Jaume Aymar i Ragolta

Divendres V de Quaresma En memòria del germà Josep Maria (Francisco Hernández) de la Cartoixa de Montalegre  i de l’Àngel Playan de Can Pontons (Badalona) que han mort. Amics congregants dels Dolors, d’intents d’acabar amb Jesús, n’hi ha almenys dos abans de la crucifixió. Una vegada el van treure de la sinagoga i el volien tirar dalt a baix d’un barranc. Avui hem escoltat que el volien apedregar pel que consideraven una blasfèmia.  Però en les dues ocasions el Senyor s’escapoleix i en aquesta ocasió fuig a l’altra banda del Jordà. No es juga la vida ingènuament. És que no havia arribat la seva hora. Divendres vinent escoltarem com a Getsemaní, suant sang, sí que accepta que la seva hora és arribada: “Ningú no em pren la vida, soc jo que la dono lliurement”. Quantes persones seguint l’exemple han donat la vida lliurement, en el martiri o dia a dia, pas a pas. Aquesta matinada ha mort el germà Josep Maria de la Cartoixa, monjo des de feia setanta anys! En tenia 95. Ahir...

Estimats germans i germanes, Gairebé ningú no estem disposats a perdre res. Aquesta és la veritat. Ni a renunciar. Però la mateixa vida ens va portant petites o grans pèrdues i renúncies. I un s’adona que quan les viu amb amor, aquelles pèrdues esdevenen guanys i les renúncies, ofrenes d’un mateix. I que, a poc a poc, sense esperar-ho, sense saber com, va essent recompensat. Aquella dona sunamita, d’acord amb el seu marit, li regala a Eliseu una ermita o, avui diríem, un petit apartament a la terrassa. Una habitació amb el més indispensable: un llit, una taula, una cadira i un llum per trobar-se còmode! No cal gaire més. És el sentit profund d’hospitalitat que tenen els orientals, però encara més aquella dona reconeix en el profeta Eliseu un “home de Déu”. Quants gests semblants de generositat en el decurs de la història! I Eliseu no ho refusa, i li retornarà a aquella dona el cent per u, i li promet que passat un any, amanyagarà un fill. “No avantposeu res a l’amor de C...

Diumenge IV de durant l'any Continuem l’evangeli de diumenge passat. Dèiem que Jesús predicava sobretot a les sinagogues, els centres religiosos i culturals del seu temps. A la del seu poble Natzaret hi devia assistir més de mil vegades (I. Gomà). Jesús va trobar en la litúrgia de la Paraula l’instrument de comunicació més fecund. El text d’Isaïes que escoltàvem diumenge passat era el seu predilecte. L’evangelista assenyala dos motius de crítica o menyspreu de la gent. El primer era la seva condició social: Jesús era fill d’un artesà i ells s’esperaven un Messies gloriós... Davant d’aquesta crítica Jesús els diu una frase que encara avui forma part del llenguatge habitual: “cap profeta no és ben rebut a la seva terra”. Quantes vegades les lliçons més profundes ens han vingut de les persones més senzilles i més properes! Busquem a fora allò que tenim dintre. L’altra motiu de crítica era l’amplada de les seves mires. Alguns de Natzaret estaven gelosos que Jesús atorgués ...