Jaume Aymar i Ragolta

Setmana 5 de durant l’any.  9 de febrer de 2020, col · lecta contra la fam Jesús no diu: “vosaltres heu de ser sal” o “vosaltres heu de ser llum”. Ho diu de manera afirmativa: “sou sal i sou llum”. Ho diu als deixebles després de proclamar-los les benaurances de les quals el Mestre era transparència. La sal en aquell temps es considerava absolutament necessària i era un símbol de la saviesa. Pavel Florensky, un dels grans matemàtics i filòsofs del segle XX, té un llibre preciós que es titula   “La sal de la terra” (Sígueme, Salamanca, 2005) i en ell fa la semblança afectuosa del seu mestre espiritual, el monjo o eremita Isidor, que fou realment un benaurat, un personatge excepcionalment humil, que vivia en gran sobrietat enmig de la natura, que n’aprenia les lliçons, que atreia deixebles i que era capaç d’estimar, de perdonar i fins i tot de demanar perdó als seus propis enemics. La sal de la terra. Recordem que Jesús es va presentar com a llum del món. “Jo sóc la llu...

Solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món Estimats germans i germanes, És important posar aquest passatge de l’evangeli que hem proclamat en el seu context: quan Sant Lluc redactava la història de la passió, anys després dels fets, tenia present el moment que estava vivint l’església naixent: alguns havien acusat els cristians de tenir per Rei a Jesús, en detriment de la sobirania del César. Aquí hi havia l’origen de les persecucions. I Lluc havia esbrinat que ja Jesús havia estat acusat davant de Ponç Pilat d’agitador, d’antagonista del César i de voler apropiar-se de la seva funció de rei. I sabia que el mateix Pilat, durant el procés, rebutjava aquesta acusació i que quatre vegades va afirmar que Jesús era innocent. No obstant, al final Jesús va ser condemnat per Rei (per tant enemic del César) i la sentència per voluntat de Pilat va ser escrita en el títol de la creu en les tres llengües que aleshores significaven universalitat, i en una fórmula que va resultar pol èmica. ...