Renyir i junyir
Homilia diumenge xx de durant l’any/C L’evangeli d’avui ens presenta un missatge fort, que sacseja els deixebles adormits en les seves cabòries de poder i que si l’interioritzem, ens sacseja a cada u de nosaltres. Situem-nos: Jesús està parlant poc abans de la seva mort, que pressentia imminent. I anuncia que la seva mort anirà seguida de la desfeta del seu poble i, aparentment, també, del seu projecte. Immergim-nos en el seu univers simbòlic: Jesús parla de cinc d’una mateixa casa, aquesta casa és el Poble d’Israel. El cinc en el judaisme, és un número altament simbòlic: cinc són els llibres de la Torà, els cinc llibres de Moisès, units com els cinc dits d’una mà. I cinc són les puntes de l’estrella de Salomó (aquí al costat de l’església tenim l’estrella dels Salamó, jueus conversos). Arran de la mort de Jesús, en una mateixa casa, que és la casa d’Israel, entre els jueus, n’hi haurà cinc que quedaran dividits, tres dividits en dos clans, el regne del nord i el ...