Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge V de Quaresma L’escena de l’Evangeli d’avui discorre enmig dels carrers tortuosos de Jerusalem, uns dies abans de l’arrest i de la mort de Jesús. El drama s’anava covant, però precisament la gran quantitat de gent -com la que ahir veiem per les nostres ciutats i places- feia que Jesús i els seus deixebles clandestins passessin més desapercebuts. A   la ciutat santa, per la Pasqua, hi pujaven milers de peregrins. Alguns d’ells eren de parla grega que estaven convençuts que havia començat l’era messiànica, és a dir una edat d’or per a la humanitat, esperada per tots els sectors del judaisme, quan s’esdevindrà la consumació de la justícia a la Terra, el final de les guerres i la resurrecció dels morts. Però el judaisme no contemplava l’arribada d’un messies personal. Sí que, per mitjà de la propagació del monoteisme i l’acompliment dels principis ètics de la Torà (els manaments) mitjançant l’interès i la pràctica de la millora de la societat i de la justícia social, els ref...

Diumenge Vè de Quaresma (18/03/18) Estimats germans i germanes, De vegades ens imaginem la vida de Jesús com una trajectòria rectilínia que va des del naixement a Betlem fins a la mort i la resurrecció a Jerusalem. Però si llegim atentament els evangelis veurem que no és així. En la vida del Senyor hi ha-humanament parlant- moments d’inflexió. Un d’ells és la mort del seu estimat cosí i precursor Joan el Baptista, en el moment de la seva frívola execució, Jesús, de dol, es vol retirar en un lloc apartat però les demandes de la gent fan que decideixi anar a anunciar-los el Regne i la conversió, prenent la torxa del Baptista i fent-la encara molt més lluminosa. Un altre moment d’inflexió és el diàleg de Jesús amb la dona sirofenícia, aquella que li va dir que també els cadells menjaven de les engrunes que queien de la taula... Jesús elogia la seva fe perquè eixampla per dir-ho així l’horitzó de la seva missió. I de parlar d’una missió a les ovelles perdudes d’Israel, Jesús...