Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XXXII de durant l’any Ja de petit, quan aprenia història sagrada, m’impressionava molt el relat de la mort dels set germans macabeus en presència de la seva mare que hem proclamat. I crec que tots admirem la valentia amb què van anar al suplici aquells nois que ja tenien fe en el més enllà. Els saduceus, en canvi, no creien en la resurrecció, no creien en el Déu de la Vida i posen un parany a Jesús i projecten una imatge límit del més ençà en la seva fosca pantalla del més enllà. Per l’Antic Testament era fonamental el manament: “Creixeu, multipliqueu-vos, empleneu la terra...” (Gènesi). Per això l’esterilitat era vista com una maledicció i era dramàtic morir sense descendència. Per això la llei del levirat, que manava que la vídua es casés amb el cunyat... Aquella vídua segurament era estèril, però va ser obligada a casar-se successivament amb els seus sis cunyats, pobreta El mandat del Nou Testament, en canvi és: “aneu per tot el món i prediqueu el missatge joiós ...

Homilia Baptisme de Jesús 2015 Jesús, en el decurs de la seva vida històrica va viure molt condicionat: un país petit, ocupat, amb unes autoritats religioses fonamentalistes que escrutaven obsessivament tot el que feia i deia, amb uns deixebles que no l'acabaven d'entendre, amb un projecte que des del punt de vista humà semblava abocat al fracàs. Però malgrat tot això, Ell se sentia interiorment un home lliure:   lliure per estimar, lliure per a fer el bé, lliure per predicar i guarir. Lliure per posar en qüestió tot allò que oprimia l’home i la dona del seu temps. I la seva llibertat interior naixia d'aquesta experiència tan pregona del Jordà que acabem d’escoltar en l’Evangeli, una experiència que li va canviar radicalment la vida. La veu del cel: "tu ets el meu Fill, l'Estimat, en tu m'he complagut.” Aquesta experiència radical de l'amor de Déu és en l'arrel de la seva llibertat interior. Nosaltres mateixos també ens podem sentir condici...