperar. Aquell cor que bategà amb força quan retrobà el seu fill Ressuscitat. Aquell Cor de mare, amb el qual bateguen els cors de tantes mares del món Mares solteres que lluiten totes soles per tirar endavant. Mares empresàries que concilien feina i família. Mares vídues que potser han vist doblar el seu dol amb la mort d’un fill. Mares abandonades als països d’origen pels seus ...

Santíssima Trinitat 2021 Celebrem la Solemnitat de la Santíssima Trinitat. Tres persones distintes i un sol Déu veritable. El misteri central de la nostra fe. Nosaltres creiem en un Déu Trinitari, al que hem invocat des del principi d’aquesta eucaristia quan ens hem senyat. Com escriu el nostre arquebisbe a la seva carta dominical d’avui: “l’Església ens recorda que Déu en la seva intimitat més profunda, és una comunitat de vida i d’amor, una família que s’estima.” Cal distingir entre enigma i misteri. El P. Pedro Arrupe, jesuïta, que passà llargs anys al Japó i que fou General de la Companyia de Jesús, escriu que en una ocasió intentava explicar-li a un japonès el Misteri de la Santíssima Trinitat. Una feina àrdua, especialment per a un poble que no té el concepte de persona com el tenim a l’Occident, perquè allí prima el país, l’empresa, la família... Per dues vegades quan Pedro Arrupe, després d’explicar-li, li preguntava si   l’entenia el japonès li responia:   “Ho se...

Descans musical de la Sagrada Família El pensament del dia. Ràdio Estel. 17 de març de 2021 Déu vos guard. Demà passat serà Sant Josep, una solemnitat que enguany pren un relleu especial pel fet que som en l’any dedicat pel Papa Francesc al gloriós patriarca. De la rica iconografia josefina, destaca una curiosa escena d’un quadre pintat per Caravaggio l'any 1597, que s’emmarca en un descans de la fugida a Egipte. Mentre Maria està bressant amorosament el Nen Jesús, Josep, assegut al costat del burret, fa de faristol a una partitura que un àngel interpreta al violí. El nivell de detall és tan exhaustiu que es poden arribar a llegir les notes musicals d’aquesta partitura: és un fragment de l’amorós Quam pulchra es et quam decora del Càntic dels Càntics, del compositor franc-flamenc Noël Bauldwijn (1519). Al costat de Josep hi ha el burro, un animal que -entre d’altres- fou particularment enaltit pel seu simbolisme per un gran biblista, el doctor Isidre Gomà, que en subratllava la...

Diumenge segon de quaresma Quin contrast entre l’evangeli de diumenge passat, el de les temptacions de Jesús, i el que acabem de proclamar sobre la transfiguració! Aquell s’esdevingué en el desert, aquest és una muntanya alta; al desert Jesús estava sol, a la muntanya tenia tres testimonis, els seus grans amics, Pere, Jaume i Joan. Al desert Jesús lluitava amb el temptador, per no deixar-se emportar ni per l’èxit, ni per l’espectacularitat, ni pel poder, tres temptacions que el van acompanyar tota la vida pública. A la muntanya alta el diàleg és una conversa amable i il · luminadora, de cel, amb dos homes importants de l’antic testament, Moisès i Elies. Al desert Jesús ha passat fam, a la muntanya alta, està sadollat. Contrasta la foscor de la temptació, amb la llum de la temptació vençuda. No hi ha contrastos semblants a les nostres vides? A l’evangeli segons sant Lluc (9,27), a la fi d'un discurs als dotze apòstols, Jesús afegeix, misteriosament: "En veritat us di...

Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu Jornada Mundial de la Pau 2020 L’evangeli d’avui torna a fer referència als pastors. Diu que els pastors explicaven el que havien vist i tothom se’n meravellava. I ens podríem preguntar: “I de què es meravellaven si només havien vist un matrimoni jove que acabava de tenir un fillet?” I en un lloc tan humil... A banda que cada vida que comença és una meravella, els pastors devien parlar amb paraules de fe, en aquell naixement Déu parlava. Després diu que els pastors se’n tornaren glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; que tot ho havien trobat com els ho havien anunciat. Jo crec que l’evangelista està parlant-nos a nosaltres, els pastors els que volem seguir les passes de Jesús Bon Pastor. Pensant en nosaltres com a mossens, realment som capaços de meravellar-nos? I encara més, d’encomanar aquesta capacitat als altres... Meravellar-nos d’una vida que neix, d’uns promesos que s’uneixen en matrimoni... meravellar-nos de l’es...

Diumenge IV d'Advent Una vegada un amic prevere, mossèn Jordi Piquer, volia fer un recés sobre Sant Josep i li va demanar consell al Dr. Isidre Gomà. Aquest va respondre ràpid. Josep? Fe, esperança i caritat en silenci. Ja tinc l’esquema! Digué mossèn Jordi. De fet el silenci de Josep és proverbial.   Que diferent que és tenir fe en silenci, d’anar fent pel món proclames. Que diferent que és esperar en silenci que encomanar esperances vanes. Que diferent és exercir la caritat en silenci, que voler sortir sempre a la foto.   Que a l’Escriptura no hi hagi paraules atribuïdes a Josep no vol dir que fos mut, almenys sabem que segur una paraula va dir: “Jesús”, quan va anar a inscriure’l. I malgrat aquest silenci Josep no era un home passiu, sinó que va haver de prendre diverses decisions delicades. Quan s’adona que Maria està encinta abans de conviure junts, decideix repudiar-la en privat i no lliurar-la al rigorós procés de la Llei que era la lapidació. Així ho diu el l...

Immaculada 2019 Ens ha passat a tots: tenim un projecte que ens entusiasma. I el comuniquem a d’altres, a persones de confiança. I els altres ens escolten, ens animen a tirar-lo endavant, o el matisen, o potser ens posen tota mena de pegues reals o fictícies. Deia l’insigne historiador Jaume Vicens Vives que una característica dels catalans és posar pals a les rodes: “Vols dir? T’hi has pensat bé? És el moment?” Venies ple d’entusiasme i en surts decebut. Quantes accions positives s’han avortat d’aquesta manera subtil i fins i tot ben intencionada dels esgarriacries (aguafiestas)! Doncs bé, el gran projecte de Déu és la humanitat plena en tots sentits, plenament feliç, una humanitat que haurà desenvolupat totes les seves potencialitats (quantes potencialitats, ens diuen els científics, que encara no hem desenvolupat!). Un somni, però, que des del principi, des de la gènesi, semblava que s’estavellés contra la realitat: la supèrbia de voler ésser com déus, l’egoisme, l’indivi...

Benvolgut mossèn Richard Twagirimana, P. Agustí Borrell ocd, Mn. Ignasi Torrent i Mn. Esteve Espí, preveres concelebrants, Mn. Quim Sabater diaca i ministres de l’altar. Membres de la nostra comunitat i d’altres comunitats de Badalona Representants de la taula de religions Alcaldessa en funcions i regidors Geganters, grallers i bastoners Germans i germanes Estimats tots, si un fill o un nét vostre o potser un veí us preguntés: com és   que avui vas a missa a santa Maria? Podríeu respondre: per tradició, perquè és la festa major i no hi falto cap any, perquè represento tal parròquia o comunitat, perquè fa anys que em vaig casar aquí, perquè vull veure ballar els gegants... però aquestes són raons més o menys superficials. Jo crec que n’hi ha una de més profunda que no gosem verbalitzar: i és que tots volem ser feliços però la nostra felicitat sovint ha de conviure amb els patiments físics o morals. I si hem vingut aquí es perquè intuïm que Maria, enmig de molts ...