Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge I de Quaresma 10 de març de 2019 Estimats germans i germanes: Aquestes tres temptacions o proves que els evangelistes situen en el principi de la missió de Jesús, de fet l’acompanyaran tota la vida. Davant la prova de convertir les pedres en pans, és a dir la temptació de les solucions immediates, Jesús mostrarà en els seus ensenyaments que el camí de creixement personal és tot un procés que demana temps: ho veiem a la paràbola del gra de blat, en tot l’itinerari de seguiment personal que ell proposa i en el bell resum dels deixebles d’Emaús. Aquesta temptació s’accentua avui quan la societat s’accelera i confonem el més ràpid amb el millor, quan sabem que en realitat no és així, ni a la taula, ni al volant, ni en la comunicació, ni amb el tracte amb els altres: no, el més ràpid no és el millor. Ni les plantes creixen estirant-ne les tiges ni les persones forçant els temps. Explica el mossèn Josep Rius Camps a Catalunya Cristiana d’aquesta setmana que la muntanya...

Aquells dos deixebles se’n tornaven tristos cap al seu Emaús de cada dia: havien perdut l’esperança: “nosaltres esperàvem…” deien. Havien esperat i ja no esperaven. Quants cristians també viuen avui decebuts! Havien posat les seves esperances en l’Església, en el Concili Vaticà II, en aquella primavera eclesial, o potser en aquella comunitat, en aquell moviment, i després per moltes circumstàncies s’han sentit estafats i han abandonat la pràctica religiosa, o l’esperança, o la fe. I tot d’una un pelegrí es posa a fer camí al seu costat. Els renya suaument, amb arguments. Els parla de les Escriptures. Els explica la coherència interna entre l’Antic i el Nou testament. Entre la promesa i l’acompliment. I aquells dos deixebles se l’escolten amb atenció i senten que el desconegut els abrusa el cor. Aquella lliçó itinerant que devia durar un parell d’hores (onze quilòmetres, a bon pas) fa que es tornen a entusiasmar. Serem capaços nosaltres cristians de missa, de posar-nos a caminar al cost...