Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Francesca Güell

La Creu de Maig

  Homilia diumenge cinquè de Pasqua A Germans i germanes. Jesús diu “jo soc el Camí”. Ser camí, ser via...vol dir tenir un terme. Caminem amb una destinació, amb un final. I Jesús és el Camí que ens condueix vers al Pare. “Un camí, quina cosa tan curta de dir/quina cosa tan llarga de seguir” escrivia Josep Maria de Sagarra. I és que el camí de vegades és costerut, és pedregós, hi ha revolts...i caminem a la intempèrie exposats al sol i la pluja. Aquesta és una de les sorpreses que ens trobem quan fem el Camí de Santiago, que totes aquestes vicissituds ens visiten. Jesús és també la Veritat. Aquest lloc de repòs està destinat a tots aquells que busquen la Veritat. Dijous vinent farà 30 anys de la mort de mossèn Alfred Rubio de Castarlenas, sacerdot, metge, formador, pensador, poeta... Ho celebrarem. Ell, en sintonia amb Francesca Güell va dissenyar aquesta invocació: “Ment Sagrada de Crist, il · lumina’ns i uneix-nos en la Veritat.” I ambdós van concebre aquest Monestir com un l...

Divendres Sant 2026

Ecce Homo (aquest és l'home o heus aquí l'home), traducció llatina que apareix en la Vulgata   de Sant Jeroni de la frase grega ιδου ο ανθρω π ος . Es tracta, segons l'Evangeli de Joan (19,5), de les paraules pronunciades pel governador rom à Pon ç Pilat quan va presentar Jes ú s de Natzaret flagel · lat, lligat, amb un mantell de color porpra i una corona d'espines. Pilat mostrava la intenci ó de ridiculitzar aquell que s ’ havia atribu ï t la condici ó de rei davant la muni ó hostil amb l'objecte de con è ixer el seu veredicte final sobre la seva persona, atès que per la seva banda no veia clar un motiu de condemna.   Volia doncs aplacar la multitud. Les representacions de l’Ecce Homo començaren el segle XV i han continuat fins el s. XXI. És una imatge pròpia de la Devotio moderna ('Devoció moderna') un moviment religiós de la baixa edat mitjana sorgit als pasiose Baixos relacionat amb l'humanisme cristià. El llibre La imitació de Crist , escr...

Uneix-nos en la Veritat

Sant Pere i Sant Pau 2025 Estem en un lloc de solitud i silenci, per  cercar i trobar la Veritat. Vet aquí l’objectiu d’aquest recinte centenari. I ens alegra que avui sigui un degoteig de persones que, per camins diversos, acuden aquí a buscar-la. Francesca Güell deia: «per a mi, la Veritat és Crist», però entenia, perquè era una dona de ment oberta, que cadascú ha de cercar-la i trobar-la... o deixar-se trobar per ella, lliurement.  «Ment Sagrada de Crist, uniu-nos en la Veritat» és l’advocació del quadre que va pintar: “el que sembla debilitat als ulls dels homes és fortalesa als ulls de Déu”. “Un ceptre en mans dels homes és una canya que s’esberla, una canya en mans de Déu és un ceptre poderós”. Són les inscripcions del quadre. El Papa Lleó ha dit fa poc que la Veritat no ha de ser vista com amenaça sinó com a camí d’alliberament. La Veritat és l’adequació a la realitat. Veritat és humilitat. “ Humildad es andar en verdad...” deia Santa Teresa. A casa els avis parlaven...

Ecce Homo

  Divendres Sant 2025 Acabem d’escoltar el bell testimoni del Santiago Montobbio sobre poesia i silenci, pastat en la pregària i en la reflexió.   Ja tindrem l’ocasió de llegir-lo. Al pati d’honor ens ha presidit la imatge de l’Ecce Homo de temps dels monjos. Aquesta imatge, fou donada fa pocs anys al Monestir per Enriqueta Rodríguez Jalencas (1935-2020). Ella la tenia a casa, tancada en un armari. Quan les visites venien i li deien: “Estàs molt sola, Enriqueta”, ella somreia perquè quan tots marxaven obria l’armari i dialogava amb Jesús. Anit en la Processó del Silenci, vaig veure una dona que se senyava plorant mirant-se la imatge del nostre Ecce Homo. A Roca i Pi hi ha ancians que es queden estones llargues als peus del Crist Crucificat del vestíbul de la Capella. Algunes persones mai no pregaran davant d’una imatge. Cal respectar-ho. Però no menystinguem mai aquells que dialoguen amb el qui la imatge representa. En el relat de la Passió segons Sant Joan que acabem de...

Tancar bé les etapes

Solemnitat de Jesucrist Rei 2024 Avui és final i culminació de l’any litúrgic. Com tanquem les etapes? Sabem tancar-les? De vegades no. Una porta mal tancada comporta preocupació per als qui es queden dintre. Igualment una etapa mal tancada. Un dol no prou elaborat. Una relació que acaba en punta. Que n’és d’important aprendre a cloure bé els processos! És important d’acomiadar bé una persona a la societat civil i a l’església. Cal fer un bon traspàs de competències. Cal agrair. Cal suavitzar aspreses. Sovint cal demanar perdó. La festa d’avui ens recorda que el projecte de Déu no té fronteres, abasta tota la creació. Deixem que la claror de la Paraula i l· lumini aquest diumenge. Ponç Pilat,  governador romà, és l’únic personatge fosc que figura en el credo que professem però que tingué un paper clau en la passió. Pilat, aquí estava nerviós. Que un rei jueu s’alcés contra el César és preocupant.  Tothom tenia guàrdies de cos, però Jesús és l’únic que no en té. Pilat, per apla...

Descobrir els propis recursos

Evangeli del diumenge 17 de durant l’any 28 de juliol de 2024 La realitat sovint ens depassa: hem de donar resposta a moltes necessitats: a casa, a la feina, a les persones vulnerables o que se senten soles, tenim moltes trucades pendents de respondre, persones pendents de visitar, ens sobrevenen coses inesperades (diuen que la vida és allò que ens esdevé mentre ens entestem a fer plans...) i ens sentim poca cosa, limitats, amb pocs recursos... Diem que no tenim temps -el bé més escàs. A més és probable que tinguem una baixa autoestima... el final de curs ens agafa cansats, tenim ganes de fer vacances...hem de tancar moltes carpetes... hi ha moments que tot se’ns fa costa amunt. I, aleshores, és quan cal més fer lectura creient de la realitat. Una mirada en profunditat. Fe en la paraula de Jesús: tot el que passa, tot el que ens passa, és per alguna cosa. Deien abans “no es mou una fulla que Déu no vulla .” Aquesta sentència, interpretada al peu de la lletra, ens portaria al determ...

Atletisme cristià

Atletisme cristià A la carta als cristians hebreus hem escoltat: “ sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que tenim proposada!” En el Nou Testament, especialment en les cartes de Sant Pau, hi ha diverses imatges que prenen com a referent la  figura de l’atleta. La celebració dels Jocs Olímpics de Río d’aquests dies és una nova ocasió per reflexionar a escala mundial en els valors de l’esport. Davant d’aquest fenomen que mobilitza milions de persones, més enllà de la dimensió d’espectacle mediàtic i de masses, cal aprendre a llegir amb mirada intel·ligent i creient el pregon simbolisme de les proves i competicions, els “jocs” –olímpics i paralímpics- que se’ns presenten aquestes setmanes. L’esport és un dels fenòmens humans més complexos i ambigus. Francesc Torralba explica aquesta ambigüitat dient que dins del si de l’esport hi ha aspectes tan obscurs com el narcisisme, la mercantilització, l’explotació, la trampa i la discriminació sexual o racial, però també hi...

40è aniversari de la mort de Francesca Güell

Celebrem el 40è aniversari de la mort de Francesca Güell i López (1885-1976), fundadora de l’Àmbit repòs religiós i cultural que porta el seu nom. Gràcies a Francesca Güell avui som aquí. Mossèn Alfred Rubio la va secundar en el seu somni que aquest monestir, restaurat, podria esdevenir un àmbit de repòs. Francesca tenia molt clar allò que volia per la Murtra: solitud i silenci personal, perquè ella mateixa era la primera en practicar-los. I va pensar especialment en intel·lectuals i artistes, que era l’ambient que havia viscut a casa seva des de petita, aquells intel·lectuals i artistes a qui convocava el seu pare Eusebi Güell: escriptors i poetes com mossèn Cinto Verdaguer o Ramon Picó i Campamar; arquitectes com Joan Martorell, Antoni Gaudí o Francesc Berenguer ; pintors com Aleix Clapés o Joan Llimona, escultors com Rossend Nobas o Josep Llimona... I ella mateixa, Francesca, era intel·lectual i artista perquè va cultivar l’intel·lecte i la pintura expressionista. Destaquem el seu...

El foc renovador

Diumenge XX de durant l'any El profeta Jeremies era incomprès de tothom: era titllat de traïdor a la pàtria perquè l’estimava i li deia la veritat. Els era molt incòmode i entre d’altres suplicis va ser baixat en una cisterna plena de fang perquè hi morís de fam... També Jesús va passar una nit en una presó subterrània. Una situació límit. I en el cas de Jeremies va ser un eunuc africà, un estranger, Ebed-Méleck el qui es va recordar d’ell i va intercedir per Jeremies davant del rei Sedecias i amb un escamot el va rescatar.   Al voltant nostre hi continua havent veus profètiques... les escoltem o les   fem callar? També pot ser que la nostra situació vital sigui avui sentir que ens estem enfonsant en el fang o potser veiem a tants que al nostre voltant s’hi enfonsen... de vegades hem d’allargar la mà i deixar-nos ajudar per sortir-ne, d’altres hem de ser nosaltres qui l’allarguem... Ho ha dit el salmista amb agraïment i alliberat: “m’ha tret fora del fang/del llot on em ...

L'abandó de Déu

Divendres Sant 2013 Acabem d’escoltar l’impressionant relat de la Passió segons sant Joan que es proclama en Divendres Sant i que és bo que meditem en silenci en el nostre cor. A tots ens impressiona la mort de l’innocent posat enmig dels malfactor. Però també ens esfereeix pensar que encara avui hi ha molts justos condemnats i molts malfactors que s’han escapolit de la justícia. Jesús es presenta com a rei, però explica com és aquesta reialesa: és la de ser un testimoni de la veritat. “Per això ha nascut i per això ha vingut al món”. Pilat no l’entén i deixa aquesta pregunta: i la veritat què és?   De quina veritat parla Jesús? No és la veritat aristotèlica: A és diferent a B. O la mera veritat matemàtica... La veritat dins la Bíblia és molt àmplia. Veritat que és fidelitat. És autenticitat. És coherència entre el que pensem, diem i fem. Dins d’aquesta veritat hi pot haver aparent contradicció. Veritat que va unida a la bondat i a la bellesa. Tots som buscadors de la ver...

Sant Jeroni de la Murtra, un passat que mereix futur

Paraules de Mn. Jaume Aymar a l'inici de la Gal·la Sopar en benefici de Sant Jeroni de la Murtra. BCIN, Badalona, 29 de novembre de 2012 M.H. Sr. Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 2003. Excm. Sr. Miquel Jurado tinent d’alcalde i regidor de l’Ajuntament de Badalona, Sr. Francesc   Oriol, president d’Amics de la Murtra, Autoritats, s enyores i senyors, a migues i amics: Bona nit, m oltes gràcies per ser aquí. Moltes gràcies també als qui s’han unit a aquesta Gala-sopar des de la fila zero. Moltes gràcies als qui ens han fet arribar el seu missatge de suport. La vostra presència és un signe eloqüent que estimeu Sant Jeroni de la Murtra i que creieu en el que s’hi fa: grans mercès!. Després el Francesc Oriol farà un agraïment més personalitzat. Jo ara us dono les gràcies a tots i a ell també que animat per la Rosa i la Maria Soldevila i amb una comissió al voltant d’una taula ha preparat aquest l’acte d’aquest vespre amb tots els detalls. Perme...