Tothom té els ulls posats en Tu
Diumenge XVIII de durant l’any (2/08/2020) Jesús volia viure el dol per la mort de Joan el Baptista, el precursor i amic, en un lloc despoblat, en la solitud i el silenci amb Déu Pare però la gent no li ho permet. Però el seu cor és tan gran, que no l’impedeix compadir-se d’aquella gentada i detectar les seves malalties. I encara més, això no l’impedeix de ser enginyós i de multiplicar els recursos. Tots patim pèrdues i tots patim dols. I en aquest temps que estem travessant, més pèrdues i més dols. Qui més qui menys, tots hem patit la mort d’un familiar i un amic. I potser no l’hem pogut acomiadar Però el dolor dels qui hem perdut no ens ha de fer oblidar de a viure també la compassió, és a dir el patir amb els altres, amb els presents, el fe nostres les seves mancances, el d’intentar donar respostes a les seves necessitats. Nosaltres som avui aquells deixebles de Jesús. No perdem el temps amb queixes ni planys, posem-nos amb serenor i llibertat d’esperit en acció. ...