Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XV del temps ordinari Estimats germans i germanes, La primera lectura d’avui se situa en el temps en què el poble hebreu estava dividit en dos regnes: Israel al nord i Judà al sud. Amós era del sud era pastor de Téqoa a dues hores de Betlem, al cor de Judà. Un pastor a qui una indefugible crida divina el va arrencar de la seva comoditat i, sense ser profeta professional, se’l va emportar a predicar al nord. El santuari estatal del nord es deia Beth-el. Allí la inesperada veu del profeta pastor de Judà s’alça com un crit dels pobres i anuncia un perill: l’amenaça de la poderosa Assíria. Amós, denuncia la idolatria, les injustícies socials, la immoralitat ètica, i el culte corrupte reduït a l'exterioritat en uns temps pròspers. Una veu dissonant enmig   de l’opulència, la despreocupació   i el complex de seguretat de què gaudia una minoria afortunada (Cf. Gomà). Amós havia anunciat la mort violenta del rei i la deportació del poble lluny de la seva pàtria. El pass...

Homilia diumenge XV de durant l’any (12/07/15) Jesús va organitzar una missió popular i va enviar els dotze de dos en dos, perquè tingués força el seu testimoni. Aquests dies hem vist el Papa en el seu viatge a Equador, Bolívia i Paraguai. Tenia al seu costat el bisbe de cada lloc, com una actualització d’aquell mandat de Jesús “aneu de dos en dos”. El bisbe de Roma i el bisbe del lloc, units en comunió universal. Dos per un lloc. Marc subratlla l’autoritat sobre els esperits immunds. En la rel de tots els mals que rebaixen l’ésser humà hi ha la realitat d’un Mal transcendent superior a les forces humanes.   El metge sap que si vol combatre la malaltia no s’ha   de quedar amb els símptomes: ha d’anar d’anar a fons. Jesús va enviar els seus pobres: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit... Aquesta pobresa exterior era una invitació a confiar en la providència. Quan més pobres som externament, més rics interiorment. Els pelegrins que aquest estiu fan el camí...

Homilia Diumenge XXV de durant l’any El biblista mossèn Josep Rius Camps ens ajuda a posar en context la paràbola de l’administrador infidel que acabem de proclamar: “El majordom tenia dret a autoritzar préstecs i com que no percebia cap sou se’n rescabalava incloent-ne els interessos en el rebut de la quantitat prestada: aquí el que fa astutament aquest administrador és prescindir-ne per guanyar-se amics un cop l’hagin acomiadat.” L’astúcia. Jesús dirà que hem de ser senzills com coloms i astuts com serpents, però com comentava amb humor el pare Jesús Renau, jesuïta, el Senyor no va dir mai el tant per cent de cada cosa... El que sembla cert és que entre els jueus ja circulava la màxima que calia ser astuts i el Senyor hi va posar el contrapunt de la senzilles del colom. Ésser astut i sagaç en les coses d’aquest món és necessari, no podem ser ingenus. Com deia un amic sacerdot ja traspassat: “Ésser ingenu en la infantesa és una virtut, en l’adultesa, un pecat”. Però en el Re...