Jaume Aymar i Ragolta

20 diumenge de durant l’any. Estimats, Avui fem memòria agraïda de mossèn Richard Twagirimana, rector de la parròquia del sant Crist de Canyet, la nostra parròquia, i també de Sant Francesc d’Assís a Bufalà i de Santa Clara de Morera, que va morir dijous passat dia14 als 53 anys d’edat.   Era molt estimat. Va arribar a Badalona l’any 2010, amb l’objectiu de ser sotmès a un tractament a Can Ruti, perquè patia una llarga malaltia. Gairebé mai no parlava d’ell i molt poc de la seva malaltia. Era del tot donat als altres. Si alguna vegada caminaves amb ell per Badalona et sorprenia com la gent el saludava. Era molt popular, s’ho havia guanyat, visitant malalts i acompanyant persones. “Va ser el primer a visitar-me quan em van operar...” deia més d’un. La seva condició de malalt de llarga malaltia, el feia sensible a d’altres malalts. El bisbe Javier Vilanova, en la seva homilia, en les exèquies, recordava amb emoció aquesta universalitat de mossèn Richard: infants, joves, malalts, an...

Estimats germans i germanes, Per les xarxes ha corregut un vídeo que mostra la porta estreta del monestir el d’Alcobaça, a Portugal, que fa només 32 centímetres d’amplada, de manera que només s’hi pot passar de perfil i encara amb molta dificultat. La llegenda, que és el perfum de la història, explica   que aquest monestir tenia una de les cuines més grans del món, i fins i tot hi havien construït un canal que desviava el riu perquè passés directament per la cuina, i així els monjos podien pescar els peixos directament de l’aigua... El fet és que molts d’aquests monjos estaven força grossos i la golafreria és un pecat capital. Per evitar, doncs, que els seus monjos hi caiguessin, l’abat va decidir construir aquesta porta tan estreta per no deixar passar els grossos. La intuïció és bona. És una manera de complir al peu de la lletra aquest “entreu per la porta estreta”. Els pelegrins que fan el camí de Sant Jaume aprenen a caminar lleugers d’equipatge, a molts, havent caminat uns...