Jaume Aymar i Ragolta

  L’esperit encarnat Intencions Preguem pe l’etern repòs d’Engràcia Casas Torrents que morí el passat 31 de Juliol del 2026 . I per l’Aleix fill de Laura que va morir als 12 anys, avui fa tres mesos. Entre els malalts, donem gràcies per la bona evolució de mossèn Jordi Cussó i encomanem també el Yatma, resident a la Murtra i ingressat a l’Hospital de Mataró.   Homilia Aquesta lectura del llibre dels Reis és un dels passatges més bells de l’Antic Testament. El profeta reconeix la presència de Déu en un aire suau.   En un oreig d’amable silenci, com traduïa el biblista Eduard Bosch Bellver. Aquesta manifestació de l’Esperit Sant, dolça i humil, li arriba més que el vent, el terratrèmol i el foc. L’Esperit troba molts camins per arribar a nosaltres. A vegades sí que ens sacseja com el vent huracanat, ens fa tremolar com el terratrèmol o ens purifica com el foc... però d’altres és així una brisa. Què vol dir per cada un de nosaltres sortir a fora i estar a la p...

  Hem proclamat un dels textos més bells de la sagrada escriptura. La manifestació del Senyor al profeta Elies davant de la cova, en un ventijol, talment una veu d’amable silenci. És un moment molt dur per al profeta, el poble ha donat l’esquena a Déu i ell mateix és perseguit, el volen matar. Però és en aquest moment precís que Déu li confia una nova missió. En la nostra vida de creients voldríem estar atents al que el Senyor ens demana encara que estem passant un moment de desolació... Però els missatges de part de Déu només els podem escoltar fent silenci en el nostre cor, encara que exteriorment no tinguem silenci. La Mare Teresa de Calcuta va escoltar la segona crida de Déu en un tren en marxa a Calcuta, ple de gent gairebé estibada. Allí, en aquell lloc tan poc poètic, ella va comprendre que el Senyor la cridava a lliurar la seva vida al servei dels més pobres entre els pobres. Però la Mare Teresa, que era una dona amb locucions místiques, ja gran va deixar de sentir-les sobt...

Diumenge XIX de durant l'any La   lectura del primer llibre dels Reis que hem escoltat és preciosa: Déu no es revela a Elies en cap dels senyals que fins aleshores eren tradicionals a l’Antic Testament: ni en la ventada impetuosa, ni en el terratrèmol, ni en el foc. Sinó que en el so d’un aire suau, talment en   un oreig d’amable silenci. Elies sap descobrir aquesta presència silent i per això es cobreix la cara amb el mantell. És veritat que hi ha hagut persones que s’han convertit a partir d’una forta sacsejada: la mort d’un ésser estimat, una malaltia, un daltabaix en la seva vida... però Déu ens parla habitualment de manera silenciosa. Tan de bo que les persones que acuden aquí a retirar-se en solitud i silenci, que cadascú de nosaltres, puguem oir la seva veu en aquest oreig d’amable silenci. El vent tornarà a tenir un protagonisme a l’evangeli, passa de ser contrari, violent a un vent que amaina. El fragment de l’evangeli segons Sant Mateu que hem proclamat, ...

Homilia diumenge XIX de durant l'any (13/08/17) Passen els anys. I la nostra recerca del Senyor, la meva i la teva, continua magníficament expressada en aquest primer llibre dels Reis.  Sortim de la cova de nosaltres mateixos, mirem el món i veiem passar aquells que són com una ventada impetuosa, els líders victoriosos que governen els pobles amb mà fèrria i esmicolen els petits o els arraconen a les perifèries. Poseu-hi els grans dictadors, els oligarques poderosos:  en ells no hi ha Déu. I passen aquells que com un terratrèmol somouen les seguretats, encenen les masses, fan un gran espectacle, exalten les emocions... poseu-hi els demagogs de tota mena, els histriònics, els telepredicadors...en ells no hi ha Déu. I passa el foc, aquella flamarada de paper encès que dura un instant, la promesa de plaers efímers i escadussers, les modes, les marques, la sofisticació... en ells tampoc no hi ha Déu. Finalment passen els del so d’un aire suau, els de l’oreig de l’amable ...

Homilia diumenge XI de durant l’any Som protagonistes de la nostra història, però sovint ens ho creiem tant que actuem com si Déu no existís. I Déu va actuant, va fent créixer la llavor... Us poso un exemple: un rector de l’esquerra de l’Eixample de Barcelona, de la parròquia de Sant Eugeni Papa, es va adonar que en aquell barri –aparentment benestant- hi havia cada vegada més pobresa vergonyant. Persones que fins i tot havien hagut de vendre els mobles... I amb un grup de voluntaris van posar en marxa un menjador solidari que porta el bonic nom d’Emmaús, en record d’aquell pa partit pel mateix Jesús Ressuscitat a dos deixebles que van passar de la tristesa i la desesperança a l’entusiasme de tornar-se a posar en marxa. Setmanalment en aquest menjador donen de menjar vuitanta persones. Darrerament se’n van afegir 30 més i ara ja s’estan plantejant de fer un segon torn. Divendres es va fer un sopar solidari per Emmaús. Érem 800 persones. Com treballa la Providència! Un dels qui va a...