Jaume Aymar i Ragolta

La família de la meva mare ve de l’Aragó. El nostre besavi matern (iaio), Bartolomé Mariano García Vallejo i avi matern de la meva mare, María Luz,  nasqué a l’Almunia de Doña Godina, avui a uns tres quarts d’hora de Saragossa, en cotxe. La nostra besàvia, Paca Moreno Bailo, va néixer a Grisen,  també a uns quaranta minuts de la Almunia. Per tant tots dos eren maños . I tots dos emigraren a Barcelona. I no sols ells, també vingueren tots els germans del iaio , i els seus pares Pascual y Antonia. I aquí freqüentaven el Centro Aragonés la Casa de Aragón a Ciutat Vella i el centre regional més important, amb diferència, de Barcelona.De petit, escoltava a casa aquest acudit : Dos mañicos fueron a bautizar a su hijo. ¿Cómo queréis ponerle? -preguntó el cura- Elefante. ¿Cómo? ¿Elefante? ¡Este nombre no es católico!. ¿Ridiez, y no se llama León el Papa? Aquest acudit que, aleshores, jo no entenia, deu tenir aproximadament cent cinquanta anys perquè Lleó XIII fou elegit el 1878, ...

Diumenge VI de durant l’any Intencions: avui fem memòria agraïda del meu pare en el cinquè aniversari de la seva mort. Preguem també per la salut del Papa Francesc. Pel proper jubileu dels diaques a Roma. Estimades germanes, estimats germans, tant a la primera lectura com al salm d’avui, Déu ens ha parlat dels arbres per explicar com és i com hauria de ser el nostre comportament. Els qui posen la confiança en els altres i no en Déu els compara a la pomera de Sodoma, en el desert de l’Arabà, que no tasta ni un moment de bonança, que viu en els indrets xardorosos de l’estepa, en una terra salada que no es pot habitar... En canvi els qui es fonamenten en el Senyor els presenta com un arbre plantat ran de l’aigua, que estén les arrels vora el corrent, que no té por a l’estiu i el seu fullatge es manté fresc: en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit. Què ens diuen aquestes paraules del Senyor? Que és que no podem posar la nostra confiança en els altres? És evident que...

Estimats germans i germanes, L’apòstol Jaume, juntament amb Pere i Joan, va ser testimoni de dos moments de la vida de Jesús, en aparença, radicalment diferents: la transfiguració i l’agonia de Getsemaní.   En el primer cas, experimenta la glòria del Senyor, el veu en el col · loqui amb Mois è s i Elies, veu transparentar la seva resplendor divina. En l ’ altre es troba de cara amb la sofren ç a i la humiliaci ó , veu amb els seus propis ulls, com el Fill de l ’ Home s ’ humilia i es fa obedient fins a la mort. El papa emèrit Benet XVI   ( Gli Apostoli . Libreria Editrice Vaticana, 2008, 91- 92) comenta que aquesta segona experiència constitueix l’ocasió d’una maduració en la fe, serveix per corregir la interpretació unilateral, triomfalista de la primera. La glòria de Crist es realitza a la Creu, en la participació de les nostres sofrences. I aquesta maduració de la fe fou portada a acompliment per l’Esperit Sant a la Pentecosta, tant que Jaume, quan vingué el moment...

Parròquia de Santa Maria de Badalona, 29 de febrer de 2020 El meu pare formava part d’aquesta comunitat. Aquí va venir per primera vegada amb motiu de la meva confirmació, juntament amb una vintena de nois i noies de la parròquia. Era en temps de mossèn Ramon Boldú . Després va venir quan la meva primera missa l’any 1986, ja en temps de mossèn Andreu Pascual. I ha tornat en algunes celebracions assenyalades com la dels seus 90 anys, l’abril passat. Però dic que formava part d’aquesta comunitat perquè cada diumenge des de fa sis anys, ell i la mare s’unien a la missa dominical, des de casa. I tal com vaig dir l’endemà de la seva mort, penso que ell continua formant part d’aquesta assemblea i que m’escolta. Gràcies a totes i a tots per ser aquí fent-nos costat. Gràcies per l’estima que molts de vosaltres heu mostrat envers els pares. Gràcies als companys preveres. Gracias monseñor Tomás Jesús Zárraga, en su persona está la presencia de la comunidad de la Cartuja y también la de la...

Estimats germans i germanes, El meu pare era ben conscient que se n’anava. Abans d’ahir li va dir a la seva néta Andrea: “em queda un filet de vida”. I així estat. Aquest darrer filet s’ha tallat plàcidament, a casa, al seu llit, amb la mare al seu costat, el fidel gosset Silver al seu costat i els qui estàvem a prop. Una mort que molts voldríem. No triem la nostra hora de la mort però el pare ha mort el dia 15 de febrer el mateix dia que va néixer el seu fill Josep, el meu germà, com dient-nos que morir és néixer a la vida eterna. L’abril hauria fet noranta un anys. Vull donar gràcies públicame nt el pare – en nom propi i dels meus germans- pel do de la vida que un dia ens va fer i per la seva dedicació i la seva estima en el decurs de tants anys. Costa parlar-ne en passat. La primera lectura d’avui és de la carta de Sant Jaume, de qui ell fou tan devot. I és oportuna perquè estem passant una prova, una prova que ens referma. El meu pare nasqué a Barcelona l’any 1929, l...

Diumenge sisè de durant l’any 16/02/2020 El llibre de la Saviesa ens dóna diverses lliçons: “Tens al davant el foc i l’aigua, tria el que tu vulguis.” Déu afirma i respecta la llibertat de cadascú. Ens mira i ens coneix a fons. És més íntim a nosaltres que nosaltres mateixos, dirà Sant Agustí.. Ens ensenya també que tenim al davant la vida i la mort. En la manera d’entendre el món semita, més enllà de les aparences, hi ha gent que creiem que és viva i és morta i gent que creiem que és morta i és viva. És una paradoxa, però   dels que moren lliurant la seva vida per una causa noble es diu en un llibre sagrat: “no digueu que estan morts, perquè viuen”.   Jesús no ha vingut a destruir sinó a donar plenitud. El seu evangeli no suprimeix el valor de cap poble, ni de cap cultura, ben al contrari. Però tampoc no ha vingut a deixar les coses tal com estaven si no que ha vingut a donar-los plenitud és a dir a que siguin allò que estan cridades ser. A conduir les nostres idee...

Pasqua de Resurrecció 2019 El cristianisme és encarnació i, per tant, és corporalitat. Fixeu-vos que Jesús a l’instant suprem, en instituir l’Eucaristia digué, “això és el meu cos, aquesta és la meva sang”. Quan donem la comunió no diem “l’esperit de Crist”, “l’ànima de Crist”, diem “el cos de Crist”. Sant Pau agafà com a metàfora de l’Església el cos humà i la imprescindible interrelació dels seus membres. Si Jesús hagués ressuscitat en un context grec, n’hi hauria hagut prou en afirmar que havia ressuscitat la seva ànima. En canvi, com que ressuscita en un context jueu, la desaparició del cos és un indici molt important. Acabem d’escoltar com la troballa del sepulcre buit és el que permet que Pere i el deixeble estimat, per fi, creguin. El discurs de Pere en els fets dels Apòstols està amarat d’aquesta fe. Certament que no es tracta d’un reviure biològic, la resurrecció va molt més enllà... Nosaltres afirmem que creiem en la resurrecció de la carn. I és una afirmació que s...

Homilia diumenge XXVI de durant l’any (7/10/18) Recordo una vegada quan feia poc que m’havien ordenat de prevere estava preparant el casament d’uns familiars. Quan els vaig preguntar per què es volien casar per l’Església –una pregunta que ara no faig de manera tan directa- ell em va respondre de seguida i molt convençut: “perquè vull continuar estimant-la, més enllà de la mort”. Anys després Joan Rigol feu una tesi que porta precisament aquest títol: “Amor més enllà de la mort”. I és que hi ha contraents que no es plantegen “fins que la mort ens separi” sinó que saben que l’amor roman “fins l’eternitat”. La indissolubilitat del matrimoni es troba avalada per aquest text de Jesús. Però per què diem que el matrimoni és indissoluble? Per què hi ha una relació prèvia que és l’amistat, i l’amistat quan és autèntica, no es pot dissoldre. Hi ha amics amb els quals potser fa anys que no ens veiem, però quan ens retrobem és com si ens haguéssim vist ahir mateix: és una amistat autènti...