Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge 21 de durant l’any Jesús, en el decurs de la seva vida pública fou molt viatger.   El seu magisteri va ser itinerant. Avui hem escoltat que es va endur els seus deixebles amb la barca a l’altra riba del mar de Galilea i a peu els va fer pujar uns 50 quilòmetres fins a Pànies, anomenada Cesarea de Filip, al nord, a dalt de tot, als confins del paganisme. Una llarga caminada, d’uns quants dies. Anà i tornar. A Pànies hi havia el santuari del déu Pan, el déu dels pastors i dels ramats, el déu de la fertilitat i de la sexualitat masculina. També és el déu salvatge, el déu dels boscos i dels llocs naturals on els humans no hi han actuat. A la gran mola rocosa hi havia encara molts nínxols excavats i dedicats a diverses divinitats. Ell i els seus deixebles van poder veure la porta de l’Hades, la porta misteriosa del món inferior. Només sortir al claustre podeu veure, en la clau de l’Anàstasi, la imatge simbòlica de Jesús, rescatant a les portes de l’Hades els ...

Diumenge III de Pasqua És relativament fàcil desertar, escapolir-se, tornar enrere... com aquells d’Emmaús. Quants cristians han emprès aquest camí de retorn, lentament han anat deixant la pràctica religiosa, després les conviccions, finalment el capteniment... Se’n van desencisats a viure una vida sense Déu. I potser fins i tot se senten desemparats i fugen endavant. I tu escoltes aquells pares grans que et diuen amb dolor: “sap mossèn, cap dels meus fills no practica, no han volgut casar-se per l’Església, ni batejar els seus fills...” I de vegades t’ho diuen amb llàgrimes als ulls i et pregunten: “què hem fet malament?”   implícitament: “per què han desertat?” El problema ens depassa. Culpem l’ambient, l’ensenyament superior laïcista, una societat descreguda, els mitjans de comunicació... Possiblement la responsabilitat està repartida, segurament en aquesta deserció tots plegats, clergues i laics hi hem contribuït amb la nostra manca de testimoniatge, amb viure un cri...

Evangeli II de Quaresma 2019 Estimats germans i germanes, L’Evangeli d’avui il·lumina la nostra vida i el nostre moment actual. Fixem-nos: ens trobem en aquella muntanya que és la mateixa de les temptacions que escoltàvem diumenge passat. Jesús és al centre i a un costat hi té Moisès i a l’altra hi té Elies.   Moisés representa la llei, Elies els profetes.   Avui per organitzar la convivència uns reivindiquen aferrissadament la llei. Les lleis ordenen i regulen. Les lleis manen o prohibeixen en consonància amb la justícia. No complir-les porta sancions. De l’altra banda hi ha els profetes que amb la seva paraula i la seva vida anticipen el món que ha de venir. Són arriscats i solen tenir un final tràgic. I enmig de tots dos, llei i profetes, hi ha Jesús transfigurat que tot ho il·lumina. Jesús que dona compliment a la llei, que diu que la persona està per sobre de la llei. Jesucrist que és més que un profeta i que està per sobre de tots els profetes. Què em diu aquest...

Homilia diumenge XXI Externament Jesús s'assembla una mica a Joan Baptista, una mica a Elies, una mica a Jeremies, perquè Jesús és un profeta, però Jesús és més que profeta, és el Fill de Déu vivent. I Pere ho pot proclamar perquè ell ha viscut aquesta intimitat amb Jesús, perquè el coneix interiorment.  Avui hi ha persones que diuen que Jesús és un personatge especial, un gran home, un savi, un profeta. I tenen part de raó. Però només els que tenen intimitat amb ell poden afirmar que Jesús és el Fill de Déu viu. Nosaltres ho afirmem en cada missa cada vegada que proclamem el credo. Però encara ens falta un pas més: hem d'afirmar-ho amb la vida. Pere va fer la plena professió de fe quan fou crucificat cap per avall. Chesterton deia que aleshores va comprendre com era l'univers perquè  va veure els núvols com muntanyes, les estrelles com flors, i tots els homes penjant de la infinita Misericòrdia de Déu.  El Papa Francesc està fent aquest capgirament a l'Església....

Diumenge 3r de Pasqua, 10/04/2016 La pàgina de l’Evangeli que hem proclamat en aquest tercer diumenge de Pasqua és una meditació sobre la missió de l’Església. L’escenari és la riba occidental del llac de Genesaret, aquella terra amable on durant mesos s’havia anat forjant amb el diàleg i la convivència estreta l’amistat entre Jesús i els apòstols (I.Gomà). És un relat ple de símbols. El símbol és la manifestació visible d’una realitat invisible. La feina dels apòstols simbolitza el servei. Ens parla de set apòstols, símbol de totalitat, és com si hi fossin tots. Jesús els convida a tirar la xarxa a l’altre costat de la barca. Probablement durant tota la llarg nit l’havien tirat a un i a altre costat, però havia estat infructuós, ara és diferent, per què? perquè ho fan “en nom de Jesús”. “Sense mi no podeu fer res” els havia dit el Senyor uns dies abans. Vet aquí l’acompliment de les seves paraules: els 153 peixos representen -segons sembla- la universalitat dels pobles de la...

La fe dels Apòstols en la resurrecció de Jesús va ser progressiva, barrejada amb dubtes i amb incredulitat.  És interessant de veure les dues reaccions dels deixebles: Pere veu el sepulcre buit, el llençol d’amortallar, el mocador, però no creu. Creurà més endavant, ho explica en el seu discurs als Fets dels Apòstols que hem proclamat en la primera lectura. En canvi, Joan, de seguida veu i creu. Joan havia participat de la intimitat del Senyor i de la proximitat amb Maria: és el deixeble a qui el Senyor confià la mare. I si clara era l’esperança de Maria, clara fou també l’esperança de Joan. Ho hem vist plasmat a l’encontre, al començament de la missa... Ens pot passar a nosaltres de manera semblant, quan mor una persona estimada: sentim el seu buit, veiem les coses materials que ha deixat, però ens costa de creure en la resurrecció. Quan mor una persona estimada cal una mirada de fe. Si vivim la intimitat amb Jesús tot signe, per petit que sigui, esdevé eloqüent. Pel qui c...

Homilia diumenge XXIV de durant l'any (13/09/15) I vosaltres qui dieu que sóc? Aquesta pregunta de Jesús travessa la història. Es pot “dir” amb paraules , però es “diu” sobre tot amb les obres, amb els exemples, amb el testimoni, amb la manera de viure. Ho ha explicat clarament Sant Jaume en la segona lectura. En temps de Jesús circulaven rumors sobre la seva identitat. Les respostes eren molt variades però no es corresponien amb aquella experiència tan bonica i tan fonamental que Jesús va fer en el Jordà i que era la font de la seva llibertat interior: sentir-se elegit i estimat per Déu. I quan el Mestre s’adreça als deixebles i els pregunta: i vosaltres qui dieu que sóc? Pere, impetuós, li respon: “¡Tu ets el Messies!” Però Simó pensava en un Messies que els havia d’alliberar del jou dels romans, emprant la violència i també la revenja. I aquell messianisme certament no era el de Jesús, que havia vingut a anunciar un Déu d’amor i de pau, de misericòrdia i de perdó... Per...

Sant Pere i Sant Pau 2014 I vosaltres qui dieu que sóc? Aquesta pregunta de Jesús als seus deixebles travessa la història i arriba fins al dia d’avui: a cada un de nosaltres i a tots com a comunitat. En quin Déu creiem? De quin Déu parlem? Quin Déu anunciem?   Pot ser que ens costi parlar de Déu, quan sobre tot hauríem de parlar de les coses de Déu. Santa Teresa de Jesús deia: “hermanos, una de dos, o no hablar o hablar de Dios”. Parlar de Déu no vol dir fer alta teologia, vol dir que totes les situacions de la nostra vida haurien de quedar il·luminades a la llum de la fe, de l’esperança, de la caritat. I en canvi, sovint, quantes converses buides, quant parlar per parlar, quin oblit de Déu! Els apòstols Pere i Pau són dues columnes de l’Església: Pere, capdavanter de la fe, Pau el qui la va posar a plena llum. Però humanament parlant eren febles: aquell Pere, impetuós i generós, el qui l’havia afirmat solemnement, a l’hora decisiva, després va negar Jesús tres vegades. V...

Homilia diumenge XII de durant l'any L’evangeli d’avui ens fa pensar espontàniament en el primat de Pere. Fa 100 dies que Francesc realitza el ministeri de bisbe de Roma, car així es va presentar des del primer moment. Un temps que es considera suficient per fer un cert balanç de la seva actuació. Molts valorem la seva espontaneïtat, els seus gestos, talment com les floretes de Sant Francesc d’Assís; precisament acaba de sortir un llibre del P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, que porta aquest títol: “Les floretes del Papa Francesc”, com hi hagué en el seu temps les floretes de Sant Francesc o les de Joan XXIII. Francesc amb la seva senzillesa, la seva frescor i el seu amor als pobres, no deixa indiferents ni a creients ni a no creients. És una benedicció per a tothom. Però també és un home de govern: recordem el grup de vuit cardenals d’arreu del món que ha creat per a conduir la Nau de l’Església d’una manera molt més col·legial. Tinguem presents alguns nomenam...

Homilia diumenge III de Pasqua A la nostra cultura catalana ens costa verbalitzar els sentiments. Hi ha persones que no diuen mai “t’estimo” als pares o a l’espòs o l’esposa, o als fills. Consideren que ja ho sabem que ens estimem, que ja es dona per sobreentès, que no cal dir-ho. I s’equivoquen. Cal posar nom als nostres sentiments. Cal expressar-los. Cal que ens diguem si més no alguna vegada que ens estimem de debò. Jesús ressuscitat li pregunta a Pere si se l’estima. Si se l’estima amb aquell amor nou que Ell els ha ensenyat i que l’ha portat a donar la vida en creu. I segons el biblista mossèn Rius Camps (Catalunya Cristiana, 14/04/2013) la resposta de Pere és per tres vegades literalment: “Si Senyor tu saps que et vull bé ” . Pere s’estimava a Jesús com un amic, però no s’identificava amb la seva persona ni amb el seu missatge. A la tercera vegada és el mateix Senyor que canvia la paraula i li pregunta: Simó, fill de Joan, em vols bé? I Pere li respon per tercera vegada q...

Diumenge II de Pasqua Avui és diumenge segon de Pasqua anomenat popularment diumenge de Pasqüetes i també per voluntat del beat Joan Pau II, diumenge de la Divina Misericòrdia, és a dir el de l’amor generós, l’amor d’aquell que és capaç de compadir-se i que ens ajuda a fer nostres els sofriments dels altres: “una invitació perenne a afrontar les dificultats i les proves amb confiança en la benvolença divina”, deia Joan Pau II en memòria de la seva compatriota, aquella jove pagesa pobra Helena Kowalska que tot ballant en una festa havia sentit la crida de Jesús i havia decidit consagrar-li la vida i avui és Santa Faustina Kowalska. Diu Joan l’evangelista que els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por als dirigents dels jueus. Aquells deixebles que havien abandonat el mestre en l’hora decisiva, ara tímidament havien tornat a reunir-se, segurament plens de remordiments. I de sobte torna a   irrompre enmig d’ells el Mestre, l’Amic, l’Estimat.... Per aquells home...

Diumenge XIII de durant l’any Jesús guaria els malalts d’un a un. L’evangeli d’avui ens presenta dos miracles: el de la resurrecció de la filla de Jaire, i el de la dona que patia pèrdues de sang des de feia anys. Jesús anava a fer una cosa important i urgent: visitar la filla del cap de la sinagoga que s’estava morint, i pel camí en fa una altra també important i que no sembla tan urgent, guareix una dona que tenia una constant menstruació i que com a tal era considerada impura i marginada de la societat. Aquest miracle hagués pogut quedar en el secret: només l’haurien sabut Jesús i la dona. Però Jesús s’atura, s’entreté i vol que tot quedi en relleu a la llum pública. El que fa aquella dona, a ulls humans, sembla un gest supersticiós - tocar-li la vora del mantell- però és impressionant la resposta de Jesús: “la teva fe t’ha salvat, queda lliure de la teva malaltia i ves-te’n en pau”. No li diu “la teva superstició”, “la teva pietat popular que ha de ser purificada”, li diu “la ...